Debat

García-Margallo: «La responsabilitat política va ser més que saldada amb l’abdicació»

Dues visions sobre l’impacte en la Monarquia de les revelacions sobre la fortuna de Joan Carles I: José Manuel García-Margallo i Pilar Eyre

«Algunes formacions aprofiten la conducta poc exemplar del rei emèrit per cobrar-se la peça de Felip VI», afirma l’exministre d’Exteriors

L’exministre d’Afers Exteriors i de Cooperació del Govern d’Espanya repassa l’actualitat catalana per a EL PERIÓDICO / RICARD FADRIQUE

4
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

L’eurodiputat del Partit Popular i ministre d’Afers Exteriors (2011-2016) en el Govern de Mariano Rajoy, José Manuel García-Margallo, creu que Podem i les forces separatistes intenten acabar amb la Monarquia per propiciar un canvi de règim. L’excap de la diplomàcia espanyola és partidari d’una llei orgànica que reguli l’activitat de la Corona i de modificar la inviolabilitat del Rei

- ¿Com interpreta el pas fet per Joan Carles I per regularitzar la seva situació amb Hisenda? ¿Creu que vol tornar a Espanya?

El Rei ha fet ús d’un dret que la llei espanyola concedeix a qualsevol contribuent de regularitzar la seva situació fiscal quan hi ha hagut un incompliment. Si això respon al desig de tornar, no ho sé. El que sí que sé és que sempre ha dit que seria a Espanya al minut següent d’haver sigut citat per la justícia. 

- ¿Les activitats poc exemplars del Rei emèrit posen en perill la Monarquia?

A cap espanyol li agrada el que ha passat. És una cosa que lamento profundament. Crec que la responsabilitat política per aquestes conductes ha sigut més que saldada amb l’abdicació. I amb encert o amb error, va decidir abandonar temporalment Espanya per asserenar els ànims i facilitar el regnat del seu fill. Però determinades formacions polítiques, alguna en el Govern, intenten aprofitar aquest debat per cobrar-se la peça de Felip VI. Aquesta peça forma part d’un intent deliberat d’acabar amb la Monarquia, que és l’última barrera que han de saltar els qui volen substituir la idea d’Espanya, plasmada a la Constitució com una nació única, per una altra plurinacional i confederal. S’estan aprofitant aquests fets per danyar la Monarquia i propiciar un canvi de règim. 

- ¿A quines formacions es refereix? 

A part d’Unides Podem, tots els partits que qüestionen la Monarquia i la idea mateixa d’Espanya. Les organitzacions separatistes catalanes, basques i gallegues el que volen és la dissolució d’Espanya. Es tracta de qüestionar el que anomenen despectivament el règim del 78.

- ¿És partidari d’una llei orgànica que reguli l’activitat de la Corona?

La Constitució de 1978 és una obra magnífica que té defectes de disseny, de funcionament i sobrevinguts. És necessària una llei de la Corona, s’ha de modificar la inviolabilitat del Rei, que ha d’emparar actes realitzats en l’exercici de la seva funció constitucional, però no s’ha d’estendre a la seva vida privada. Hi ha coses de sentit comú que s’ha de tocar pel bé de la Monarquia.

- ¿Els escàndols que esquitxen el rei emèrit entelen el seu llegat?

Quan el temps passi i el soroll mediàtic desaparegui serà molt evident que el regnat de Joan Carles I serà probablement el més brillant amb l’excepció del Carles III des de Ferran VII. 

«Algunes formacions aprofiten la conducta poc exemplar del rei emèrit per cobrar-se la peça de Felip VI»

- Això no impedeix que el seu comportament dels últims anys hagi obert una crisi. ¿Com s’està gestionant aquesta crisi a la Zarzuela? 

El que ha fet Felip VI és prendre mesures per garantir la transparència i l’exemplaritat de la Corona. Hi ha un refrany que diu ‘Obres són amors, que no bones raons’ i el Rei ha fet els passos necessaris per garantir que aquests fets no es repeteixin. 

- Hi ha també un debat sobre el títol de l’emèrit 

Aquesta és una discussió bizantina. El rei és rei perquè ho reconeix la Constitució i perquè és el titular dels drets dinàstics que va heretar del seu pare, Don Joan. ¿Què es guanya suprimint el títol de Rei? No ho sé massa bé, tret d’un afany de fer un judici inquisitorial. L’important és que respongui dels seus actes, com haurà de fer si la justícia el cita, i ja està.

- ¿Quan va ser l’última vegada que va veure Joan Carles I en persona? 

Abans de la seva sortida. Crec recordar que en un partit del Reial Madrid al Bernabeu. En el descans vam estar parlant. Després li he enviat whatsaps d’ànim i d’agraïment. I estic desitjant tornar a veure’l.

- ¿A Espanya? 

Tant de bo. Haurà de fer front a la seva responsabilitat jurídica, com qualsevol espanyol, d’això no n’hi ha dubte, però tenir-lo fora d’Espanya és una penalitat afegida. Crec que això per a ell és molt dur. Per a Don Joan l’exili va ser la penalitat més gran a què se’l va poder sotmetre, el mateix que per a Alfons XIII. Amb independència dels fets que han entelat el seu regnat en els últims mesos, si alguna cosa caracteritza Joan Carles és la seva enorme passió per Espanya. 

- ¿Té constància que porta malament ser fora?

[Titubeja] En tinc alguna notícia. Sí.

Notícies relacionades

- ¿L’hi ha dit directament el rei emèrit?

En tinc alguna notícia. Punt.