Emília Pallàs: «El treball contribueix a construir la identitat»

Barcelona Activa és un referent per a moltes persones que avui treballen en el negoci propi que un dia van somiar. Aquesta setmana, moltes d’elles han carregat piles amb xerrades, idees i contactes a BizBarcelona. Emília Pallàs (Flix, 1958) és una de les professionals que planeja ponts cap a l’ocupació. Porta una vida fent-ho. Va començar com a psicòloga entrant a l’interior de realitats socials difícils, presents encara en la seva tasca actual no com a obstacle, sinó com a repte a superar de la mà d’una ocupació.

Si futur sense feina no hi ha, i es parla de tantes professions en extinció, ¿què passarà?

Feina n’hi haurà sempre, en el sentit d’aquelles activitats que fem per satisfer necessitats. La qüestió serà determinar quines d’aquestes feines seran remunerades i permetran guanyar-se la vida. Potser el més important és garantir ingressos per viure amb dignitat.

¿Què ha canviat des dels seus inicis en el món de l’ocupació?

Un dels aspectes que més ha canviat són les expectatives respecte a la feina. Abans aconseguir-ne una significava accedir a una qualitat de vida. Avui la precarietat de moltes feines ens porta a parlar de treballadors pobres. Però les dades demostren que quan millora el nivell de formació, milloren les oportunitats.

Quin paper juga la psique en la recerca d’ocupació?

És important, però també ho són les oportunitats. S’ha de saber què es vol fer realment i en aquest sentit la confiança en un mateix i en les pròpies possibilitats és fonamental.

La feina és antídot de la depressió.

El reconeixement de les mateixes aptituds i capacitats per part del nostre entorn ajuda a construir una imatge positiva de nosaltres. La identitat és un concepte complex, però podríem dir que ens defineix o caracteritza, i la professió o l’ocupació contribueixen de manera clara a construir-la, i la professionalització, a reforçar-la.

¿Hi ha marge en l’administració per créixer professionalment i transformar amb projectes que impactin en les persones?

Fins i tot qui atén en una oficina d’atenció al ciutadà pot crear, perquè sempre hi ha una manera pròpia d’atendre les persones.

Vostè, que és al ‘backstage’ de tanta emprenedoria, ¿no es va plantejar mai crear la seva pròpia empresa?

Com a psicòloga em vaig iniciar muntant una associació que generava projectes, però vaig sentir més la vocació pública. M’encanta l’administració local, perquè puc ser a peu de carrer, ara des de la nostra línia de desenvolupament socioeconòmic de proximitat (que ella dirigeix).

Zenke, segon cognom d’Emília Pallàs, parla del seu avi matern. Originari de Prússia, va viure a Praga amb la seva família i després a Hamburg. Enrolat en la marina mercant, en la primera guerra mundia el van desembarcar a Alacant i va acabar treballant en una fàbrica de Flix, on va conèixer l’àvia de l’Emília que havia deixat una Alemanya empobrida per ocupar-se com a ‘nany’ a Catalunya.

Notícies relacionades

El que queda d’Antonio Franco

Basenji, el ‘gat en forma de gos’ més fàcil de cuidar del món (i no lladra)

La feina arrela allà on sigui, però Barcelona continua sent un pol d’atracció.

Barcelona es construeix i reconstrueix contínuament a partir de la força i energia de la seva gent. És una ciutat amb capacitat de generar expectatives i oportunitats, i de la qual és fàcil sentir-se part. Però les polítiques econòmiques i laborals han de generar oportunitats d’ocupació a tot el territori.