Guerra a la pandèmia del sucre

Abans de res: definim sucre. No només és el blanc, el de tota la vida, el que tots pensem que és dolent i procurem fugir-ne. El sucre es camufla i té fins a 262 noms, segons el registre ‘online’ de la Fundació per Erradicar l’Obesitat Infantil. Sacarosa. Glucosa. Fructosa. Dextrosa. Sucre de dàtil. Sucre morè. Mel. Xarop. Panela. Nèctar d’atzavara... Una quantitat de noms aclaparadora. Un truc: «Si alguna cosa acaba en ‘-osa’ és sucre». Michel I. Goran, director del programa de diabetis i obesitat del Children’s Hospital de Los Angeles, i Emily Ventura, educadora en nutrició i experta en salut pública, acaben de publicar ‘Stop azúcar’ (Grijalbo), un manual científic que ajuda les famílies a descobrir com el sucre està amagat als aliments que comprem cada dia al súper i en molts dels berenars casolans que preparem a casa. El sucre és nociu per als nens i les nenes. Els perjudica el fetge, el cor i el cervell. Interfereix en el seu creixement i desenvolupament. Els autors transmeten un crit d’alarma: la infància del segle XXI pren més sucre que mai. Som davant d’una altra pandèmia.

En les famílies l’expressió que més s’escolta és ‘per un dia’. Avui és l’aniversari d’un amic, per un dia que mengi gominoles no passa res. Avui és Nadal, per un dia que mengi dolços no passa res. Avui és Pasqua, per un dia que mengi xocolata no passa res. Avui ve l’àvia, per un dia que prengui lacasitos no passa res. Avui és divendres, per un dia que mengi galetes industrials no passa res. Avui és la festa de fi de curs, per un dia que mengi malament no passa res. Avui anem a la farmàcia i li ofereixen una piruleta, per un dia no passa res. Avui s’han portat bé al col·le i els professors els donen una txutxe, per un dia no passa res. I així 365 dies a l’any d’omnipresència del sucre.

El sucre és un enemic savi. Se sap camuflar i és difícil de detectar. Per descomptat és present en galetes, pastissos i gelats. Un ‘muffin’ de nabius industrial té 42 grams de sucre (10 culleradetes i mitja) i un bric de suc de poma, 22 grams (cinc culleradetes i mitja). Però els autors de ‘Stop azúcar’ recorden que l’enemic també és en aliments que els pares i les mares consideren ‘segurs’: iogurt, salsitxes, salses i barretes de cereals. «El 70% dels aliments envasats d’un supermercat contenen algun tipus de sucre afegit», afirmen.

Goran i Ventura expliquen que la fructosa és el sucre més «desconcertant, malinterpretat i perniciós» perquè el cos no l’utilitza com a font directa d’energia. ¿Per què no es coneix bé el seu perill? «Un dels motius és que s’associa amb la fruita, de manera que sembla saludable. És cert que la fruita sencera conté fructosa, a més de glucosa i molts nutrients beneficiosos, com la fibra. En la fruita sencera, la fructosa està embolicada en una capa rica en fibra que redueix i disminueix el ritme de la seva absorció al cos. La fructosa es converteix en problema quan es consumeix de forma concentrada o líquida, com en els refrescos o el suc de taronja».

Els dos divulgadors insten les famílies a observar bé les etiquetes dels productes que compren per fugir dels que estan elaborats amb xarop de blat de moro, atzavara, concentrat de suc de fruita o sucre de fruites. «Són una bomba de fructosa per a la qual el cos d’un nen no està preparat». Goran i Ventura també conviden a fugir dels sucs espremuts a casa. «La fruita es menja, no es beu», sentencien després de recordar que la font de sucre més saludable és la fruita sencera.

¿Què passa amb els edulcorants baixos en calories? Ens sap greu, però també aquí hi ha males notícies. «És veritat que eviten calories, però no eviten els problemes més greus de l’addicció al sucre: la ingestió excessiva d’aliments i els possibles danys als òrgans», diu el llibre. Els seus autors es mostren categòrics: «No n’aprovem el consum per part dels nens. Aquesta decisió pot canviar a mesura que es tingui més informació científica. De moment, no s’ha demostrat que els edulcorants baixos en calories no suposin un perill per a la infància».

Els autors adverteixen pares i mares que compren iogurts d’aspecte saludable anunciats com a ‘sense sucres afegits’ i els conviden a mirar amb deteniment l’etiqueta per descobrir si tenen aspartam o estèvia. «L’etiqueta és correcta perquè aquests productes no són sucre, però potser aquests pares no tenien la intenció de comprar un producte edulcorat».

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Més enllà de les càries, el llibre adverteix que el sucre reprograma l’organisme dels més petits, canvia el metabolisme i afecta el desenvolupament dels òrgans. Provoca trastorns que poden aparèixer en la infància o manifestar-se més endavant, com diabetis, cardiopatia, malalties hepàtiques, problemes digestius, asma i fins i tot algunes formes de càncer. I, per descomptat, obesitat.

L’obesitat és un problema difícil d’abordar, recorden els divulgadors. Alguns pares s’esforcen per mantenir l’autoestima dels seus fills dient-los que no hi ha res dolent en el sobrepès, a d’altres els parteix l’ànima posar-los a dieta i d’altres es pensen que es passarà amb el temps.... Costa que la gent es prengui la situació seriosament. ‘Stop azúcar’ recorda el cas del doctor Rohit Kohli, especialista en fetge gras, que va atendre a la seva consulta un nen de 9 anys que pesava 95 quilos. El xaval li va preguntar: «¿Pot donar-me una pastilla que ho arregli?»