Llibres per a entendre-hi+

Des del fill del xòfer fins a 120 personalitats catalanes

Una recomanació d’assajos per comprendre millor la Catalunya actual, des del pujolisme al procés i la pandèmia

Des del fill del xòfer fins a 120 personalitats catalanes
Es llegeix en minuts

Un text en què es recomanen una sèrie de llibres per entendre la Catalunya actual ha de començar necessàriament per citar el llibre de moda, del que tothom –o, més ben dit, tothom del sector– parla. No és cap altre que ‘El fill del xòfer’, de Jordi Amat (Edicions 62 en català, Tusquets en castellà). El subtítol explica perfectament el seu contingut: «Els fils secrets del poder: ascens i caiguda d’Alfons Quintà». És un recorregut pel poder i els seus baixos fons sobretot en l’etapa del pujolisme a través de la vida d’un dels periodistes més influents de la Transició, un psicòpata venjatiu, obsessiu i misogin, assetjador i manipulador, xantatgista i amoral, una mala persona, en fi, que va ser el primer delegat d’‘El País’ a Catalunya, des d’on va destapar la crisi de Banca Catalana; va fundar i va dirigir TV-3 i més tard el diari pujolista en castellà ‘El Observador’. Va col·laborar en altres mitjans com l’‘Avui’, ‘El Mundo’ o el ‘Diari de Girona’ i va acabar la seva vida de manera dramàtica assassinant la seva dona i suïcidant-se.

Amat acaba el llibre amb l’afirmació que ha mirat de «buscar la veritat fosca que el poder amaga per perpetuar-se» i justifica el seu excel·lent treball dient que «explicar el que explico és moralment discutible, però alhora socialment necessari». La Catalunya que explica Amat té un punt clau el dia 30 de maig de 1984 quan, en protesta per la querella pel cas Banca Catalana, milers de persones es van manifestar a Barcelona en recolzament de Jordi Pujol. Alguns van colpejar el líder de l’oposició, Raimon Obiols, increpant-lo amb crits de «botifler» i «mateu-lo, mateu-lo». Després, des del balcó del Palau de la Generalitat, Pujol va acusar el Govern central d’haver fet «una jugada indigna». «I a partir d’ara, quan algú parli d’ètica, moral i joc net, parlarem nosaltres», va dir. La tesi d’Amat és que aquell dia va canviar per sempre la història de Catalunya per la intimidació que van causar aquests fets i pel monopoli pujolista que els va succeir.

Més d’un quart de segle després, el 2012, la meitat de Catalunya va abraçar el procés sobiranista, que va culminar l’octubre del 2017 amb un fracàs, una independència virtual que va durar vuit segons, la intervenció de l’autonomia, i la presó i l’«exili» dels principals dirigents. D’aquesta experiència en dona compte Carles Puigdemont en dos llibres, escrits en col·laboració amb el periodista Xevi Xirgo, que ara es poden adquirir en un estoig (‘M’explico. De la investidura a l’exili, 2016-2017’ i ‘La lluita a l’exili, 2018-2019’, La Campana) i en què defensa el procés i aprofita per denunciar les «deslleialtats» d’ERC.

Els dos màxims dirigents d’ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira, per la seva banda, reflexionen i expliquen la nova estratègia pragmàtica d’Esquerra, basada a «eixamplar la base» i en la renúncia al ‘tenim pressa’, en el text ‘Tornarem a vèncer (i com ho farem)’ editat per Ara Llibres, un llibre breu, davant els dos volums de Puigdemont. Com a balanç del procés en el postprocés, destaquen també els llibres ‘Cómo ganamos el proceso y perdimos la República’ (ED Libros), de Josep Martí Blanch, i ‘Assaig general d’una revolta’ (Pòrtic en català i Galaxia Gutenberg en castellà), de Francesc-Marc Álvaro, molt més autocrític que en un llibre anterior, ‘Per què hem guanyat’ (Comanegra). 

Per entendre el que ha passat a Catalunya des d’una perspectiva històrica, és imprescindible ‘Catalanes y escocesos. Unión i discordia’ (Taurus), de John Elliott, en què el gran historiador i hispanista analitza similituds i diferències entre les experiències nacionalistes catalana i escocesa en els últims 500 anys fins als referèndums del 2014 a Escòcia i el 2017 a Catalunya. És ressenyable, així mateix, que per primera vegada s’acaba de publicar en català ‘Catalunya contra Castella’ (Pòrtic), d’Anton Sieberer, un llibre que Jaume Vicens Vives va considerar com «la millor interpretació del moviment catalanista».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

També amb visió històrica, però fora ja del procés i els seus afluents, Borja de Riquer ha dirigit un centenar d’historiadors i experts en un extens volum, ‘Vides catalanes que han fet història’ (Edicions 62), que se centra en les persones i recull minibiografies interpretades de 120 personalitats de totes les èpoques, des de Gal·la Placídia o Guifré el Pilós a Jacint Verdaguer, Jaume Balmes, Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Francesc Macià, Carles Riba, Eugeni d’Ors, Joan Antoni Samaranch, Kubala i Montserrat Caballé, per tancar la llista amb Manuel Vázquez Montalbán i Montserrat Roig.

I per no eludir la pandèmia que ens tenalla, dues últimes recomanacions: ‘Barcelona 2020. Crònica visual d’una ciutat confinada’, un llibre de fotografies de Jordi Panyella (El Saldonar), i de Salvador Macip ‘Les grans epidèmies modernes’ (La Campana en català i Destino en castellà).