Entendre-hi + amb la història

L’aire condicionat: obrir o no obrir

A moltes cases el dilema d’aquests dies és si posar o no l’aire condicionat. I no és perquè no faci calor. ¡Al contrari! És per la por que la factura de la llum sigui astronòmica per culpa de les noves tarifes que han entrat en vigor.

L’aire condicionat: obrir o no obrir

Elisenda Pons

4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

Gairebé inspirats per la shakespeariana frase «ser o no ser», aquests dies per molts el dilema, si bé menys profund, més mundà i molt més crematístic que el de Hamlet, és si obrir o no obrir l’aire condicionat. Fa una calor que estavella les pedres però l’abusiu preu de l’electricitat frena l’impuls de prémer el botó per escapar de l’infern abrasador.

Aquí i ara no hi ha cap fantasma de cap rei de Dinamarca que ens sembri de dubtes sobre què fer, com li passava al pobre Hamlet; sinó un enginyer americà nascut el 1876 anomenat Willis Haviland Carrier. El 1902, tot just acabat de graduar a la Universitat de Cornell, va començar a treballar per l’empresa Buffalo Forge, que venia ventiladors, bombes de vapor i estufes d’aire calent. Un dels seus clients era la impremta Sackett & Wilhelms de Nova York, que els va encarregar un sistema per evitar que la calor i la humitat impedissin l'assecat de la tinta en el paper durant els processos d’impressió.

Segons expliquen les biografies de Carrier, malgrat la seva joventut, va ser qui va trobar la solució al problema. Un vespre, caminant per una andana de l’estació de trens de Pittsburgh, es va inspirar en la boira que feia. Es va adonar que fent passar l’aire per l’aigua podia crear boira i, per tant, controlar la humitat ambiental.

Durant uns mesos va treballar en aquella idea i va aconseguir dissenyar una màquina capaç de regular la temperatura i la humitat. Allò va ser el primer pas de l’aire condicionat modern, que va anar millorant amb el pas dels anys. De fet, Carrier va deixar l’empresa per la qual treballava i es va establir pel seu compte per fundar una empresa que encara funciona actualment.

El cert és que, molt abans que ell, altres havien intentat refredar l’interior dels espais tancats. De fet, totes les civilitzacions antigues ja havien desenvolupat i utilitzat solucions passives per mantenir la frescor dels llocs. Després, a partir del segle XVI, diversos científics van començar a especular amb possibles solucions actives, que van ser materializables quan al segle XX va arribar l’electricitat. Gràcies a això el món es va transformar completament. No només perquè amb la il·luminació artificial no es depenia de la llum solar sinó perquè es podien desenvolupar màquines impensables fins llavors, com ara les que va començar a dissenyar Carrier.

Pot sonar exagerat, però si s'hi pensa un moment, hom s’adona que l’aire condicionat va canviar la societat i la manera que la gent passava el seu temps d’oci. De cop, llocs com els centres comercials, els cinemes o els teatres es van convertir en un oasi de la canícula. Els Hamlets de torn ja podien declamar «l’aire és fred» sense que a ningú se li escapés el riure a la platea.

Mica en mica els aparells d’aire condicionat es va anar escampant com una taca d’oli, primer pels Estats Units i després per altres indrets del món. Ara mateix en ciutats com Barcelona, Madrid, València, Sevilla, Còrdova o Màlaga ja hi ha més habitatges amb refrigeració que sense.

Ara bé, Carrier no és l’únic protagonista d’aquesta història. N’hi ha un altre de molt oblidat malgrat ser vital: Frederick McKinley Jones, un mecànic autodidacte nascut a Ohio, que el 1938 va ser capaç de dissenyar un sistema portàtil d’aire condicionat per vehicles. Aquest invent fou crucial durant la Segona Guerra Mundial, perquè gràcies a això es podia transportar menjar fresc a les tropes i proporcionar-los medicines i reserves de sang mantenint-ho tot a la temperatura de conservació òptima. Després del conflicte, aquells aparells es van començar a instal·lar als vehicles de transport civils i això va revolucionar el món de la logística.

A diferència de Carrier, Jones no va veure reconeguda la seva feina en vida i no va ser fins a 1991 –quan ja feia 30 anys que era mort– que se li va concedir la Medalla Nacional de la Tecnologia dels EUA a títol pòstum.

Notícies relacionades

Igual que passa amb les grans obres, els personatges secundaris són imprescindibles perquè les històries funcionin. Gràcies a Carrier tenim la casa fresca però sense Jones no podríem gaudir d’un bon gelat.

L’origen del terme

Ni Carrier ni Jones. Qui va inventar el terme “aire condicionat” va ser Stuart Cramer, també enginyer, que treballava amb sistemes de ventilació i control d’humitat. Estava especialitzat en instal·lacions per la indústria del tèxtil i el 1906 durant una reunió de l’Associació Americana de Productors de Cotó va fer servir el concepte per primera vegada a la història.