Anar al contingut

GENT CORRENT

Albert Hurtado: «Va venir a la meva classe de zumba i em va dir: '¿Què fas aquí?'»

La casualitat va portar a la seva classe de fitnes a una Premi Nacional de Dansa que el va fer protagonista de la seva nova obra

Manuel Arenas

Albert Hurtado: «Va venir a la meva classe de zumba i em va dir: '¿Què fas aquí?'»

L’any 2015, la casualitat va fer que Marta Carrasco, Premi Nacional de Dansa 2005, aterrés en una classe de zumba d’Alberto Hurtado (Cardedeu, 1979), professor de fitnes del gimnàs L’Esportiu de Llinars. No es coneixien de res, però aquell dia la vida d’Hurtado va canviar per complet: Carrasco va veure alguna cosa en ell i li va acabar proposant ser el protagonista de la seva nova obra, sobre Lili Elbe, la primera transsexual de la història. Típic, que t’aixeques un dia sent professor de zumba i te’n vas a dormir com a ballarí i intèrpret de primer nivell.

-Quina història.

-Una casualitat total. Un dia va venir a la meva classe de zumba i l’endemà em va dir: “¿Què fas aquí?”. Jo em vaig sorprendre i vaig contestar: “¿Com que què faig aquí? ¡Treballar!”. Perquè clar, que et diguin això...

-Pot caure fins i tot malament, depèn de com. 

-¡És clar! Dius... hòstia. No l’entenia. “Tu has de trepitjar escenari, tio”, va replicar ella. ¿Escenari? Em va caure el món a sobre; vaig començar a imaginar grans teatres... i vaig dir: “No, no, a mi deixa’m en el meu treballet” [riu].

-No crec que sigui habitual que una Premi Nacional de Dansa es fixi en algú anònim.

-¡En el pringat de torn! [riu]. Això em va dir la tia [riu]. Des d’aleshores vam mantenir el contacte fins que un dia em va demanar que veiés la pel·lícula ‘La chica danesa’. L’endemà la vam comentar i em va dir: “Doncs tu seràs Lili”.

-¿Què va pensar, llavors?

-Al principi no em va quadrar gaire, però ara estem a les portes d’estrenar [riu]: serà el pròxim 15 de novembre al Festival Temporada Alta. No volem fer un remake de ‘La chica danesa’, sinó explicar la història de la primera dona transsexual; una persona forta que va morir a la sala d’operacions i la vida de la qual hem estudiat.

-Quin repte.

-Estic acollonit, t’ho he de dir [riu]. És la primera vegada que protagonitzaré una obra i, és clar, ¡tu imagina’t un teatre ple de gent! Al meu gimnàs estic en el meu hàbitat, ¡però ara em treuen les meves ‘marujas’ i em fiquen en un escenari davant de 400 persones que no conec de res [riu]!

-¿Com porta aquest contrast?

-M’encanta. Em torna boig. Perquè passes d’un extrem a l’altre: en el fitnes tot és molt quadriculat, mentre que en la dansa és deixar-te portar. Això és el que em va enganxar quan la Marta em va donar l’oportunitat de trepitjar escenari. El fitnes és més mecànic; a la dansa t’obres en canal.

-¿Quina és la seva vinculació personal amb Lili Elbe? 

-Bona pregunta [riu]. No et diré que miro la vida d’una persona transsexual amb altres ulls; la miro amb els mateixos perquè m’encanten les persones transsexuals. Jo soc homosexual i la meva vinculació amb el personatge és que tots portem alguna cosa de Lili.  Una de les pors que tenia era el “d’acord, sí, ¿tu baixes de l’escenari i ja no ets?”. Doncs sí que ets. Continues sent part del personatge.

-¿Li ha preguntat alguna vegada a Carrasco què va veure en vostè?

-La veritat és que no, però un dia em va dir que va saber perfectament només de veure’m que, pujant a un escenari, jo hi estaria a l’altura.

-¿Abans havia tingut interès per la dansa?

-Sí, sempre, però no havia arribat a fer res perquè em vaig ficar al gimnàs als 16 i per començar en la dansa has de fer-ho amb 4, 5, 6 anys... i jo amb 25 ja anava tard. És una espineta que tinc.

-Doncs se la traurà com un boig.

Temes: Gent corrent