¿Què significa la presidència de Biden per a l’emergència climàtica?

Les primeres accions del nou president dels Estats Units, Joe Biden, s’alineen amb la seva promesa de posar el clima a sobre de la seva agenda. No obstant, l’equilibri de poder actual l’aboca a arribar a compromisos i a recórrer camins regulatoris lents.

Les primeres accions climàtiques de Biden

El clima protagonitza dues de les 17 ordres executives que Biden va firmar el dia de la seva inauguració. El president va tornar els Estats Units als Acords de París i va cancel·lar el pla de l’oleoducte Keystone XL entre el Canadà i els Estats Units. 

El seu gabinet també aposta pel clima. Biden ha creat dos nous càrrecs: l’«enviat» i la «tsar» del clima, responsables dels esforços climàtics a l’exterior i l’interior, respectivament. També ha col·locat perfils compromesos en el Departament d’Energia i l’Agència de Protecció Ambiental (EPA). 

¿Què se’n pot esperar?

Revertir les polítiques de Trump

Biden pot revertir les ordres executives de Trump que afavoreixen les emissions, per mitjà d’altres ordres. Així pot establir directives polítiques. Però convertir-les en lleis és més difícil. Biden compta amb una majoria en el Congrés i en el Senat. No obstant, en la segona cambra s’aplica la regla ‘filibuster’: les lleis només es porten a votació si això compta amb l’aval del 60% dels senadors. 

«La majoria demòcrata és menor, llavors moltes accions acabaran vehiculant-se a través del procés regulatori de les agències», explica Ted Lamm, expert en clima i dret de la Universitat de Berkeley. Aquests reglaments tarden un parell d’anys a prendre forma, perquè s’exposen a una complexa consulta pública. Després, poden ser recorreguts. «Si les agències fan els seus deures, acaben guanyant, però al cap d’anys», explica Lamm.

Un pla d’estímul verd

El president ha promès que fomentarà una sortida verda de la crisi econòmica de la Covid-19. No obstant, aquest pla haurà de passar per força pel Senat. «S’aprovarà alguna versió del paquet, perquè tothom vol sortir de la recessió. No obstant, hi ha el risc que els republicans el limitin i el component verd acabi sense finançament», afirma Lamm.

Fracking i metà

Els Estats Units són el centre mundial de l’extracció de petroli per mitjà del fracking. «Aquesta indústria s’ha sostingut en una muntanya de deute. Amb la baixada de preus del petroli durant la crisi de la Covid-19, moltes empreses han caigut. El normal és que vagi cap a l’ocàs», afirma Pedro Fresco, expert en energia i autor d’«El nuevo orden verde». Biden és crític amb el fracking, però el govern federal no té competència en terrenys privats o estatals. «On sí que té autoritat és en les emissions de metà causades per la producció de petroli», observa Lamm.

Influència en altres països

«Que la primera potència mundial estigués despresa [dels acords de París] era un risc que d’altres se n’anessin sense que ningú els pogués assenyalar», comenta Fresco. A més, els acords vinculen l’emissor històric més gran a evitar un escalfament superior als 1,5-2 graus. Els EUA també podrien deixar de finançar l’extracció de combustibles fòssils a l’estranger i contribuir a un fons per a la protecció de l’Amazònia. 

¿El que faci Biden serà suficient?

«Tornar a l’acord de París és el terra, no el sostre», afirma Jennifer Morgan, directora executiva de Greenpeace. No està clar si Biden pretén alinear els Estats Units amb la Unió Europea o anar més enllà. Hi ha evidències que els compromisos derivats dels acords de París són insuficients per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. D’entrada, la proposta de Biden és menys ambiciosa del Green New Deal impulsat per l’ala esquerra del Partit Demòcrata. A més, el president s’enfronta a un país fortament polaritzat i al poderós ‘lobby’ fòssil. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

El seu compromís de «curar les ferides de la nació» podria portar-lo a arribar a compromisos amb l’oposició, que possiblement sustentin les seves polítiques climàtiques més enllà del seu mandat, opina Fresco. Lamm creu que seria inútil. «Sigui quina sigui l’ambició inicial, es trobarà amb el mateix nivell d’oposició. Hauria de ser tan ambiciós com pugui», conclou.

Apunta’t al club «Entender-hi + amb la ciència» d’El Periódico i envia’ns les teves preguntes.