Entendre-hi + amb la història

Història d’un tal Luisvi

Poques marques s’associen tant al luxe com Louis Vuitton. Aquests dies ha estat protagonista de tota mena de comentaris i bromes arran d’un vídeo protagonitzat per una mare i una filla, per la seva especial manera de referir-se a la marca.

Història d’un tal Luisvi
4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

Va dir «el seu primer Luisviii» i va esclatar un nou mini big bang viral. Qualsevol lector que estigui més o menys pendent de les xarxes socials s’haurà adonat que aquests dies tothom fa broma d’un vídeo on una mare regala una bossa de mà a la seva filla per haver aprovat el curs. El complement és de la marca Louis Vuitton però com que es veu que el nom se’ls feia massa llarg n'hi diuen «Luisvi».

En una altra època tota aquesta història absurda hauria quedat circumscrita a la intimitat familiar, però la necessitat de convertir la vida personal en espectacle digital ha provocat una allau de comentaris i bromes fent mofa del moment «Luisviii».

Actualment Louis Vuitton és una de les marques més associades al luxe, per això quan una ‘influencer’ es vol marcar un punt amb la seva filla davant dels seus seguidors, tria un dels seus productes per fer-li un regal que tingui transcendència. Res de nou. Mare i filla són una de simple baula més de la llarga cadena iniciada el segle XIX, quan Louis Vuitton va tenir els primers clients.

Efectivament, és el nom real d’un home de carn i ossos nascut el 1821 a un poblet de l’interior de França anomenat Anchay, situat molt a prop del la frontera suïssa. Res feia pensar que acabaria convertint-se en una celebritat de la marroquineria quan als deu anys va quedar orfe de mare i el seu pare es va casar amb una altra dona. Al cap de poc temps el vailet va abandonar casa seva. L’objectiu era París, però com que no tenia diners ni mitjà de transport es va disposar a fer a peu els 400 quilòmetres fins arribar a la capital. La cosa es va allargar perquè durant el trajecte va anar treballant fent diverses feines per guanyar-se la vida i va trigar dos anys a completar el trajecte.

Una vegada a París va ser contractat com aprenent per a un maleter anomenat Maréchal, que li va ensenyar tots els secrets d’un ofici molt artesanal. No era com ara, que la majoria de productes consumits es fabriquen massivament per posar-los a l’abast de totes les butxaques. De fet de maletes només en necessitaven la minoria que viatjava, perquè aleshores aquesta activitat era un luxe a l’abast de l’aristocràcia i la puixant burgesia, que anava guanyant importància a mesura que triomfava la Revolució Industrial.

El 1854, quan tenia 33 anys, Vuitton va decidir que ja en tenia prou de treballar pels altres i va obrir negoci propi. Va fer una cosa trencadora: fer les maletes i els baguls plans i rectangulars per adaptar els seus productes al transport més modern i eficient que hi havia aleshores, el ferrocarril. Aquella gent rica que volia anar a passar unes setmanes a un balneari o la Costa Blava no en feien prou amb una bossa com aquestes d'ara tenim d’equipatge de mà. Necessitaven els vestits de dia, els de nit, els d’etiqueta... i els importava un rave si tot allò pesava o ocupava espai. L’equipatge el preparava el servei i els camàlics de les estacions el carregaven als vagons, tots perfectament endreçats gràcies a la forma dels baguls sortits de casa Vuitton.

El maleter va tenir la sort que la gran ‘influencer’ de l’època, Eugènia de Montijo, es fixés en la seva feina. Aquella granadina es coronà emperadriu dels francesos el 1853 al contraure matrimoni amb Napoleó III, que fou l’últim monarca que va regnar a França. Tant pel càrrec com per la seva bellesa, Eugènia es convertí en el centre de totes les mirades i les dones de l’alta societat imitaven tot el que feia (no li calia TikTok perquè li fessin cas). Així que, quan va escollir Vuitton com el seu maleter oficial, tothom amb ínfules de ser algú al París del Segon Imperi també li va fer encàrrecs. El negoci anava tan bé que el 1871 va obrir una botiga a la ‘rue’ Scribe.

Notícies relacionades

Malgrat que els francesos al final van fer fora Napoleó III i van tornar a ser republicans, Vuitton tenia tant prestigi que el seu bon nom va continuar. Quan va morir, el 1892, el seu fill George va seguir amb el negoci i el va consolidar fins a convertir Louis Vuitton en una de les primeres marques del món del luxe. El que no s’ha pogut comprovar és si entre l’alta societat parisenca hi havia algú que presumia de tenir un «Luisviii».

El bolso d’Audrey Hepburn

L’actriu Audrey Hepburn va posar de moda les bosses de mà de Vuitton el 1965 quan va demanar si li podien fer una versió reduïda de la maleta de viatge més gran que tenia la marca. Així va néixer el model 'Speedy 25'. L’estrella de Hollywood se’n va enamorar a l’instant i la va convertir en una peça icònica de la moda del segle XX, que encara continua vigent.