¿Recuperació? No sense les pimes

Les debilitats de les pimes, especialment la seva dimensió reduïda i baixa productivitat, són estructurals, per la qual cosa s’ha d’activar més d’hora que tard les manetes de canvi. Però també se’ls ha d’ajudar a superar la sotragada que ha suposat la pandèmia. Els fons Next Generation poden ser un trampolí cap al futur. 

Evitar una recessió econòmica després de la crisi sanitària serà gràcies a les pimes o no serà. Representen el 99,8% de les empreses espanyoles, aporten més del 60% del valor afegit brut i generen el 66% de l’ocupació empresarial total. Ara el repte és que el parèntesi provocat per la pandèmia no n’obri un de nou de crisi econòmica, i això dependrà de la salut en què es trobin les pimes, del que triguin a recuperar la seva normalitat i del creixement que puguin generar una vegada recuperat el pols.

Sent evident la necessitat de prioritzar l’atenció sobre les pimes, seria precís detectar els elements que contribuirien a millorar-ne el posicionament. Per sort, aquesta llista fa temps que està feta; i per desgràcia ho està perquè les debilitats de les pimes són estructurals i reclamen reformes de més calat. 

S’han d’accionar les manetes de canvi que necessiten les pimes. En primer lloc, s’ha de reforçar la cultura empresarial, millorar la imatge de les persones empresàries i facilitar la creació d’empreses. Hauríem de comptar amb un marc que afavoreixi una emprenedoria ràpida i senzilla, i promogui les segones oportunitats. 

Les pimes han de corregir dues debilitats estructurals: dimensió reduïda i productivitat baixa. Més del 97% de les empreses espanyoles ingressen menys de dos milions d’euros perquè el teixit està format principalment per microempreses. Està demostrat que la productivitat laboral empitjora com més petita és l’empresa i que les microempreses tenen les taxes de supervivència més baixes. Urgeix augmentar la mida per fer-les més productives. Entre els factors que més influeixen en el creixement i la mida hi ha la regulació administrativa. S’ha d’accionar aquesta maneta de canvi.

Un altre motiu que influeix en la productivitat de les pimes és la poca despesa en formació dels treballadors, moltes vegades per l’elevat pes de la contractació temporal. S’ha de corregir l’excessiu pes de la temporalitat. 

Les pimes espanyoles inverteixen poc en R+D+i, necessiten millorar el seu accés a la innovació. Esforçar-se per atraure i retenir talent és a les seves mans. També els ajudaria que s’accionessin dues manetes de canvi més: que les escoles i les universitats es facin més emprenedores i que es fomenti l’ús de les bonificacions fiscals a la inversió, poc utilitzades per la seva complexitat administrativa.

El finançament és essencial perquè les empreses es puguin adaptar als reptes tecnològics, innovar i internacionalitzar-se. No obstant, hi ha una dependència excessiva del finançament bancari. És precís millorar el seu accés a instruments financers alternatius al crèdit bancari.

Com assenyalava, l’avantatge és que les reformes estructurals estan estudiades i identificades. El Govern va publicar l’abril del 2019 el marc estratègic en política de pime 2030, en què es detallen 50 línies d’actuació vinculades a set àmbits relacionats amb aquestes manetes de canvi. Està tot escrit, ara falta passar a l’acció.  

Les pimes, juntament amb els professionals autònoms, són l’eix central del nostre teixit productiu, el veritable motor econòmic de la nostra economia en termes d’aportació al producte interior brut (PIB), quant a la creació d’ocupació i generació de riquesa al nostre país. Així doncs, la reactivació de la seva activitat és un element de vital importància per arribar a la tan anhelada recuperació econòmica i deixar enrere aquesta crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19. 

És per això que a PIMEC fa temps que reclamem, com a organització empresarial més representativa de les pimes i els autònoms de Catalunya, que es compensi totes aquelles empreses afectades per les restriccions de l’activitat econòmica per contenir el virus, així com aquelles activitats auxiliars que formen part de la cadena de valor. A més, per garantir la compatibilitat de l’activitat econòmica amb les màximes garanties per a la salut de les persones, és fonamental agilitar el procés de vacunació de la població, comptant amb l’àmbit privat i ampliant l’oferta a altres vacunes com la xinesa o la russa.

Una altra qüestió en què les pimes poden suposar una baula clau a la cadena per avançar cap a la recuperació econòmica és la gestió dels fons Next Generation de la Unió Europea, en el repartiment de la qual han de ser molt presents els projectes ambiciosos de les petites i mitjanes empreses en matèria d’innovació, digitalització i sostenibilitat. El finançament d’aquests projectes, sense cap mena de dubte, serà fonamental per sumar competitivitat a la nostra economia i fer els passos necessaris cap a la reactivació, tornant a generar llocs de treball i millorant la viabilitat de moltes empreses, les que presentin els projectes i totes aquelles que de retruc se’n puguin beneficiar.

Tots, especialment les administracions públiques, a qui correspon la gestió d’ajudes i l’impuls de les mesures citades anteriorment, hem de ser molt conscients que la recuperació de la nostra economia no arribarà fins que les micro, petites i mitjanes empreses i el col·lectiu d’autònoms reprenguin la seva activitat. Les pimes estan preparades per a la seva reactivació, són més resilients que mai i, sense elles, no seria possible sostenir el nostre Estat del benestar. Rescatar-les és l’única opció de tirar endavant i sortir de la crisi.  

Les pèrdues que ha provocat la crisi de la Covid-19 són doloroses i, en alguns casos, personalment irreparables. En vista d’això, la millor reacció és desplegar humanitat i cuidar-nos els uns als altres. Tot seguit, per responsabilitat, s’ha de trobar la manera de no continuar enfonsant-nos. ¿Com serà la recuperació per a molts autònoms i petites empreses? ¿Què passarà amb els seus principals clients i proveïdors? ¿Què s’ha de canviar per tirar endavant?

Tota iniciativa empresarial té el seu propi camí i projectes i, per això, és absurd esperar solucions universals. Però és igualment absurd oblidar que la internacionalització és un dels pilars bàsics de qualsevol recuperació. Per diversos motius.

El primer que cal preguntar-se és si en aquests moments internacionalitzar-se no sigui remar a contracorrent. La resposta breu és que no. És probable que l’anomenada hiperglobalització (Rodrik, Antràs) s’hagi esgotat, però la globalització continua molt activa. ¿Per què? Perquè les tres forces principals que l’han alimentat durant els últims 40 anys continuen actives. Els avantatges d’internacionalitzar les cadenes de valor, la incorporació massiva de treballadors de països en desenvolupament a aquestes cadenes de valor i la conveniència d’interessos de les grans potències econòmiques a pactar una regulació favorable al comerç i la inversió són tendències de fons immunes a la Covid. 

Si la globalització no s’ha aturat i l’empresa té marge per créixer a l’exterior, ¿què és el que la deté? Les causes són tan diverses com les empreses però, a grans trets, bastant conegudes. És l’escassetat de certs recursos clau: personal adequat per pilotar processos d’internacionalització; intel·ligència econòmica per accedir als mercats exteriors; i una visió internacional prou compartida per l’empresa. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Si, com tot apunta, la Covid serà una crisi econòmicament passatgera, els mercats internacionals han de continuar sent prioritaris. Per això sorprèn que en el recent Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern, la internacionalització no sigui un dels sis objectius generals. Hi ha mesures horitzontals que ajuden a internacionalitzar les empreses, però aquesta palanca de competitivitat necessita més relleu.

Un últim apunt: el risc més elevat per a l’estabilitat del comerç i les inversions internacionals és la hiperglobalització desordenada, que genera desigualtats als països i alimenta populismes. La vacuna contra aquestes temptacions regressives és ben coneguda: redistribuir justament els guanys i pèrdues de l’activitat internacional i assegurar-se que tothom té oportunitat de participar-hi.