¿Quina sexualitat has après?

És cert que hi ha persones que en parlen, i molt, però ho solen fer de manera superficial i disfressant una mica (o bastant) la veritat. És més, moltes vegades només ens referim a la sexualitat tenint-ne en compte una esfera molt petita: les relacions sexuals compartides amb algú. I ens oblidem de totes les altres coses que també formen part d’aquesta àrea tan important i imprescindible de la nostra vida.

‘Sexualitat’ també implica com ens van explicar a casa com s’anomenen totes les parts del nostre cos pel nom real, com ens van dir que es feien les criatures, les reaccions que hi havia quan a la televisió hi havia una escena que anava pujant de to. És tot això i també és com ens van educar en funció de si ens van etiquetar com a nenes o nens, com ens van explicar la importància de l’autoestima i ens van ajudar a sembrar-la i fer-la créixer, com ens van ensenyar a relacionar-nos amb altres persones i a respectar-les... També té relació amb l’assertivitat i la capacitat de dir el que cadascú pensa. Hem de comptar amb missatges més explícits com els que rebem sobre la menstruació i les primeres ejaculacions, amb el que ens han dit, de manera explícita o implícita, què vol dir ser nen o nena..., i també els missatges que hem rebut sobre què és el sexe biològic, l’orientació sexual, la identitat de gènere i la seva expressió.

La llista de tot el que està vinculat amb la sexualitat és inacabable. I, malgrat això, sovint ens quedem amb una petita idea (i molt bàsica) del que implica la sexualitat: les relacions sexuals, com deia abans. I no de qualsevol manera: des d’una perspectiva cisheteronormativa i amb una monogàmia imposada.

Què vol dir cisheteronormativa? Potser t’ho estàs preguntant... Doncs que es pressuposa que totes les persones som cisgènere i heterosexuals. I que ens vinculem de manera monògama, és clar. I això fa que la majoria dels referents que tenim, des que som petits, siguin tots així. Per tant, la nostra estructura mental sobre què és una parella la construïm des d’aquesta única referència.

¿Hi sumem una mica més de drama? Hem de tenir en compte que el tipus de relacions sexuals que hem après les hem après a través de la pornografia o una cosa similar. Perquè, és clar, no veiem la gent tenint relacions sexuals, per tant, un dels únics llocs on podem veure una cosa que s’assembla a les relacions sexuals és la pornografia. Però el model del porno ‘mainstream’ ens ensenya un sexe: masclista i violent. Un model que sumem a l’aprenentatge patriarcal que hem fet «gràcies» a la societat en què vivim.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿I com és la sexualitat masclista que hem après? Doncs, com hem dit fins ara, només tenint en compte les relacions sexuals i centrant tot el joc sexual en la penetració i els orgasmes. Si filem més prim, en els orgasmes de l’home. Per sort, cada vegada són més les persones (sobretot dones) que reivindiquen unes relacions sexuals més enllà de la penetració. Perquè jugar a penetrar i prou (com veiem que fan en les sèries i pel·lícules romàntiques), a la vida real, no sol funcionar. O potser només dona un tipus de plaer per al penis... Però generalment quan tens una vulva, el sexe «pim-pam» no serveix. Perquè el desig salvatge que fa funcionar aquestes relacions sexuals només apareix en moments puntuals de la nostra vida, no de manera generalitzada. Per tant, les persones hem de ser més creatives si volem disfrutar molt més àmpliament del nostre sexe. No podem quedar-nos amb un esquema tan reduccionista de la sexualitat, ¿oi?

¿No creus que comença a ser hora de viure una sexualitat en tota la seva magnitud, entenent que és molt més que la penetració i els orgasmes? Doncs mantén-te alerta perquè, a poc a poc, continuarem reflexionant sobre sexualitat i relacions i, si vols, ¡t’hi acompanyo!