Ousman Umar: «Ningú amb formació paga 3.000 euros per pujar a una pastera»

Ousman Umar no oblida: no oblida d’on ve, i a quin preu són les coses allà d’on ve. Nascut al nord de Ghana –la regió més pobra del país– i arribat a Espanya el 2005 en una pastera que va anar a parar a Fuerteventura, va viure la història de marginació i exclusió per la qual sembla que tot immigrant de la seva condició està obligat a passar, però és un home voluntariós i amb sort, que també ha viscut la part bona d’emigrar; és a dir, prosperar. Com que no oblida, quan va tenir alguna cosa per compartir la va compartir, i per fer-ho va posar en marxa la seva pròpia oenagé,Nasco Feeding Minds, que posa a l’abast dels joves de la seva regió una cosa que aquí es dona tan per fet: ordinadors.

-M’agradaria que m’expliqués com va sorgir la idea.

-Se’m va acudir cap al 2010. Va tenir a veure amb el meu germà, que també volia venir aquí. Jo li vaig dir que de cap manera.

¿Per què?

-Ell creia que el paradís era aquí, que aquí hi havia la solució a tot. ¡Mentida! La major part de la gent que ve de l’Àfrica està collint fruita d’amagat, perquè no tenen papers, o estan amb una manta fugint tota l’estona de la policia, o venent el seu cos a la Rambla per sobreviure. ¿Paradís? Em va costar, però el vaig convèncer perquè es quedés i estudiés, i li vaig dir que jo li pagaria els estudis.

-¿I això què té a veure amb el seu projecte?

-Que el meu germà no sabia utilitzar un ordinador. Era un estudiant brillant, però no sabia utilitzar un ordinador. Aquí ens vam adonar d’aquest buit tan gran que hi havia en l’educació.

-He llegit que subscriu convenis amb empreses perquè li cedeixin equips quan renoven el seu parc informàtic.

-Exacte. Ara mateix hem aconseguit muntar cinc aules informàtiques a Ghana que beneficien 12 escoles. De fet, la setmana que ve vaig allà a inaugurar-ne dues més, que en beneficiaran cinc més.

-Tornem enrere. Decideix muntar una oenagé. ¿I els recursos?

-Al principi ho vaig intentar amb una campanya de crowdfunding, però només vaig recaptar 600 euros. Llavors vaig decidir posar els diners de la meva butxaca. Bé, la meitat: l’altra meitat me la van donar dos amics molt, molt generosos: Laura Santaló i Gerard Muñoz.

-¿De quant parlem?

-De 12.000 euros en total.

-Havia estalviat.

-Com sap, vaig tenir la sort de trobar una família d’acollida a Barcelona. Entre altres coses, va ser gràcies a ells que vaig poder estudiar. Un dia vaig arribar a casa i la meva mare em va dir: “T’he aconseguit una feina”. Mecànic en un taller de bicicletes. ¿Sap les bicicletes Brompton?

-Sí.

-Aquesta botiga era la distribuïdora per a tot Espanya. En aquella època ningú les coneixia. Es pensava que al ser tan cares no tindrien èxit, i em van posar a mi a reparar-les. Després em vaig convertir en el referent de la Brompton a Espanya. És a dir que sí: vaig estalviar.

-Vostè va arribar en pastera. Suposo que vol evitar que d’altres hagin de fer-ho.

-Esclar. Que la gent no hagi d’anar-se’n de casa, perquè quan arribes al mar, la batalla està perduda. Jo vaig estar dos dies veient morir els meus amics, amb la por d’estar pensant a cada minut que cauria a l’aigua. Ningú es mereix viure això, així que cal tallar el foc abans. Ningú amb formació paga 3.000 euros per pujar a una pastera.

-El 19 de febrer té lloc el ‘Dimarts solidari d’Ousman’

Una festa per recollir fons. Necessitem els 8.000 euros que costa mantenir les aules obertes durant un any.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-¿Oberta al públic?

-Hi està convidat qualsevol que tingui sensibilitat social.