Entendre-hi + amb la història

Matemàtiques, ¿cosa d’homes?

Els darrers informes asseguren que al nostre país les nenes treuen pitjors resultats en matemàtiques que els nens. Un dels problemes és que elles no tenen referents on emmirallar-se

OPINION  ADA LOVE LACE LOVELACE   BYRON

OPINION ADA LOVE LACE LOVELACE BYRON

Es llegeix en minuts

El fet que l’olotina Anna Navarro sigui considerada la dona més influent del món tecnològic segons la revista americana ‘Analytics Insight’ és una gran notícia. I més si tenim en compte que el darrer informe d'ensenyament posa de manifest la diferència de nivell de matemàtiques que hi ha entre nens i nenes. Els resultats de Catalunya són 15 punts inferiors a la mitjana dels països de l’OCDE.

El sistema educatiu necessita mesures de millora urgents per apujar el nivell global, però, a més, les nenes també necessiten referents com Anna Navarro Schlegel, vicepresidenta de l’empresa NetApp de Silicon Valley, perquè tenir models serveix d’estímul i ajuda a somiar amb qui et voldries convertir al fer-te gran.

Afortunadament, en els darrers temps ja s’han fet iniciatives en aquest sentit i s’han recuperat històries de dones amb un paper clau en les ciències i la tecnologia. Dones sistemàticament bandejades del gran relat històric de la humanitat.

Sense cap mena de dubte, una de les que té una biografia més fascinant és Augusta Ada Byron, que ha passat a la posteritat com Ada Lovelace. Nascuda el 1815, els seus pares es van separar al cap d’un any i, des del primer moment, la preocupació principal de la seva mare va ser que a la nena no li agafés la dèria per la poesia que tenia el seu pare, el famós Lord Byron. Normalment , s’explica que la va allunyar de les lletres per abocar-la als números. El que poques vegades es recorda, però, és que Anne Isabel Noel Byron era una dona brillant amb una àmplia formació acadèmica, especialment interessada en les matemàtiques, i a qui el seu marit havia batejat afectuosament com la «princesa dels paral·lelograms».

Amb aquests antecedents a casa és comprensible que la tutora d’Ada fos Mary Somerville, la primera dona que va ingressar a la Societat d’Astronomia d’Anglaterra. Va ser ella qui li va donar a conèixer l’obra del físic Pierre-Simon Laplace. Ambdues van traduir alguns dels seus textos a l’anglès per difondre el resultat de les seves recerques a les Illes Britàniques.

Créixer en un ambient privilegiat li va permetre no només tenir una educació excepcional sinó entrar en contacte amb algunes de les ments més brillants de l’època, com ara el matemàtic Charles Babbage, que treballava en el disseny d’un giny capaç de fer qualsevol tipus càlcul que havia batejat amb el nom de Màquina Analítica.

El projecte de Babbage va obsessionar aquella jove que el 1835 va abandonar el cognom Byron al casar-se amb William King, baró de Lovelace. Malgrat el matrimoni i portar al món tres criatures, va continuar amb la seva tasca científica. El 1842 va rebre l’encàrrec de traduir a l’anglès un article escrit en francès sobre la Màquina Analítica. Però ella va fer molt més. Aprofitant la seva amistat amb Babbage, amb qui havia passat hores conversant sobre la manera de convertir en realitat el seu projecte, a part de canviar de llengua el text original, va afegir moltes aportacions de collita pròpia a la versió anglesa de l’article. Entre les més destacades hi havia una fórmula perquè la màquina pogués fer determinats càlculs. Els estudiosos consideren que és l’avantpassada dels algorismes informàtics actuals. Però és que, a més, va tenir la visió d'adonar-se de les enormes potencialitats que podia tenir la Màquina Analítica. Entre les seves propostes hi havia la d’utilitzar targetes perforades perquè el giny seguís instruccions automatitzades, tal i com farien un segle més tard els primers ordinadors.

Després d’un any de feina, la científica va publicar el text, però només firmat amb les inicials A. A. L. No va ser fins el 1953 que es va saber que al darrere s’amagava Augusta Ada Lovelace. Des d’aleshores la seva figura s’ha anat restituint per ocupar el lloc que mereix en la història. Ara ja se sap que fou de les pioneres de la programació informàtica moderna.

Et pot interesar

La feina, però, no s'ha acabat. Tot just comença. Les dades actuals demostren que encara hi ha molts sostres de vidre per trencar. Els exemples de Lovelace i Anna Navarro Schlegel ajuden a esquerdar-los una mica més.

Màquina utòpica

La idea de Babbage mai es va convertir en realitat. Algunes versions de la biografia de Lovelace afirmen que la seva addicció per les apostes a les curses de cavalls va començar a l’intentar trobar una manera d’aconseguir diners per fabricar la Màquina Analítica. Però l’única cosa que va guanyar va ser una pila de deutes.