GENT CORRENT

Conchi González: «No vull que el meu germà quedi en l'oblit»

Busca incessantment el seu germà, Óscar González, que va desaparèixer a Santa Coloma de Gramenet fa vuit mesos

zentauroepp47633106 conchi gonzlez190405101900

zentauroepp47633106 conchi gonzlez190405101900 / Laura Guerrero

3
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

La vida de Conchi González (Santa Coloma de Gramenet, 1974) va donar un tomb el 28 d’agost del 2018. Aquell dia va saber que el seu germà, Óscar González (38 anys), no anava pel seu pis de Santa Coloma de Gramenet feia un mes; des del 29 de juliol del 2018. Des d’aquest dia no se sap res tret que dues persones diuen que l’han vist. Els Mossos d’Esquadra investiguen la seva desaparició, que ja dura més de vuit mesos.

- Abans de res, ¿com estan vostè i la seva família?

- Per sort o per desgràcia, la meva mare va morir fa tres anys i el meu pare en fa un: no hi són per patir-ho. Jo soc la més patidora de la família; estic amb medicació i psicòleg perquè em costa entendre que no el veuré més. Els meus altres germans també ho porten malament, però no ho exterioritzen tant. 

- Faci’m un perfil del seu germà.

- És una persona corrent i bona; alguns el coneixen com a ‘el Chapa’. L’any 2014 li van detectar esquizofrènia i és veritat que el dia 25 de cada mes, quan cobra, agafa un, dos o tres grams de cocaïna; esporàdicament, algun amic el convida a alguna ratlla... però no ha arribat a punxar-se. Ha estat a la presó dues vegades, però per multes de trànsit o per furts de coses que després venia, mai per atracaments o delictes de sang.

- ¿Com es va assabentar de la seva desaparició?

- El matrimoni amb el qual vivia l’Óscar, al qual han investigat sense trobar res, va avisar la meva germana que feia un mes que no dormia al pis. Llavors vam anar al banc: si no hi havia els diners, era que se n’havia anat de festa o s’havia agafat una altra habitació; si sí, ens hauríem de preocupar. I, efectivament, hi eren. 

- Mal senyal. 

- Sí, aquí vam anar a denunciar. El meu germà no deixa mai diners a la cartilla per por que els jutjats l’hi treguin pels deutes dels seus furts: si se n’hagués anat voluntàriament, és el primer que s’hauria endut. També sabem que en tot aquest temps no ha pres la seva medicació, ja que va anar a la doctora per última vegada a finals del juliol passat. Jo el vaig veure per última vegada el 20 de juliol, en una festa de la meva filla.

- ¿Vincula la seva desaparició amb les drogues?

- Crec que ha pogut tenir alguna baralla amb el que li ven cocaïna o amb algú... i li han donat un mal cop i l’han deixat en algun lloc. He parlat amb la seva psicòloga i diu que, del consum, les seves neurones són d’una criatura de 4 a 10 anys. El meu germà no veu la por: dubto que s’hagi amagat. Però... jo crec que el meu germà és mort.

- Honestament, no esperava que em digués això.

- El meu germà és mort. Jo el que vull és trobar-lo. Sé que el trobaré mort, per desgràcia. Però no vull que quedi en l’oblit. Vull que, si l’han matat, trobin el que ho ha fet. I que pagui el que hagi de pagar. La meva lluita és trobar-lo i, si és mort, enterrar-lo amb els meus pares. I saber on el puc anar a buscar.

- Dues persones diuen que l’han vist.

- Sí, una a la plaça de la Vila de Santa Coloma, el 10 d’agost, que no em quadra gaire; una altra, a la Barceloneta. Vam anar-hi, vam preguntar als toxicòmans de la zona i ningú el coneixia.

- ¿Què sap de la investigació de Mossos?

- Intento pensar que estan fent tot el millor que poden: és una agulla en un paller. Però també hi ha alguna cosa en mi que pensa que no estan fent tot el que haurien de fer, perquè ells ja el coneixien i és com si fos de tercera. Tot i que potser m’equivoco, em resulta estrany que en un mes els Mossos l’hagin parat 10 vegades i que ara no se’n sàpiga res en vuit mesos.

- ¿Creu que algú calla alguna cosa?

- Sí: algú de les seves últimes amistats sap alguna cosa i, per por, no parla. El meu germà ho explicava tot. Jo ho he preguntat i m’han dit que, com a màxim, el meu germà podia tenir deutes d’uns 200 euros. Però també hi pot haver coses que jo no sàpiga.

Notícies relacionades

-¿S’ha marcat algun termini?

-No; m’agradaria que no fos cap altre 'cas Marta del Castillo', però tampoc preveig que aparegui d’aquí a un any. En tot cas, fins que no sàpiga la veritat, jo no pararé.