Entendre-hi + amb la història

L’últim vol de la ‘jet set’

Hi ha expressions que delaten l’edat que tenim. Una d’elles és ‘jet set’, un terme molt utilitzat anys enrere però que quasi ha desaparegut del vocabulari quotidià.

L’últim vol de la ‘jet set’
3
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé
Xavier Carmaniu Mainadé

Historiador

ver +

Aquest dissabte, com cada setmana, els lectors d’EL PERIÓDICO tenen l’oportunitat de comprar ‘Lecturas’, una revista amb més d’un segle d’història que informa setmanalment de les aventures i desventures dels famosos. Aquells a qui ara se sol anomenar ‘celebrities’, perquè ja s’ha desterrat el terme ‘jet set’. També és veritat que aquest concepte en desús estava vinculat a l’alt estatus. O sigui que un ‘tronista’ o una ‘supervivent’ no haurien arribat mai a la ‘jet set’, que segons el diccionari eren els membres d’una classe social internacional, rica i ostentosa.

La ‘jet set’ és una espècie en extinció de la que s’acaba de firmar una simbòlica acta de defunció. L’empresa canadenca Bombardier ha anunciat que a finals del 2021 deixarà de fabricar el Learjet, el model d’avió privat més popular entre els famosos de la segona meitat del segle XX des que va arribar al mercat el 1963. Aquells aparells, amb capacitat per a vuit passatgers, van tenir propietaris tan coneguts com Frank Sinatra i James Brown.

Els Learjet eren les limusines dels avions de reacció, que havien començat a fer vols comercials a les darreries dels anys 50, deixant enrere les hèlixs. Les primeres companyies que van operar amb aquells avions van ser la BOAC (predecessora de l’actual British Airways) i la Pan Am, que unien Londres i París amb Nova York.

Volar, un luxe

Aleshores volar era un luxe només a l’abast de la gent rica, però hi havia qui agafava avions com qui s'enfila a un taxi, simplement per assistir a una festa o a un festival de cine. Eren ells els que omplien les pàgines de les revistes de paper cuixé i les columnes de xafarderies de la premsa, com la que publicava el periodista Igor Cassini als diaris del grup mediàtic de William Randolph Hearst.

Cassini, fill d’un aristòcrata rus exiliat als Estats Units i convertit en columnista, va ser l’inventor del terme ‘jet set’. L’expressió va fer tanta fortuna que va acabar arraconant cafè society, el concepte habitual per referir-se als rics i famosos des de l’època de la primera guerra mundial.

Així, mentre la majoria dels mortals com a molt somiava a comprar-se un cotxe per anar a la platja els diumenges, el ‘Lecturas’ i companyia informaven dels vols, els luxes i el glamur de la ‘jet set’. Gent que tan aviat era a Los Angeles com a Cannes, Portofino o Roma.

Però tot cansa, sobretot quan et pots permetre coses millors. ¿Quina necessitat hi ha de dependre dels horaris dels vols comercials si pots tenir el teu propi ‘jet’ privat? Aquest va ser el motiu que va impulsar l’empresa Learjet al fabricar els seus aparells, inicialment destinats a alts executius, però que de seguida van ser adquirits per artistes i tothom qui s’ho pogués permetre. En 1990, Learjet va ser comprada per Bombardier, que va mantenir la producció adaptant el model als progressos de la tecnologia aeronàutica. El 2017 van arribar a les 3.000 unitats venudes, però els temps anaven canviant i cada vegada hi havia menys demanda d’aquell tipus d’avions. Les restriccions aèries provocades per l’esclat de la pandèmia del coronavirus han tingut un impacte directe en els fabricants, que han hagut de retallar costos per fer front a la crisi. Segons han informat des de Bombardier, tot i intentar trobar un possible comprador per a la divisió de Learjet en països com la Xina o Rússia, on els desplaçaments interns són llargs i un model com aquest tindria sentit, ningú hi ha mostrat interès. Per tant, aquest 2021 serà l’últim any d’aquests avions.

Notícies relacionades

No és que ara hi hagi menys rics. Al contrari. De fet, n’hi ha més i són més rics que abans. A molts, un Learjet els sembla poca cosa. Diuen que necessiten més espai, més luxe, més confort... i per això els avions privats cada vegada són més grans i tenen més autonomia de vol per fer el món encara més petit del que ja l'havien fet els Learjet.

Però aquesta gent fuig dels focus mediàtics, són pocs els que surten a la premsa rosa i ens hem de conformar amb famosos ‘low cost’, de tan baix preu com els vols que ens podem pagar la majoria.

Origen suís

Els enginyers del Learjet van basar el seu disseny en un projecte fallit de l’exèrcit suís, que durant els anys cinquanta va treballar en el desenvolupament d’un avió de caça propulsat a reacció. 

Això explica que originàriament el nom de la companyia que va fabricar el Learjet, liderada per Bill Lear, s’anomenés Swiss American Aircraft Corporation.