Carlos Baeza: «Vaig voler mostrar el rerefons del llenguatge manipulador»

El llenguatge, com els diners, són una arma de doble tall, pot ajudar o confondre. Qui parla decideix. El psicòleg Carlos Baeza (Santervás de Campos, Valladolid, 1957) va aixecar la lupa per llegir la rebotiga de les paraules, especialment les de personatges públics pel seu ressò més elevat. I el que era el seu divertiment, reanomenar el que en realitat es diu, ha derivat en www.dicese.es, un diccionari obert a la participació, que, amb humor, convida a la reflexió crítica sobre paraules i veritat.

¿On anem sense saber què es diu en realitat?

Per ajudar els altres, una de les meves motivacions per estudiar Psicologia, cal entendre el comportament humà més enllà del llenguatge, l’antropologia social. Parlar, escoltar, llegir, estudiar, fixar-se en el llenguatge són eines de la Psicologia.

¿Com va començar a fer el diccionari?

Va ser fa uns 5 anys, inicialment com a desassossec, em fixava en usos abusius de certes expressions, intoxicació lingüística, manipulació, tergiversació de fets, coses que semblen versemblants, i jugant amb el llenguatge desemmascarava realitats ocultes.

Que rebateja amb sincretismes (gairebé 200).

Sí, creo paraules manifestament truculentes que darrere tinguin certa veritat, al contrari de la manipulació, encerten la versemblança sobre idees fal·laces o tendencioses.

La Política inspira...

En Política és on més descarat és el joc del llenguatge manipulatiu i on resulta més irritant el llenguatge creatiu, els jocs de paraules. L’equivalent a la comptabilitat en B és el llenguatge en B d’engany i manipulació que utilitza qui té poder o aspira a tenir-lo o conservar-lo. Per això els polítics, per la seva influència i més vincle amb el poder, més temptats estan a recórrer a aquestes formes. La publicitat enganyosa, en la qual tot són avantatges, també se’n serveix.

Vostè descobreix el truc.

El llenguatge manipulador és com l’efecte dels il·lusionistes, aconsegueix que vegis el que no és, i jo vaig voler mostrar-ne el rerefons.

José Luis Coll va fer al seu dia un diccionari així.

Sí, i voldria fer-hi un cop d’ull.

El seu està al dia amb vocables com: ‘socerdote’ (religiós implicat en abusos sexuals) i ‘twittular’ (generar capçaleres informatives i missatges simples d’opinió a través de les xarxes socials). Humor i autocrítica social.

Ajuda a desenvolupar el sentit crític despreocupadament, a fixar-se en el més enllà de l’aparent. El negoci de la por, la mentida en mans de polítics és una eina. Si ens sentim amenaçats, no veiem el que enriqueix la nostra experiència, ens guiem pel que no volem que passi. L’engany es pot utilitzar per crear por i de vegades aquest ve de la por.

¿El llenguatge en B crea ansietat?

Por i culpa són emocions amb especial capacitat de condicionar la conducta. Pràcticament cap persona o institució familiar, política, religiosa o empresarial renuncia, en un moment donat, a induir-les en el seu afany d’influir. El llenguatge B es pot utilitzar per generar por i ansietat, en espera d’actituds o actes.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Per tant, en el seu projecte hi ha denúncia.

Una mica també és un antídot que allibera de la realitat aclaparadora, un joc obert a tots. El primer beneficiat he sigut jo per l’efecte catàrtic, social i altruista.