Diagonal Mar: no és parc per a gossos

Una veïna, Vanesa Sicart, va enviar una carta a Entre Tots per expressar el seu malestar pel que considera una discriminació: «Segons l’Ajuntament i quatre veïns, només els gossos posen en perill la fauna i la flora del recinte, sense tenir en compte aspectes com la localització d’un parc infantil, amb uns tobogans metàl·lics que no són precisament silenciosos, just al costat de la zona de nidificació», protesta Vanesa Sicart, que també apunta altres conductes més nocives al seu entendre, com la profusió de pícnics, l’ús de petards «dos mesos abans i després de Sant Joan» i l’alimentació dels ànecs «amb pa de motllo», entre d’altres. Per la seva part, fonts de l’Ajuntament puntualitzen a EL PERIÓDICO que les trobades al parc «no són perjudicials sempre que no hi hagi comportaments incívics cap a la flora i la fauna» i que «els petards estan prohibits als parcs».

Més de 165 aus diferents

Tot i que en aquest parc situat al litoral barceloní col·lideixen els interessos estrictament mediambientals i els de certs usuaris, ningú posa en dubte el valor incalculable d’un racó de la ciutat tan singular, convertit en llar de d’aus, moltes d’elles protegides, i insectes pol·linitzadors i rèptils. Amb tot, fins i tot ornitòlegs com Ricardo Ramos comparteixen alguns planejaments dels propietaris de gossos. És a dir, que els gossos no tenen per què representar una amenaça per a aquest ecosistema. «Si els gossos van lligats, no hi hauria cap problema i no seria necessari acordonar mig parc. N’hi hauria prou amb fer complir la normativa vigent, i que els dos informadors que hi ha actualment al parc tinguessin capacitat sancionadora», afegeix aquest expert. Els gossos deslligats, admet, han fet desaparèixer aus que fan vida terrestre com la bubilla, el colltort i la becada. Ramos és l’autor ‘Les aus del Parc de Diagonal Mar’, un llibre autoeditat que en bona mesura ha motivat la mesura de l’Ajuntament. «Des del 2001 he detectat i fotografiat unes 165 espècies diferents. L’última, ahir, una gamba roja comuna. Sense citar-me, l’Ajuntament es basa en el meu cens», detalla Ramos, també veí i gran coneixedor de la fauna del parc.

Fonts del consistori coincideixen amb l’ornitòleg que els gossos que entren al parc degudament lligats no són un perill, si bé afegeixen que «la realitat és que s’han constatat comportaments incívics i hi ha bastants gossos deslligats». Així, prefereixen blindar certes àrees, especialment delicades. I és que el mal que ocasiona una sola conducta incívica, com animar els gossos a perseguir els ànecs de l’estany, és irreparable. Quant als informadors desplegats a la zona, continuen les mateixes fonts, no poden tenir capacitat sancionadora pròpia de la Guàrdia Urbana.

Alternatives pròximes

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Sicart visitava el parc amb la seva gossa unes tres o quatre vegades al dia i, com ella, molts més veïns. «Tenim un grup de WhatsApp i estem molestos perquè ningú ens ha preguntat res, ha sigut una decisió unilateral, sense tenir en compte els afectats», es queixa aquesta veïna, que té el suport d’Espai Gos. Aquesta plataforma ciutadana per a la convivència en l’espai públic sosté en un comunicat que la contaminació provocada pel trànsit de la Ronda del Litoral, tocar del parc, és molt més perjudicial per al benestar de les espècies que es pretenen protegir que uns «lladrucs ocasionals». Així mateix, qüestiona aquests «més de 60.000 metres quadrats» encara disponibles per als gossos, segons el consistori, ja que s’haurien de descomptar les pistes esportives, les oficines de parcs i jardins i les zones d’arbustos impracticables. Així, els metres útils, puntualitza la plataforma, serien bastants menys.

La plataforma Espai Gos també critica les alternatives ofertes als propietaris dels gossos fora del parc. La zona d’esbarjo per a gossos de la plaça de Julio González és massa petita per considerar-se poc més que un pipicà («com dues places d’aparcament») i la dels jardins de Ghandi, no gaire més gran, és perillosa perquè la tanca de fusta amb prou feines té un metre d’altura. Una distracció, un salt i l’ensurt a la calçada està gairebé garantit. «Ens canvien un espai obert, envoltat de naturalesa, on fer un passeig és una autèntica delícia, per unes zones d’esbarjos lamentables», afegeixen. El consistori es limita a recordar que dins del parc hi ha una zona d’esbarjo de 1.000 metres quadrats per a gossos i insisteix en l’alt valor d’aquest node de biodiversitat, un espai ple de vida (o vides).