Ricardo Fité: «És precisament el que busco, llocs on no hi hagi res a fer»

La moto, la carretera, l’aventura: Són les tres coordenades fonamentals de la vida de Ricardo Fité, i mirall d’això és el llibre que acaba de publicar, ‘5 veranos en moto’ (Diéresis), en què explica amb detall cinc recorreguts monumentals: per Turquia, l’Iran, Rússia, Sibèria i la mítica carretera del Pamir. Parli vostè amb ell de turisme de masses: com a mínim el mirarà de cua d’ull.

-Un veu els mapes dels seus viatges i pensa: això és aventura.

-Diguem que és el poc que ens queda d’incertesa. La poca aventura a què ens podem exposar avui dia.

-¿Vol dir que el turisme de masses cada vegada empeny més els marges?

-Miri, jo no dic que aquest turisme no sigui bonic. Anar al Kremlin, a la Sagrada Família, tot això és molt bonic. El que passa és que hi ha tantes cues, tants rius de gent... Jo vaig anar al castell del comte Dràcula i després me’n vaig penedir.

-D’acord. ¿Què li donen o què busca en els seus viatges?

-Em sento molt còmode entre desconeguts, en llocs on la gent em mira com dient: “Però tu què hi fas aquí, noi, hauries de ser a Itàlia, què fas a Rússia, què fas a Ucraïna». És precisament això el que busco, una mica de no-res, que no hi hagi res, anar a un lloc on estiguis tranquil i que no hi hagi res a fer.

-Bé, i el contacte amb la gent, pel que entenc. Diu que els russos són molt bones persones.

-És una paradoxa brutal. Els soviètics i els eslaus, que semblen els més freds i distants, després són tot el contrari. Són seriosos al principi, però de seguida et diuen: “Vine a casa i arreglem el problema que tens amb la moto”. Et conviden a sopar, et treuen el poc que tenen, et donen vodka, et pregunten, t’expliquen com els va la vida. Al contrari que a l’Europa occidental.

-¿Què vol dir?

-Que aquí tenim la millor entrada, el millor somriure. No obstant, a veure qui t’obre la porta de casa.

-Els cinc viatges els va fer amb la mateixa moto, ¿no?

-La mateixa, una Honda CB750 del 93.

-Molta carretera plegats.

-Amb aquesta moto he anat a tot arreu. A naixements i comiats, a conquistar parelles, a acomiadar-me’n i a tornar a rodar tot sol, a buscar feina i a firmar liquidacions, m’ha portat a tot arreu. És com una amiga que quan surts d’un lloc et fa l’ullet i et diu: "Apa, marxem d’aquí". I dones gas i sona familiar. Em fa sentir molt com a casa.

-¿Fer aquesta classe de viatges és buscar-se problemes deliberadament?

-En teoria no, però crec que inconscientment sí. Hi ha alguna cosa, és com un joc, és el joc de la incertesa que busca l’europeu. Qui ha passat per una situació complicada això no ho vol tornar a veure. Tenia una nòvia moldava i li deia que volia anar a Ucraïna, i ella em deia que a Ucraïna no hi anava, que volia anar a Itàlia.

-El contrari que vostè.

-Per a mi, totes les ciutats europees tenen una catedral i un centre històric ple de Pizza Hut i Burger King. No tinc ganes d’això. Tinc ganes d’anar-me a Sibèria i que allà em fiquin dins d’una cabana de fusta amb una estufa rovellada.

-¿Què em diu del viatge interior?

-Que l’he hagut de parar perquè m’estava tornant boig. No aconsegueixo parar la meva ment, m’envaeixen sentiments i sensacions que no m’agrada tenir.

-¿Com el va parar?

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-Em poso a escoltar programes d’humor, conferències... És clar, si m’he de passar sis, vuit hores a sobre de la moto, em poso una conferència d’aquestes que et fa mandra mirar-te-la per Youtube. El viatge interior l’hi deixo al meu psicoanalista. Que ho faci ell.

(Ricardo Fité presentarà ‘5 veranos en moto’ el 6 de juliol a La llar del llibre, a Sabadell, i el dia 9 a l’Fnac de l’Illa, a Barcelona)