Entendre-hi + amb la història

Sant Jordi, Catalunya i Espanya

Cada any hi ha qui es lamenta que Sant Jordi és massa comercial. El cert és que va néixer precisament per vendre llibres. Tot i que fos una mica retruc, tot cal dir-ho.

Sant Jordi, Catalunya i Espanya
Es llegeix en minuts

El Ministeri d’Afers Exteriors ha fet una campanya per celebrar el dia de la llengua espanyola el 23 d’abril, perquè diuen que és quan va morir Miguel de Cervantes (en realitat va ser el 22). Mentrestant, Turisme de Barcelona, per promocionar a les xarxes socials el Dia del Llibre, només va citar autors que escriuen en castellà. Els uns i els altres potser han oblidat anar canviant el calendari i pensen que encara som al 1926.

Aquell any Alfons XIII va firmar un decret per promoure la celebració del llibre espanyol, però la data triada no va ser el 23 d’abril, sinó el 7 d’octubre, dia del naixement de Miguel de Cervantes. El país vivia en plena dictadura de Primo de Rivera i s’utilitzava qualsevol oportunitat per fomentar el nacionalisme espanyol. El règim va crear la celebració a partir de la proposta de Vicent Clavel Andrés, un editor valencià establert a Barcelona. Des del 1923, ell reclamava dedicar una jornada anual per promocionar el sector del llibre i va ser el primer de proposar que el dia escollit fos l’aniversari cervantí.

Però llavors no es tractava de treure els llibres al carrer perquè cadascú comprés el que més li agradava. El 1926, complint el decret reial, els ajuntaments espanyols havien de regalar llibres als ciutadans, cosa que no va acabar de tenir èxit perquè els pressupostos municipals eren raquítics (per no parlar de l’alt índex d’analfabetisme que hi havia). En realitat, aquell Dia del Llibre Espanyol va ser poc més que uns quants actes acadèmics i institucionals en els quals es va glossar la vida de l’autor del Quixot.

El problema de l’octubre és que acostuma a fer mal temps i la tardor no és gaire propícia per a les celebracions. Per això es va buscar una data alternativa i el 1930 es va escollir el 23 d’abril. Es va justificar dient que era el dia de la mort de Cervantes i també de Shakespeare. Res d’això era exacte. Ara sabem que el ‘manco de Lepanto’ va morir el 22 i que el pare de Romeu i Julieta sí que va traspassar el 23, però de l’antic calendari julià, perquè segons el nostre calendari actual hauria mort el 3 de maig. Ara bé, una cosa sí que era certa: el 23 d’abril era Sant Jordi, patró de tots els territoris de la Corona d’Aragó. Concretament a Catalunya se celebrava des de 1456.

Des d’aquells temps s’organitzava al pati del Palau de la Generalitat la Fira dels Enamorats, on es venien flors. Sembla que la tradició de regalar una rosa va començar quan s’oferien a les dones que assistien a la missa celebrada en honor del patró. El costum es va anar perdent sobretot després de la Guerra de Successió, però quan el 1914 Catalunya va poder tenir un mínim autogovern amb la creació de la Mancomunitat, es va recuperar la festa.

No cal dir que quan el 1930 es va traslladar el Dia del Llibre a l’abril, la idea va ser molt ben rebuda a Catalunya. A més, era un moment de molta efervescència política, social i cultural. La dictadura de Primo de Rivera havia fracassat i el catalanisme i el republicanisme es reorganitzaven després d’anys de persecució. És fàcil imaginar la intensitat amb què es va viure el Sant Jordi del 1931, que arribava només nou dies després de la proclamació de la Segona República. Per al nou règim, la cultura i l’educació eren l’eix de la transformació del país. Els ajuntaments republicans es van implicar molt en l’organització de la festa, sobretot procurant atendre els nens, conscients que eren el futur del que s’estava construint.

I sí, llavors Sant Jordi ja servia per vendre llibres. Les editorials van instaurar l’hàbit de presentar les seves novetats coincidint amb la festa. Però tot allò només va durar fins al 1936. Després de la guerra, la dictadura va convertir el 23 d’abril en el Dia del Llibre i només es parlava de Cervantes.

Notícies relacionades

El Sant Jordi com es coneix actualment no va recuperar el pols fins a la Transició, enllaçant amb el que es feia durant la República, i ara ja ha arrelat en la societat catalana, a diferència d’altres punts malgrat els moviments institucionals tant d’abans com d’ara.

La publicitat, vital