Josep Baselga: líder oncològic caigut

L’oncòleg català Josep Baselga va contribuir a augmentar substancialment la supervivència de pacients amb càncer de mama. També va fer passos fonamentals per col·locar Barcelona al mapa mundial de la investigació contra el càncer. 

No obstant, va haver de deixar la direcció d’un dels centres oncològics més grans del món, després d’ometre en una sèrie d’articles uns conflictes d’interès amb la indústria farmacèutica, calculats en milions de dòlars.

Baselga ha mort avui als 61 anys, víctima d’una malaltia neurològica rara i fulminant: la síndrome de Creutzfeld-Jacobs, de la família de la malaltia de les «vaques boges». 

Nascut a Barcelona el 1959, va estudiar Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va doctorar el 1992. Va treballar com a oncòleg a l’Hospital Vall d’Hebron i després a l’hospital Memorial Sloan Kettering de Nova York. 

Teràpies moleculars

El seu treball es va centrar en les teràpies moleculars, que ataquen de forma selectiva les cèl·lules tumorals. Va estar implicat en el desenvolupament de fàrmacs importants, sobretot el trastuzumab, conegut com herceptina, que van canviar de forma radical el tractament del càncer de mama.

«Era una persona extraordinària, que va ser capaç de canviar el curs de l’evolució de diversos tipus de càncer», afirma Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). «Hem perdut un dels grans generals de la nostra batalla contra la malaltia», afegeix.

Vall d’Hebron Institut d’Oncologia

El 1996 va ocupar la direcció del servei d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron i el 2006 va fundar el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que s’ha convertit en un centre de referència a Europa en la investigació i el tractament del càncer. 

En les seves intencions, el centre va néixer per ajuntar investigació i assistència i «traslladar els avenços que es produïen al laboratori al pacient de la forma més ràpida possible», segons un comunicat emès pel VHIO. Això va representar un canvi paradigmàtic, consistent a tractar els pacients de forma multidisciplinària, segons ha declarat l’actual director del VHIO, Josep Tabernero.

«Ell va contribuir realment a l’oncologia de Catalunya, amb un lideratge europeu, a través del VHIO», comenta Jordi Camí, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

El 2010, Baselga va ocupar la direcció adjunta del Centre del Càncer de l’Hospital General de Massachusetts, a Boston, i el 2013 la direcció mèdica del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, a Nova York. A partir del 2014, també va presidir l’Associació Americana d’Investigació del Càncer (AACR), l’organització científica més gran del món sobre aquesta malaltia. Anteriorment havia presidit també la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO).

Conflictes d’interès

Però el 2018, una investigació de ‘The New York Times’ i ProPublica va destapar que, en una sèrie d’articles científics sobre fàrmacs oncològics, Baselga no havia declarat que havia rebut finançament d’indústries farmacèutiques relacionades amb aquests fàrmacs. Baselga va admetre l’error i va dimitir de la direcció del centre.

El 2019, va passar a treballar a la indústria farmacèutica AstraZeneca, com a vicepresident executiu d’investigació oncològica.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Baselga va ser «una persona excepcional, apassionada per tot el que feia, especialment per la seva professió –la medicina del càncer– i la seva família», segons les paraules d’un comunicat emès pel VHIO. Tabernero va destacar ahir la seva compassió per als malalts, a qui transmetia molts ànims.

Fonts coneixedores de l’oncòleg destaquen la seva personalitat complexa i la seva gran ambició, que li van guanyar algunes enemistats. «Era una de les persones més brillants i intel·ligents que he tractat», acaba dient Comella.