Gent corrent

Òria Vertedor: "He fet un perfum de pedra volcànica amb molsa"

Des d'una caseta aïllada a la Fageda d'en Jordà, embotella l'ànima del bosc

zentauroepp46292505 sta  pau   oria vertedor  cull plantes i en fa olis destilat181221101808

zentauroepp46292505 sta pau oria vertedor cull plantes i en fa olis destilat181221101808 / Joan Castro ICONNA

3
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas
Gemma Tramullas

Periodista

ver +

Per arribar a La Triola no serveixen els mapes ni el GPS. En aquesta caseta perduda a la zona volcànica de la Garrotxa, al costat de la impressionant Fageda d’en Jordà, viu Òria Vertedor (Olot, 1988), que es dedica a destil·lar plantes aromàtiques i medicinals per fer hidrolats (aigües florals), olis essencials, cremes, ungüents, perfums... (www.oriacosmetica.com). Amb els seus mobles fets amb arrels d’arbres, casa seva sembla la d’un hòbbit. La mateixa Òria està tan integrada en el bosc que té un aire de follet.

Expliquen que a la Fageda hi ha follets. ¿N’ha vist?

(riu) No, però els nens sí que en veuen i jo els dic que els forats dels fajos on s’emmagatzema l’aigua són jacuzzis de fades. No sé si hi haurà follets i fades, però per a mi és un lloc màgic. 

¿Com va trobar aquesta casa tan aïllada?

Un dia em vaig perdre pel bosc i la vaig veure. Havia estat habitada per una dona gran que venia llet de burra, però feia 25 anys que estava buida. Li vaig proposar al propietari quedar-m’hi a viure a canvi de cuidar la caseta i el bosc.

Ara viu amb la seva parella, però al principi estava sola i sense telèfon.

El primer hivern va ser molt dur. Feia tant fred que escalfava pedres, les embolicava amb tovalloles i me les posava al llit. Aquí et trobes amb tu mateixa i amb els teus fantasmes, sobretot la por i la solitud.

¿Per què buscava estar tan sola?

No volia veïns. Soc molt sociable, però si vull companyia la buscaré. També volia tenir una plantació de plantes medicinals i necessitava un lloc lliure de contaminació.

¿Com es va aficionar a les plantes?

De petita vivia a Olot i sortia amb una veïna al bosc per anar a buscar flors i fer rams. Em passava el dia olorant les flors com una boja i després jugava a macerar-les. Anys després vaig anar a un taller de plantes medicinals on estaven destil·lant sàlvia i quan vaig sentir aquella olor vaig saber que allò és el que volia fer. Així que em vaig comprar un alambí i vaig començar a produir.

Ara té el taller a casa.

Jo recullo, destil·lo i etiqueto, i també tinc una part de la producció en un laboratori. Acabo de publicar un llibre sobre els hidrolats, que és un dels productes de la destil·lació juntament amb els olis essencials. He arribat a destil·lar pedra volcànica amb molsa per fer un perfum d’home.

¡Pedra volcànica amb molsa! L’essència de la Fageda.

També portava cedre. ¡És una bomba! Precisament el que s’extreu amb l’alambí és la part volàtil de la planta, el principi actiu màxim, que és el que fa olor, l’ànima de la planta.

Vostè embotella l’ànima de la naturalesa.

Jo ho visc totalment així i per això faig una recol·lecció respectuosa en funció dels cicles de la lluna. Per exemple, si vull hidrolat de lavanda l’aconsegueixo i la destil·lo a prop de la lluna plena, que és quan la saba puja per la tija amb els nutrients i fa més olor.

¿Quines plantes són les més habituals per fer hidrolats?

A casa hi tinc farigola, romaní, sàlvia, marialluïsa, lavanda, rude, estèvia... i a la Fageda hi creix hipèric, milfulles, violetes, plantatge... La recol·lecció és del març a l’octubre i em porta fins al Prepirineu i el Pirineu. La recol·lecció és l’essència de la meva marca i de la meva vida, perquè em permet estar en contacte amb la naturalesa.

Notícies relacionades

Com quan anava a buscar flors amb la seva veïna.

Sí, no vull perdre l’essència del projecte. Jo li ofereixo una cosa a la planta i ella m’ho torna. És una connexió sensorial total.