Àgora
Per què escullo comerç just
Tenim tendència a pensar que no tenim res a fer però moltes de les nostres decisions diàries contribueixen a donar una forma o una altra a la realitat
![fcasals41626492 a farmer sits as he prepares to open a cocoa pod in ntui vil180120131748 fcasals41626492 a farmer sits as he prepares to open a cocoa pod in ntui vil180120131748](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/5f3f5aa9-48ec-41b5-bdfc-bfb04d430e14_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
fcasals41626492 a farmer sits as he prepares to open a cocoa pod in ntui vil180120131748 /
M’encanta la xocolata. A l’estat espanyol es consumeix una mitjana de 3,5 kg per persona a l’any, però crec que soc d’aquelles persones que fan pujar l’estadística. Tot i així, en el moment de menjar-me’n una unça o beure’m una xocolata calenta no puc evitar preguntar-me què hi ha darrere d’aquest producte.
Per desgràcia, la resposta no és gaire diferent del que passa amb tants altres productes que consumim diàriament. La xocolata genera milers de milions de beneficis. Aquests, no obstant, es queden majoritàriament en mans de les grans distribuïdores i els fabricants del producte acabat. Mentrestant, els agricultors viuen majoritàriament en situació de pobresa extrema i veuen com cada vegada se’ls paga menys pel cacau.
Les dades són molt pitjors del que ens podríem arribar a imaginar. El preu del cacau avui no és ni la meitat del que era als anys 70. Som davant un sector en el qual la mà d’obra infantil continua més viva que mai, amb més d’1,5 milions de menors treballant en la seva producció dels quals, segons l’UNICEF, 200.000 treballen directament en condicions d’esclavitud. L’explotació afecta també als adults. A Costa d’Ivori, el primer productor de cacau mundial, els cultivadors reben menys de 0,78 dòlars al dia –xifra molt per sota del llindar de la pobresa que les Nacions Unides ha establert en 1,9 dòlars al dia–. A tot això s’ha d’afegir l’impacte mediambiental en forma de desforestació o pol·lució de les aigües per l’ús de pesticides.
Hi ha hagut intents per revertir la situació. A l’estiu del 2019, Costa d’Ivori i Ghana van decidir establir que les multinacionals havien de pagar 400 dòlars addicionals sobre el preu de mercat de la tona de cacau. Aquest extra estaria destinat a garantir una renda mínima de subsistència per als productors. Les grans distribuïdores, malgrat mostrar-se inicialment d’acord amb aquesta proposta, excusant-se en una baixada de consum per la pandèmia, han preferit recórrer a les seves reserves o buscar proveïdors alternatius per evitar comprar a aquest nou preu. Amb més de 100.000 tones de gra de cacau sense vendre, els governs dels dos països es van veure forçats aquest últim mes de març a reduir un 25% la quantitat que reben els petits productors com a única via per poder vendre el producte.
¿I què podem fer nosaltres davant aquesta tragèdia? Tenim tendència a pensar que no tenim res a fer-hi però moltes de les nostres decisions diàries contribueixen a donar una forma o una altra a la realitat. Exemple fàcil: anem a comprar un dijous a la tarda qualsevol i, davant el taulell dels dolços, hem d’elegir entre totes les barretes de xocolata que ens posen a davant. Algunes (la majoria), són fruit d’aquest sistema d’explotació i per tant, al comprar-les, col·laborem amb la seva continuïtat. D’altres, ens obren noves possibilitats.
Els productes que expliquen amb el segell de garantia de comerç just (Fairtrade, WFTO, SPP, Naturland Fair i Fair for life) han sigut produïts en condicions dignes i respectat el medi ambient. Les relacions a llarg termini entre les cooperatives productores als països del sud global i les entitats distribuïdores permeten pràctiques comercials basades en la solidaritat, la confiança i el respecte mutu; es paga un preu just, amb una prima que les persones productores decideixen com invertir en la millora de la seva comunitat. A més, el sistema de certificació garanteix que no s’ha fet servir treball infantil ni treball forçat, a més de promoure la sostenibilitat ambiental, la diversificació de cultius, l’agroecologia i la sobirania alimentària.
Notícies relacionadesTot i així, a Catalunya, el 2019 només vam gastar una mitjana de 3,71 € per persona en productes de comerç just. Així que encara tenim molt de marge de millora perquè aquells 3,5 quilos de xocolata que consumim a l’any tinguin un impacte positiu real.
Els consumidors tenim més poder del que ens pensem, és molt fàcil fer un canvi positiu en la nostra compra. Per això, jo trio comerç just.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius