Anar al contingut

Gent corrent

Joel Bueno: «La primera cançó que vaig tocar amb l'EyeHarp va ser l'himne del Barça»

Un nen d'11 anys afectat per una paràlisi cerebral compleix el seu somni d'aprendre música.

Gemma Tramullas

Joel Bueno: «La primera cançó que vaig tocar amb l'EyeHarp va ser l'himne del Barça»

Anna Mas Talens

Joel Bueno té una mirada-bàlsam, et creues amb els seus ulls i se’t passa tot. Té 11 anys, viu a Santa Perpètua de Mogoda i està a cinquè de primària. També toca un instrument i ho fa amb els ulls, perquè pateix una paràlisi cerebral que l’afecta a la mobilitat i a la parla. És la primera persona que va tocar amb l’EyeHarp, un instrument en el qual les notes estan disposades en cercle sobre una pantalla i es premen a través d’un detector de la mirada. Escoltar-lo tocar Every breath you take de Police posa la pell de gallina. Per respondre a l’entrevista, Joel escriu al teclat de la seva tauleta amb el detector de mirada i un sintetitzador converteix el text en veu.

¿Per què volies aprendre música?
Perquè els meus germans toquen des de fa anys i jo també volia tocar. Els vaig demanar als meus pares si podia.

¿Et va resultar difícil?
La primera vegada era difícil perquè no sabia tocar i em vaig posar molt content perquè abans no podia fer-ho i ara gràcies a aquesta eina puc fer música. Per fer música he de concentrar-me.

¿Quina va ser la primera cançó que vas aprendre a tocar?
Soc culer i la primera cançó que vaig tocar amb l’EyeHarp va ser l’himne del Barça.

Després d’interpretar Every breath you take a la gala de la Fundació Grup Sifu al Liceu el dia 11 la gent es va posar dreta per aplaudir. ¿Estaves nerviós?
Era un somni tocar a l’escenari del Gran Teatre del Liceu, però no em vaig posar nerviós perquè estava concentrat en la pantalla de l’ordinador i feia dies que assajava amb el grup.

La Laura i el Jordi, la mare i el pare d’en Joel, han estat observant amb orgull el seu fill i ara el Jordi agafa el relleu en l’entrevista.

¿Alguna vegada es va imaginar el seu fill tocant?
No. Quan el Joel ens va demanar que volia aprendre, a l’escola municipal ens van dir que seria molt complicat, però jo no vaig acceptar el no.

I va seguir buscant.
Vaig llegir en una entrevista que la Unitat de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra estava treballant en un instrument que es tocava amb els ulls. Encara no ho havien provat amb una persona amb discapacitat motriu i ens vam plantar allà amb el Joel.

I van conèixer Zacharias Vamvakousis, l’inventor de l’EyeHarp.
Zacharias és una persona excepcional i el seu projecte és enorme, perquè hi ha molta gent amb discapacitat motriu o cognitiva que pot tenir un talent musical bestial i fins ara no podia desenvolupar-lo.

El Joel va complir el seu desig d’aprendre música.
Vam moure el tema amb l’ajuntament i l’Escola Municipal de les Arts de Santa Perpètua es va convertir a la primera escola en introduir un instrument adaptat. Ara Zacharias li fa classes de música a en Joel.

¿Com els ha canviat aquesta experiència?
Ens ha demostrat que no hi ha límits per arribar a la cultura i a la música i que no podem aturar-nos per res. No li diré que aquesta situació sigui agradable, ningú la desitja, però ara em sento millor com a ésser humà i vull donar el millor de mi en tots els àmbits. El meu objectiu és no parar de lluitar per la inclusió, perquè tothom tingui oportunitats que li permetin sentir-se bé com a persona.

¿Quina és la principal dificultat amb què es troben?
Les barreres arquitectòniques les tenim aquí, però on queda molta pedra per picar és en les barreres socials. Pel motiu que sigui, tendim a veure discapacitats en lloc de capacitats, defectes en lloc de virtuts. Potser els éssers humans som així...

Segurament.
Doncs caldrà canviar-ho i jo el primer.