Anar al contingut

GENT CORRENT

Mario Fernández: «¿La meva professió ideal? Mag 'beatboxer'»

Il·lusionista i subcampió d'Espanya de 'beatbox' per equips, flueix a ritme de diàbolo en un espectacle de circ

Manuel Arenas

Mario Fernández: «¿La meva professió ideal? Mag 'beatboxer'»

JOAN CORTADELLAS

Mentre els seus amics jugaven a futbol i aquestes coses, amb 11 anys Mario Fernández (Sant Boi de Llobregat, 1997) es quedava bocabadat amb vídeos de tipus fent sorolls amb la boca, com diu la seva àvia. D’aquells vídeos, aquestes percussions. Ara, com a subcampió d’Espanya de beatbox per equips, somia conjugar aquesta disciplina amb la seva altra passió, l’il·lusionisme. I, mentrestant, treballa en un circ on posa la seva boca al servei de l’espectacle.

-¿Com neix un beatboxer?

-Tot va començar quan el meu pare, que és cantant, em va ensenyar als 11 anys un vídeo d’un càsting viral del famós beatboxer Joseph Pulpo. Mai ho oblidaré. L’escoltava a tota hora.

-I de veure-ho a practicar-ho.

-Exacte. Vaig començar al món del beatbox per Oriol Mata, avui un amic i llavors un youtuber que seguia. Un dia hi vaig parlar, em va recomanar on conèixer gent i vaig començar a anar a campionats.

-¿Quina va ser la seva primera actuació?

-Va ser com a teloner del meu pare, Jordi Arkano, que em va fer pujar a un escenari amb ell. Després, el 2013, em vaig presentar al meu primer campionat, on vaig aconseguir classificar-me, tot i que vaig caure a primera ronda.

-¿Quin tipus d’actuacions ha fet?

-Cabarets urbans, festivals de hip-hop, acompanyaments de ballarins, espectacles de carrer... l’any passat vaig quedar subcampió per equips a la Spanish Beatbox Battle i ara treballo en un circ.

-¿Què vol dir en un circ?

-Treballo amb una companyia de circ, Improvisto's Krusty Show, on fem cabarets i un espectacle familiar anomenat 'Beatbox circ'. Actuem al carrer, teatres... on ens criden.

-¿En què consisteix l’espectacle?

Són números on hi ha un diabolista, un ‘speaker’ i jo. Mentre es fan trucs amb el diàbolo, jo acompanyo els moviments amb solos de beatbox. És molt original: no conec res igual a Catalunya.

-I també li agrada l’il·lusionisme.

-Sí: m’estic traient el títol en un institut de màgia online i exerceixo com a mag en casaments, aniversari i esdeveniments.

-¿Però barreja màgia i beatbox?

-¡Sí! (riu). El que més m’agrada és el mentalisme. Enmig de l’espectacle faig un xou de beatbox de cinc minuts que ningú s’espera i és molt divertit.

-¿Quina seria, llavors, la seva professió ideal?

-Em tira molt la màgia, així que diria que mag beatboxer: un ofici que unís les meves dues passions. La màgia amb beatbox és una cosa que tinc i que no s’ha vist enlloc, i m’agradaria viure d’això.

-Aquí anava: ¿es pot viure d’això?

-Es pot, però necessites moure’t molt. Jo encara no em guanyo la vida amb això: ara és un extra. Però sí que, des que em vaig professionalitzar fa uns quatre anys, totes els bolos que faig, un o dos al mes, són remunerats.

-No està gens malament.

-Ara estic estudiant un grau superior d’educació infantil: m’agraden els nens; amb ells puc utilitzar la meva essència, la meva màgia. La meva idea és anar a la universitat; si hi hagués una carrera de màgia, m’hi tirava de cap.

-¿Quins són el millor i el pitjor moment que recorda?

-El pitjor, quan et sents sol després que gent pròxima et digui coses com “deixa de fer el tonto i fes alguna cosa seriosa amb la teva vida”. El millor, la primera vegada que vaig fer un espectacle de màgia davant els meus pares.

-¿Algun projecte a curt termini?

-El meu pròxim repte és guanyar el campionat d’Espanya de beatbox per equips d’aquest any, que és al juny. També participaré en un espectacle per a persones amb síndrome de Down a Sant Boi, la meva ciutat, i finalment estic pendent de produir un tema que fusioni flamenc i beatbox, una cosa que m’han dit que és pionera.