Pfizer, la vacuna de la immigració

El que no és tan conegut, no obstant, és que darrere del nom del gegant farmacèutic també s’amaga una història d’immigració. Pfizer era el cognom d’un jove anomenat Karl Gustav, nascut a Ludwigsburg el 1824. Era fill d’un botiguer i això li va permetre entrar en contacte amb el món del comerç des de molt jove. A més, era aficionat a la química i va aprofundir els seus coneixements treballant d’aprenent d’un apotecari. Gràcies a aquesta ocupació va aprendre a elaborar formulacions. S’ha de tenir en compte que llavors no existia l’actual producció industrial de medicaments.

Somnis d’emigrar

Pfizer somiava a emigrar als Estats Units, on estava segur que amb els seus coneixements es podria guanyar bé la vida. Però no va saltar al buit. Va preparar el viatge meticulosament: a més d’estudiar anglès, també va dedicar hores a familiaritzar-se amb les lleis i la història dels EUA.

Finalment, el 1849, va iniciar l’aventura acompanyat del seu cosí Charles Erhart, confiter de professió, un detall no menor, com es veurà a continuació. Els dos nois es van instal·lar a Nova York i de seguida van veure que la seva intuïció havia sigut bona. En aquell temps, als EUA només hi havia un miler de persones treballant en el sector químic, mentre que Alemanya liderava la segona revolució industrial.

Medicament parasitari

La primera operació comercial ja va ser un èxit. Es tractava d’un medicament antiparasitari per eliminar els cucs intestinals, que de seguida va desbancar la competència perquè era més eficaç i tenia bon gust. I és que, aprofitant els coneixements de l’ofici del seu cosí, van elaborar un producte fet amb un con de sucre i gust de toffee.

Algunes biografies apunten que Pfizer i Erhart havien desenvolupat la idea a Alemanya i que quan van arribar als EUA ja tenien planejat posar-la a la venda. Sigui com sigui, no van fer un pas fals, perquè fins que no van rebre les primeres comandes Karl Gustav no li van demanar diners al seu pare per comprar una fàbrica i iniciar-ne la producció. L’edifici, que es va mantenir actiu fins fa pocs anys, estava situat a Williamsburg, el barri de Brooklyn on vivien tots els immigrants alemanys.

Productes químics

Malgrat els bons auguris inicials, van decidir no dedicar-se al negoci farmacèutic, sinó especialitzar-se en la fabricació de productes químics per vendre a l’engròs. El negoci anava sobre rodes i el 1860 ja facturaven 700.000 dòlars de l’època. I quan l’any següent va esclatar la guerra civil, encara va millorar més gràcies a la venda d’antisèptics per als ferits de les batalles. A més, van guanyar la quota de mercat deixada per les empreses europees que, arran del conflicte, havien abandonat el país.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Pfizer va morir el 1906, quan tenia 82 anys. Els obituaris van destacar que sempre estava disposat a ajudar els seus compatriotes nouvinguts a Amèrica. Tots els alemanys que posaven els peus a Nova York sabien que, si buscaven una primera feina, els donaria un cop de mà.

La idea de Pfizer era que el seu fill gran, Charles Jr., es fes càrrec de l’empresa, però a l’hereu li agradava més la caça i la festa que el treballar. Els seus propis germans el van apartar de la direcció i el van substituir per John Anderson, que havent entrat a treballar com a mosso de fàbrica als 16 anys havia escalat fins al lloc de gerent. La seva bona gestió va permetre el creixement de l’empresa, que ha viscut altres moments crucials (Viagra a part), com durant la segona guerra mundial, quan va ser la màxima proveïdora de penicil·lina dels aliats. Ara, amb la vacuna de la Covid-19, s’han assegurat aparèixer als llibres d’història del segle XXI.