TOTS AMB ELS BARS

Vicente i Rubén Arévalo (Bar Altamira): «No fa 60 anys que fem entrepans per ara engegar-ho tot a rodar»

Els propietaris del Bar Altamira, a Barcelona, facturen un 30% del que ingressaven abans de les restriccions

Vicente i Rubén Arévalo (Bar Altamira): «No fa 60 anys que fem entrepans per ara engegar-ho tot a rodar»

RICARD CUGAT

Es llegeix en minuts

Manuel Arenas

Seixanta anys no són poca cosa. Ho saben Vicente Arévalo (Zamora, 1952) i Rubén Arévalo (Barcelona, 1981), pare i fill i propietaris del Bar Altamira de Barcelona, obert des del 1960 fins avui, quan es conserva amb les rajoles de sempre. Bar desapercebut –tres taules dins, un parell a la terrassa–, la seva mida contrasta amb les seves sis dècades de vida, que es mesuren per les anècdotes dels seus amos: abans va ser una carnisseria, l’expresident Mas esmorzava allà diàriament i unes escenes de Mala uva, de Sancho Gracia, es van rodar a la façana. La pandèmia, ara bé, té la pertorbadora facultat de reduir-ho tot a una preocupació incessant. 

–Han decidit obrir malgrat les restriccions.

–Sí. Per necessitat, ja que oberts facturem un 30% del que fèiem abans i això és més que res, i perquè els clients ens necessiten: alguns venen des de fa 50 anys a esmorzar ‘pintxo’ de truita, l’especialitat de la casa.

–¿Quant calculen que poden aguantar així?

–És difícil predir-ho, perquè això canvia diàriament; no podem extrapolar la facturació actual i hi ha una gran incertesa. No estem en situació de tancar perquè ens estem menjant el patrimoni personal: cada mes hi ha pèrdues. El que sí que tenim clar és que no fa 60 anys que fem entrepans i aixequem això del no-res per ara engegar-ho tot a rodar. No és just invertir tota la vida en un negoci per a això. 

–¿Com han canviat el negoci amb la fórmula ‘per emportar-se’?

–Abans d’això, el cafè o els entrepans per emportar-se eren molt residuals. Ara, al ser tot per emportar-se, hem comprat plats, coberts i gots; tant és així que els majoristes estan començant a tenir problemes de subministraments de gots per emportar-se, ara un producte de primera necessitat per a nosaltres. Ahir, sense anar més lluny, vam comprar 400 gots i ens duraran una setmana.

–¿En quina mesura ha afectat el nou paradigma a la clientela?

–Pràcticament és la mateixa: 80% habitual, 20% de passada. Això sí, no ens afavoreixen gens el teletreball ni la falta d’activitat al carrer.

¿Els costa fer el càlcul de producte?

–Per sort, no som un restaurant que compri carn o peix: l’embotit no és una cosa perible. Ara la compra la fem amb molt menys temps que abans, però, com que fa tant temps que ho fem, coneixem bé el producte.

–¿Han activat algun erto o acomiadament?

–Rubén (fill). No. L’empleat, que fa 30 anys que està amb nosaltres i és gairebé de la família, va estar d’erto al març i ara volem evitar-ho. Això sí, jo al maig li vaig veure les orelles al llop i vaig deixar de treballar al bar perquè sabia que amb la baixada de facturació seria molt complicat mantenir els llocs de treball; per sort vaig trobar una altra feina, però la meva idea és tornar quan torni l’estabilitat.

Et pot interesar

–¿Com valoren la resposta de l’Administració?

–Com tots els autònoms d’aquest país, esperàvem una resposta realista, cosa que no s’ha donat. No pots mantenir un negoci tancat amb despeses fixes al 100%. Estem d’acord amb la decisió sanitària, però han d’entendre que no té sentit que hàgim de pagar les despeses fixes, com ara el lloguer, la seguretat social i l’IVA; és bastant injust.