Juan Arnau: «Que s'ho passin bé i que el ball els acompanyi»

Pocs treballs han de ser tan agraïts com regalar felicitat a cabassos. Només amb la vareta màgica de la música, el ball i l’animació. Juan Arnau ho porta a l’ADN, amb una saga que va fer historia des de Fraga (Osca) fins a coronar Las Vegas, que ha fet ballar a generacions, que va llançar el festival dels Monegros i que va cuinar les festes més divertides que es poden trepitjar a Barcelona (un cop al mes). Tant, que la marca exporta el seu ideari a 45 ciutats de 30 països. Incloses les pistes-temple d’Eivissa. Tot aquest atrafegament que suma ja sis generacions l’explica en el seu llibre ‘Bailemos (La verdadera historia detrás deelRow1870-2019)’.

Encara és jove per fer unes memòries. ¿Com les porta?

-Vaig començar a escriure-les fa cinc anys com a llegat familiar, però vaig pensar a publicar-ho i vaig afegir informació sobre els clubs de l’època en altres ciutats, els temes que es ballaven... des de 1870. I m’han sortit 750 pàgines, que ara dubto si editar així o novel·lar perquè sigui més amè.  Perquè és una senyora història.

-¿I per què també un còmic?

-Vaig pensar que molts no llegirien una cosa així i que seria més digerible com a historietes. Un il·lustrador d’El Jueves i un guionista ho han fet i s’editarà l’any que ve. 

-Els seus rebesavis van ser pioners, però el millor és que el tema li va venir per part de pare i de mare...

-Sí, ella venia d’una estirp que a Fraga (Huesca) va ser transgressora a l’obrir un cafè casino el 1870. I el meu pare, dels Arnau d’Aitona, a Lleida, que van començar amb una taverna i una tarima que muntaven en fires de pobles. Quan es van conèixer a Fraga eren competidors, rivals, amb les seves sales de ball i cines. Però es van casar. 

El currículum familiar és de vertigen. Van ser precoços amb el xarleston, els envelats de ball, van fer venir a Xavier Cugat dels EUA, van obrir discoteques... ¿Quins mèrits aporta vostè

?-Les sis generacions han funcionat agafant el relleu i treballant en parella. La meva dona i jo vam crear el festival dels Monegros i vam inaugurar el 1985 el Club Florida 135, que reproduïa un carrer del Bronx, després de recórrer els clubs ‘underground’ i les raves del moment. El 99 vam obrir a Barcelona el Rowclub. Des de fa quatre anys en soc assessor, però en porten les regnes els meus fills Juan i Cruz.

-Portant la marca elRow per tot el món.

-El 2010 van inventar un concepte que revoluciona les pistes de ball, on els assistents no són espectadors sinó protagonistes, són festes immersives que ja muntem en 30 països, fins i tot cinc alhora en cinc continents. Les treballem amb un any d’antelació. A Las Vegas tenim contractats 11 espectacles a l’any. A Eivissa ara estem a Amnesia cada setmana i a Ushuaia. Tenim formats de club i de festival, que de vegades produïm i en altres ocasions portem només la part artística.

-¿La diversió és universal

?-El nostre èxit rau en integrar el teatre de carrer, elements gairebé infantils, amb música electrònica. I en la imperfecció; no volem escenaris ni grans artistes ni que la gent es quedi quieta mirant. L’èxit és que ballin i disfrutin, que s’integrin en la pista amb el show. 

-Els seus fitxatges són originals... 

-Tenim grans discjòqueis però per a les festes temàtiques també contractem gent que toca al carrer, com palmers de La Mina (el Rowcío durant el Rocío) o romanesos amb acordió. A la pista hi ha confeti, pallassos, disfresses... tot molt euforitzant. I gairebé sempre de dia, que és quan hi ha més energia.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-150 anys. ¿Qualsevol temps passat va ser millor o el millor està per arribar

?-Cada generació hem sigut transgressors i hem aportat alguna cosa. L’important és, com dic a l’acabar el llibre, “¡que s’ho passin bé i que el ball us acompanyi!”