Consol Llupià: "Vull agrair a la balena tot el que ens ha ensenyat"

Passejant pel dic de l’Havana, Consol Llupià (Barcelona, 1983) va trobar-se un pescador que va veure en ella un reflex de Yemayá, la deessa de les aigües, i li va augurar que el mar tindria un gran protagonisme en la seva vida. Trenta i cinc anys després que una balena morta arribés a la platja del Prat de Llobregat i acabés ‘adornant’ l’entrada del zoo, l’artista impulsa una cerimònia comunitària per tornar-la al mar. Serà en dues parts: el divendres 23, a la nau del Punt Solidari del Prat del carrer Vallès, 57, a les 19.00 hores, i el dissabte 24, a trenc d’alba, a la platja del Prat (www.consollupia.com)

Vostè va néixer el 1983, el mateix any que va morir la balena.

Quan vaig començar a investigar i vaig veure aquesta dada es va començar a crear un vincle. He parlat amb molta gent al Prat i tots recorden aquesta balena perquè va ser un fet col·lectiu molt emotiu [vegeu vídeo al final del text]. També la recorden a Barcelona perquè el seu esquelet s’exposava fins fa uns mesos a l’entrada del zoo.

¿Per què va investigar aquest cas?

Em vaig presentar a una convocatòria d’Unzip Arts Visuals de l’Ajuntament del Prat amb un projecte per comunicar-me amb la balena i preguntar-li si volia tornar a casa. I vaig guanyar.

¿Comunicar-se amb una balena morta?

Ho vaig investigar per dues vies: amb l’artista Eulàlia Valldosera, que va fer un projecte en què es comunicava amb dofins i balenes, i amb Diana Reiss, una científica de Nova York experta en cognició i comunicació de cetacis. D’elles vaig aprendre que les balenes hereten la memòria i comparteixen coses del passat. El rorqual comú es comunica per ones electromagnètiques, que nosaltres percebem com a vibracions, i ho fa en comunitats unides per l’afecte.

La idea de comunitat és central en el seu projecte.

Com a artista jo només desencadeno el punt de partida i després la gent s’hi implica. El primer que vaig fer va ser demanar a persones del meu entorn que gravessin un àudio de WhatsApp preguntant a la balena si volia tornar al mar; només amb sons, sense paraules. Els 60 àudios es van emetre per la ràdio del Prat el 15 de maig passat, just 35 anys després que trobessin la balena.

¿I va passar res?

Aquells mateixos dies va sortir a la premsa que havia caigut un tros d’os de l’esquelet de la balena que hi havia al zoo. Els ossos es desfeien i van acabar desmuntats i guardats en un magatzem sense un futur clar.

¿Com ho va interpretar?

Per mi va ser un senyal que la balena volia tornar a casa. Llavors vaig iniciar un procés d’immersió en el medi marí. Va ser com si la balena em digués: "Vinga, Consol, puja al meu llom que t’ho ensenyaré".

¿Què li va ensenyar?

Vaig sortir mar a albirar cetacis i vaig aprendre que la segona migració més gran passa per la nostra costa. En l’antiguitat, entre el Llobregat i el Besòs hi havia una badia amb una riquesa brutal de fauna marina, que va ser devastada en l’època industrial. Fins al 2000 la platja no era apta per al bany. He vist tortugues amb potes amputades i plàstics a l’estómac i des d’aleshores ja no consumeixo plàstics d’un sol ús i reciclo al màxim.  

¿Què passarà amb l’esquelet de la balena?

Son 19 metres d’ossos que no es poden incinerar i abans de fer-ne res se’ls ha de treure la capa de fibra de vidre que els recobreix. Hangar (Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals) està estudiant quant costaria treure’n la fibra i polvoritzar l’os per alliberar-lo més endavant al mar. Però amb ossos o sense, aquest cap de setmana ens reunirem totes les persones unides per la balena per fer una cerimònia centrada en els afectes i la memòria. No és un comiat, sinó un agraïment.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿Per què vol donar-li les gràcies?

A mi aquesta balena m’ha canviat la vida i vull agrair-li tot el que ens ha ensenyat. No podem demanar tant a la natura, som una comunitat i no tot està al nostre servei, hi ha d’haver un flux d’intercanvi. Nosaltres també som animals i hauríem de tractar-los amb igualtat de drets.