Joana Amat: «Si el feminisme està de moda, benvingut sigui»

Quan les dones encara necessitaven la firma d’un home per obrir un compte bancari o treure’s el passaport, la mare de Joana Amat, Concepció Amigó, va decidir agafar les regnes de l’empresa que el seu marit va crear amb 24 anys, tres abans de morir. Era el 1952. El dia després de l’enterrament, naixia ella. La Joana era la segona filla d’aquella dona que, als 26 anys, va passar a ser la primera empresària del sector immobiliari a Espanya. En un món d’homes, emprenia una dura travessia. Però del seu afany, constància i valors res es va perdre en el camí. No només va fer emergir una firma que 70 anys després apunta alt al mercat. Va marcar el camí que la Joana i la seva germana Immaculada també van voler seguir. Fins al 2008 van contractar en el seu negoci només dones.

¿Què les motivava sobretot en aquesta contractació exclusiva de dones?

Eren anys de lluita pels drets de les dones, es parlava ja de divorci i d’avortament. Nosaltres érem dones de marxa, veníem de la militància clandestina del PSUC. Som rebels. El sofriment de la nostra mare, que menys guapa li van dir de tot en aquell context tan masclista, ens va donar el coratge per demostrar que les dones soles ens apanyem. I vam decidir no només contractar únicament dones, sinó amb elles fer la millor empresa.

¿Quins passos van fer per acomodar la conciliació en el seu poderós univers femení?

El primer que vam fer, fa 35 anys, va ser un calendari de sis setmanes de vacances. I, a finals dels 70, ja vam apostar per la tecnologia pensada com un braç per resoldre problemes i teletreballar. Vam instal·lar neveres grans perquè a primera hora del matí qui arribava amb la compra del mercat la pogués guardar. I vam crear un programa de maternitat a la carta, perquè cada treballadora s’organitzi les baixes en funció de les seves necessitats.

I van començar a contractar homes.

Sí, el 2008, amb la llei de la paritat, vam haver de contractar els serveis d’una empresa que ajudava a inserir dones en un món d’homes perquè vinguessin a fer xerrades en el sentit contrari. Vam haver d’adaptar els manuals de benvinguda, tots els teníem redactats en femení. Jo encara avui em confonc i m’adreço en femení als treballadors.

Porta la coherència sobre igualtat en el seu ADN. Presideix la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM), és membre de la Taula de Gènere, Feminismes i LGBTI i una impulsora del projecte Copersona, que promou, la corresponsabilitat social. ¿On neix aquesta missió?

El nucli impulsor van ser FIDEM i Maters –dones mares i actives professionalment que treballen per a la conciliació–. Copersona (www.copersona.org) és un pas més, treballem pel canvi cultural per una corresponsabilitat social que passa per integrar l’home a les tasques domèstiques i a la cura de menors i gent gran, que sempre va assumir la dona, perquè aquestes no hagin de perdre la seva llibertat econòmica, perquè l’única carta de llibertat és l’autonomia econòmica.

¿Com reparteixen les noves regles del joc cap aquest canvi cultural?

Hem muntat tres taules de treball, amb professionals, entitats i organitzacions del món de l’economia, la sanitat i l’educació, tots adherits voluntàriament –ja són més de 60–. Ningú ens ha dit que no, i això vol dir que la nostra societat el necessita, necessita generar consciència sobre igualtat entre persones al marge del sexe, necessita comunicar i necessita sobretot solucions reals per compartir el temps i la responsabilitat.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿I si el massiu 8 de març i el #MeToo haguessin posat el feminisme de moda?

Sí, pot ser que hi hagi un factor de moda, però benvingut sigui. No ho rebutjo. És un moment constel·lar en què la societat obre els ulls.