Entendre-hi + amb la història

Una bombeta de dibuixos animats

Que se’ns encengui la bombeta quan tenim una idea no és només mèrit d’Edison. S’ha de reconèixer el paper que també hi han tingut un gat i una noia de cel·luloide

Una bombeta de dibuixos animats
Es llegeix en minuts

Tal dia com avui però del 1880 Thomas Alva Edison va presentar al registre de patents i marques dels Estats Units el seu disseny de bombeta. Abans que algú corri a escriure un correu al diari per dir que no va ser ell qui la va inventar, ja ho dic jo: no, no va ser ell. Però tampoc el britànic Joseph Wilson Swan, a qui sempre se li ha atribuït la paternitat de la cosa. Segons la recerca dels historiadors Robert Friedel i Paul Israeli, abans que s’hi posessin Swan i Edison, 22 inventors i científics van cremar-se les celles per aconseguir trobar un sistema d’il·luminació artificial que fos més eficient que el foc.

Gràcies a la suma d’esforços de tots ells, la humanitat no ha de tenir flames enceses dins les llars. De fet, el desenvolupament de l’electricitat va permetre molts avenços tecnològics posteriors. Ara bé, malgrat els canvis viscuts des del 1880, encara ara quan algú té una idea exclama que se “li encén la bombeta”. En realitat no ho ha ni de verbalitzar. Només cal utilitzar l’emoticona pertinent i ja se sap què vol dir.

El cine, porta d’entrada

Si al segle XVIII un pintor hagués retrat algú amb una bombeta pintada al cap, a part que l’haurien pres per boig, ningú hauria entès res. Ara, en canvi, quan apareix en un còmic o en una sèrie de dibuixos animats no ens calen explicacions. De fet el cine va ser la porta d’entrada d’aquest pictograma a les nostres vides. Fa cent anys, quan la gran pantalla era l’entreteniment més popular, triomfaven els curts animats. Les pel·lícules encara eren mudes i Walt Disney no havia donat vida a Mickey Mouse.

La gran estrella era el gat Felix. Molts defensen que va ser aquest felí el pioner en la qüestió que ens ocupa, perquè en les seves surrealistes històries jugava amb les expressions onomatopeiques i signes d’interrogació que apareixien a l’escena per reforçar l’acció ja que els personatges no tenien veu. Però per més que s’ha buscat, ningú ha trobat una escena on sortís la bombeta.

Un felí d’anunci

Segurament tot es deu a un malentès amb una base verídica. El 1925, Felix va protagonitzar un film de 9 minuts titulat 'The cat & the kit', pagat per l’empresa Edison amb l’objectiu de publicitar la seva marca Mazda de bombetes per cotxe. La trama és senzillíssima: Felix arriba tard al seu casament perquè se li fonen els llums del cotxe però tot s’arregla quan aconsegueix un recanvi Edison (si algú s’ho està preguntant, sí, el casament és nocturn. Cosa de gats suposo). L’essència és la mateixa de molts anuncis d’avui en dia, amb la diferència que ara van plens de música, color i acció, però la base no ha variat gaire.

El pobre Felix no va adaptar-se al cine sonor i va perdre el favor del públic. En canvi, Betty Boop, amb les seves cançons i balls va captivar els espectadors dels anys trenta. Enamorava el seu estil de noia moderna, amant de la música jazz, dels pentinats curts i del maquillatge. Aquell personatge estava inspirat en les 'flappers', que era com es coneixien les noies modernes de l’Amèrica dels anys vint i trenta. Betty va tenir problemes amb la censura, que el 1934 va obligar a la productora Paramount a modificar-li el vestuari per fer-lo més decent. Deien que anava massa escotada.

El vell Grampy

L’any següent van introduir alguns personatges secundaris a les trames per enriquir les històries. El més destacat era Grampy, un vell inventor excèntric que quan havia de rumiar es posava un barret amb una bombeta al capdamunt, que s’encenia quan trobava la solució al problema que el feia barrinar. En aquells moments l’electricitat ja s’havia popularitzat moltíssim i tots els espectadors eren capaços d’entendre la gràcia d’aquell gag recorrent que apareixia a tots els episodis.

Et pot interesar

Des d’aleshores ençà, l’ús de la bombeta com a sinònim d’idea i, per extensió, de tot allò que té relació amb el món de la creativitat s’ha popularitzat tant que ara fins i tot tenim el seu dibuix al teclat mòbil per si ens fa mandra escriure “tinc una idea!”.

Eureka!

Aquesta paraula grega, que vol dir “l’he trobat!”, s’associa amb la ideació gràcies a Arquímedes. Segons la llegenda, un dia al ficar-se a la banyera va adonar-se que l’aigua que en sortia era proporcional al volum del seu cos i això li va permetre formular el famós Principi d’Arquímedes. Estava tan content que va sortir fent bots d’alegria i cridant “Eureka!”. Sort que llavors no hi havia bombetes perquè sinó s’hauria enrampat, pobre.