Bitcoin i l’euro digital, ¿David contra Goliat?

Aquesta ràpida i massiva generalització digital té una altra conseqüència, l’abandonament de l’ús dels diners en efectiu a favor de mitjans de pagament electrònics, ja que sense la necessitat de contactar entre les parts l’ús de monedes i bitllets deixa de tenir sentit. No és estrany que, aprofitant el soroll que ha fet bitcoin i la paraula màgica de ‘blockchain’, algunes empreses tecnològiques hagin vist en les criptomonedes una via de negoci mitjançant el desenvolupament de monedes digitals privades que permetin portar a terme transaccions electròniques sense necessitat de recórrer a les monedes «tradicionals».

Fins ara, el monopoli de la creació i posada en circulació de monedes el tenen els bancs centrals dels diferents països, que controlen i regulen el mercat de divises mundial. No obstant, és evident que comencen a sentir-se amenaçats per la ràpida digitalització de la societat, ja que alguns d’ells ja estan treballant en futures divises digitals públiques. La Xina és el país més avançat en aquesta matèria i té previst posar en circulació el iuan «digital» el 2022. 

En la mateixa línia, el Banc Central Europeu (BCE) acaba d’anunciar que també està treballant per treure un euro «digital» d’aquí a quatre anys que permeti als ciutadans europeus continuar utilitzant una moneda sobirana en les seves transaccions electròniques. D’entrada, l’euro «digital» serà una moneda de curs legal, recolzada pel BCE i amb el mateix valor que l’euro «físic». Segurament, els ciutadans no notaran diferències entre utilitzar una o una altra moneda, però el cert és que amb l’euro «digital» podran accedir directament al BCE per aconseguir diners sense necessitat d’acudir a les entitats bancàries, cosa que, evidentment, no els fa gaire gràcia.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Per tant, no es tractarà d’un mitjà de pagament electrònic, com poden ser les targetes o les plataformes de pagament, sinó que es tractarà pròpiament de diners digitals de curs legal que es podran utilitzar directament en els pagaments electrònics entre les parts. Així, el BCE, i la resta de bancs centrals que facin el mateix, pretenen mantenir el control sobre la massa monetària dels seus territoris respectius i impedir que el sistema monetari acabi en mans dels gegants tecnològics i les seves monedes privades sense gairebé regulació.

És evident que els bancs centrals parteixen com a favorits en aquesta disputa pel control del sistema monetari, no només per la seva situació de privilegi sinó perquè a més compten amb el recolzament de governs i òrgans reguladors, els quals no estan disposats a cedir ni un mil·límetre en un element clau per a la política econòmica de cada país. Ara per ara, no sembla que les criptomonedes o les propostes de monedes digitals privades, com ‘Libra’ de Facebook, desestabilitzin a curt o mitjà termini el mercat de divises, ni a convertir-se en mitjans de pagament alternatius massius, ja que es tracta d’una lluita tan desigual com la de David contra Goliat. Però, de la mateixa manera que el pastor va aconseguir fer caure el gegant amb la seva fona, tampoc és forassenyat pensar que les empreses tecnològiques ho puguin aconseguir algun dia, sobretot atenent la seva capacitat d’innovació i la rapidesa amb què tenen lloc els canvis en l’entorn digital.