En comunitat

Salut mental i joves amb problemes de conducta

Un grup de famílies catalanes constituïdes com a associació urgeixen a posar en marxa un programa per a l’abordatge integral dels casos de salut mental i addiccions d’elevada complexitat. El Departament de Salut n’anuncia la implementació ràpida.

Salut mental i joves amb problemes de conducta
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

«Ningú hauria d’hipotecar-se per poder seguir o rebre un tractament adequat». Així remata una carta dirigida a la secció Entre Tots la mare d’un jove amb greus problemes conductuals. Cristina Montseny, veïna del barri de Badal, proposa en la seva missiva «un acord perquè la salut mental no sigui un negoci», que els tractaments privats que «actualment cobreixen les carències del sistema de salut pública» puguin tenir una concertació econòmica per ajudar les famílies amb menys recursos.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Montseny ha arribat a pagar només en tractaments i medicaments per als seus dos fills uns 400 euros al mes. Al més gran li van diagnosticar un TDAH quan amb prou feines tenia cinc anys i al petit, dislèxia i dèficit d’atenció. Amb els anys, el diagnòstic va anar canviant, per a més desesperació de la família. Sense l’ajuda dels avis, assegura, no els hauria pogut oferir l’ajuda d’un especialista als seus fills. La seva situació s’ha complicat en els últims anys. El comportament del més gran, amb brots d’agressivitat relacionats amb el consum de substàncies, fa insostenible la convivència. «El problema principal és que no admet que té un problema i només hem aconseguit que parli una vegada al mes per telèfon amb un especialista del CSMA [Centre de Salut Mental]. I em temo que serveix de poc. Fa tants anys que va amb psicòlegs que sap què dir, aparentar que està bé, però en realitat no ho està», afirma aquesta mare preocupada pel present i futur dels seus dos fills en una societat que invisibilitza quan no dona l’esquena aquestes persones amb trastorns greus de la conducta.

Agressions i addiccions

Els episodis violents últimament són constants. Quan el seu fill gran perd els nervis, una cosa que és cada vegada més habitual, Montseny truca a Urgències, que sempre acudeix amb una patrulla dels Mossos. «L’ingressen a l’hospital unes hores, el mediquen i quan està més calmat l’envien a casa de nou. No compleix amb els protocols per mantenir-se ingressat», diu la lectora, que se sent menys sola des que va descobrir l’associació Afatrac (Associació de Familiars d’Afectats per Trastorns de Conducta), creada el 2016 per un grup de famílies amb una problemàtica a casa similar.

Quan aquestes persones amb trastorns greus de conducta provocats per diferents causes (autismes, bipolaritat, síndromes alcohòliques fetals...) són majors d’edat, com és el cas del fill conflictiu de Montseny, la situació es complica més si és possible. Els progenitors no els poden obligar a fer cap tractament i en cas d’agressió física un jutge sol proposar una ordre d’allunyament, un sofriment i un perill afegit per a uns joves totalment dependents dels seus pares. Als pisos de recolzament que ofereix Benestar Social, basats en la gestió comunitària, no encaixen perquè són problemàtics. Alguns han acabat dormint al carrer i això, òbviament, només empitjora les coses. Això li va passar al fill de Muntsa Boix, presidenta i fundadora d’Afatrac. «Representem més de 200 famílies a Catalunya, i tots els nostres fills tenen un perfil similar. Solen ser preadolescents o adolescents que comencen a comportar-se de manera agressiva, amb agressions verbals i físiques, conductes sexuals promíscues i en general cap control de les emocions», afirma la fundadora d’una associació que té totes les seves esperances dipositades en un programa, el Paicsamaec, acrònim de ‘Programa d’abordatge integral dels casos de salut mental i addiccions d’elevada complexitat’.

Notícies relacionades

Després d’una visita al Parlament el 2016, l’associació que presideix Boix va arrencar una promesa a la llavors diputada Magda Casamitjana, que actualment és la directora del programa, que depèn del Departament de Salut de la Generalitat. L’exdiputada explica a EL PERIÓDICO que aquest ambiciós programa ja té un model d’atenció definit per més de 300 professionals i un full de ruta. Amb tot, la implementació serà gradual. Primer crearan grups guies, equips multidisciplinaris (principalment psiquiatres, treballadors socials i infermeres), que donaran una resposta personalitzada. «Ja tenim el pressupost per posar-ho en marxa i aquests equips ens ajudaran a fer un diagnòstic, a tenir un mapa dels casos més greus. Aquestes persones tenen un perfil molt difícil, no volen ser ajudats, s’autoexclouen, i hem d’anar a buscar-los i vincular-los a algun servei», afirma Casamitjana.

Com a mínim hi haurà un equip a cada una de les regions sanitàries catalanes. Aquests equips, anomenats GUIA, en part s’inspiren en la tasca que ja porten a terme a Badalona i Santa Coloma de Farners uns equips clínics especialitzats en casos de complexitat elevada a domicili (ECID) coordinats amb el Departament d’Educació.

Temes:

Addiccions Joves