Anar al contingut

Gent corrent

Luis Monzón: "Si es perdia la llibreria, es perdia tot al barri"

El president de Barceloneta Alerta relata com van ressuscitar l'única llibreria del barri amb un crèdit avalat per 130 veïns.

Gemma Tramullas

Luis Monzón: "Si es perdia la llibreria, es perdia tot al barri"

¿Qué es poesía?, dices mientras clavas / en mi pupila tu pupila azul. / ¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas? Poesía... eres tú. Amb aquests versos de Bécquer a l’aparador, la veterana llibreria La Garba del carrer de la Maquinista, l’única que queda al barri de la Barceloneta, reobria les seves portes la setmana passada gràcies al compromís econòmic de 130 veïns. Luis Monzón (Vitòria, 1958) relata com es va gestar el més poètic dels projectes comunitaris de l’associació Barceloneta Alerta que ell presideix.

¿Vostè és de la Barceloneta?

No, jo visc des de fa 40 anys al barri de Sant Pere. El 2012 estava a l’atur, tenia 52 anys i no sabia què fer amb la meva vida. Però vaig fer un curs per a aturats que em va obrir noves perspectives i vaig conèixer el banc del temps. “Una altra cosa no tinc, però de temps en tinc molt, ¿per què no fer una cosa social?”, vaig pensar.

Va acabar ajudant a coordinar el banc del temps de la Barceloneta.

A poc a poc em vaig anar amarant de la realitat del barri i vaig descobrir el tarannà lluitador de la seva gent. Jo era dels que pensava que ningú fa res per ningú, però aquí els veïns intenten lluitar per les coses. Tres anys després tocava renovar la junta de l’associació Barceloneta Alerta i com que no hi havia candidats a president vaig decidir presentar-m’hi.

¿Vostè era client de la llibreria?

Hi havia entrat alguna vegada a comprar material d’oficina. La Garba va obrir fa 40 anys com una cooperativa i una de les fundadores va ser Pilar Malla, que va ser qui li va posar el nom de La Garba. Ella està ara a la junta de la nostra associació, així que ha sigut com tancar un cercle.

La Garba va començar com a cooperativa i ha ressuscitat com a projecte comunitari. Un altre cercle que es tanca.

Al barri hi queden poques botigues de tota la vida i quan, el desembre passat, vam saber que el propietari es jubilava vam pensar que si es perdia la llibreria s’hauria perdut tot al barri. A l’amo li havien fet ofertes molt suculentes per llogar el local però va rebaixar les seves expectatives amb nosaltres perquè li feia il·lusió que La Garba continués.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La reacció dels veïns va ser espectacular.

Necessitàvem 40.000 euros i a Coop57 ens van parlar dels avals mancomunats [en què les persones responen d’un informe del préstec]. L’aval mínim és de 100 euros i n’hi ha algun de 1.000 euros. En només tres setmanes vam aconseguir avals de 132 persones i dues entitats.

¡Bravo!

Ara només fa falta que la gent entri a comprar. Vam haver d’obrir molt ràpid per arribar a temps per Sant Jordi i les prestatgeries encara són una mica buides. Estem a punt d’engegar un crowdfunding per no anar tan justos.

El projecte és ambiciós.

És el més difícil que hem fet i som conscients que és una bogeria, però no podíem deixar perdre La Garba. Ja teníem una experiència prèvia amb La Guingueta Proa a la Mar, un xiringuito l’objectiu del qual és la inserció laboral de persones del barri a l’atur. La Guingueta és una iniciativa de Barceloneta Proa a la Mar i la nostra associació porta la gestió comercial. Entre aquests projectes i altres de subvencionats donem feina a 14 persones.

¿La Garba tindrà alguna especialitat?

Formarem un grup de governança amb els avaladors que vulguin aportar les seves idees perquè aquí tot es decideix entre tots. Estem al Pla Comunitari i tot el que fem té aquest tarannà comunitari i està basat en els valors de l’economia social i solidària i l’ocupació digna. Això no ho fem per a nosaltres, sinó per a les persones. Si un dia la llibreria dona beneficis es dedicaran a altres projectes per al barri.