Trump, Adelson i Las Vegas

Segurament, de no haver estat pel fallit projecte Eurovegas que tants rius de tinta va fer córrer en el seu moment, la defunció d’aquest empresari hauria passat desapercebuda al nostre país. Però resulta que en el pitjor moment de la crisi econòmica va oferir la possibilitat d’obrir una sucursal de l’anomenada Ciutat del Pecat. La Costa Daurada primer i Madrid després van escoltar els cants de sirena d’un home que llavors ja havia exportat el model americà de macrocasinos a Macau i Singapur.

Hi ha qui diu que per conèixer els EUA s'ha d'haver estat a Las Vegas, perquè és on els americans donen ales a les seves baixes passions. És un dels destins preferits pel turisme local: abans de la pandèmia hi posaen peus quasi 50 milions de persones. Val a dir que els seus orígens van ser molt més modestos. Originàriament aquell era el territori del poble Paiute, que vivia a prop del riu Colorado. Ara bé, el primer que va batejar la zona amb el nom actual va ser l’explorador Antonio Armijo, que buscava una ruta per connectar comercialment Nou Mèxic amb Los Angeles. ‘Vega’ és el terme castellà per descriure una plana i fèrtil. Just el que tenia davant seu aquell colonitzador el 1829: Las Vegas.

Els espanyols aviat van desaparèixer d’escena i aquella regió va ser motiu de disputa entre dos nous països: Mèxic i Estats Units, que finalment es van apropiar a canonades del territori el 1847. A partir d'aleshores va ser zona de pas per comerciants i caçadors que només s’hi aturaven a descansar. Va experimentar el primer creixement amb l’arribada del ferrocarril al transformar-se en un nus de comunicacions. A Las Vegas les locomotores feien una parada tècnica per omplir d’aigua les calderes abans de continuar el trajecte cap a la costa del Pacífic. En realitat, però, no tenia res d’especial. Era una ciutat com tantes hi havia al mig de les planúries americanes.

Tot va començar a canviar el 1930, quan es va iniciar la construcció de la presa Hoover per controlar les crescudes del riu Colorado i expandir l’agricultura de regadiu. Aquella infraestructura colossal va atraure 5.000 homes desesperats per trobar feina en un país immers en la crisi provocada pel crac del 1929.

Amb hores mortes al mig del no-res, aquells homes sols i sense lligams van trobar refugi en l’alcohol i el joc, aleshores dues activitats il·legals i que, de seguida, van ser controlades pel crim organitzat. Quan l’estat de Nevada va adonar-se que d'allò en podia treure beneficis econòmics va autoritzar les apostes. Allò va ser el fonament del que acabaria eclosionant després de la Segona Guerra Mundial.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

A partir dels anys 50 la ciutat va viure una transformació vertiginosa. En bona part perquè la màfia va començar a controlar els casinos, que utilitzava per blanquejar els beneficis dels seus negocis bruts. Aquell model va durar unes tres dècades. A finals dels vuitanta l’ambició de Steve Wynn i Sheldon Adelson va transformar uns establiments cada vegada més antiquats en hotels resort tematitzats i aptes per al públic familiar: una piràmide d’Egipte, una mena de temple romà, un castell medieval de fantasia, una rèplica dels canals de Venècia... i tot farcit de botigues, espectacles, ruletes i escurabutxaques.

Qui hagi visitat Las Vegas segur que conserva a la retina infinites imatges d’aquells paradisos artificials, construïts amb decorats de cartró pedra, on la gent somia que la fortuna els somriurà, seran milionaris i podran alliberar-se definitivament de la vida anodina que els ha empès a la Ciutat del Pecat. Però ja se sap que la banca sempre guanya.