Gerard Barsalà "Vaig aprendre que la vida són etapes, amb inici i final"

Amb 18 anys, Gerard Barsalà (Almacelles, 1984) va passar el seu examen d’artiller per treballar en l’empresa familiar de perforacions i voladures. Unir-se al seu pare i el seu oncle en aquell desafiament a muntanyes i roques obrint túnels i carreteres havia sigut sempre el seu somni. Però, als dos anys, l’explosió d’una de les voladures va arribar-li al cos, dinamitant el seu futur en aquella dedicació. Dos mesos a l’UCI i dos anys de recuperació, temps de reflexió i reconversió. De la seva afició a preparar licor de llimona per als amics ha fet la seva nova professió.

¿Com va viure el final del seu trajecte?

Primer amb incertesa, els metges diuen que estic aquí de miracle. En l’accident em vaig cremar bona part del cos, vaig haver d’estar aïllat, i l’ona expansiva em va afectar també la vista, l’audició i una mica de capacitat pulmonar. Tinc un 42% de discapacitat, però intento viure com si no la tingués. Sé que un dia hi ets i a l’altre, potser no.

Pero sí que sent que hi ha un abans i un després d’aquell contratemps.

Sí, clar, amb l’accident vaig aprendre que la vida són etapes, amb inici i final. Jo ja no vaig poder tornar a la primera, perquè em van haver de reconstruir els timpans i no puc exposar-me al soroll de les explosions. Vaig decidir estudiar Enginyeria de mines per seguir en contacte amb els moviments de terra, però ja des d’un despatx. I he acabat en contacte amb la terra però a través de la fruita, llimones, taronges i fruites amb os.

Del despatx d’enginyer a l’obrador licorer.

I tot va començar a la cuina de casa, amb el meu cosí Eloi. Fèiem licor de llimona i jo vaig veure que m’agradava molt fer-lo i que se’ns donava bé. Em vaig formar en destil·leria durant un any i vaig muntar l’obrador. L’any passat ens van donar un premi internacional pel Llimonetti, el nostre licor de llimones ecològiques, i aquest any n’hem rebut un altre pel Tarongetti, fet amb taronges, també d’agricultura ecològica.

Però la seva marca, Elixirs de Ponent, és molt més que un licor, vostè dona feina a persones de col·lectius vulnerables, els que anomenem discapacitats.

Aquest és el terme que jo vaig experimentar quan no em vaig poder valer per mi mateix, i encara avui, sabent que convisc amb algunes limitacions físiques. Però ¿és correcte utilitzar-lo quan hi ha tantes coses que sí que puc fer i que faig? Això és el que em va fer pensar, quan vaig redactar el pla d’empresa, que un dels valors que volia tenir present és la inversió en treball social.

¿Com el duu a terme?

Tots els manipulats d’etiquetatge, packaging i distribució els duen a terme els treballadors del Centre Especial de Treball (CET) Servilogics de la Fundació Aspros de Lleida, que dona servei integral a persones amb alguna limitació psíquica, però perfectament capaces de fer aquesta tasca. També col·laborem amb unes altres dues associacions, Alba de Tàrrega i Ilersis de Lleida, per exemple, amb la preparació de lots solidaris en l’època de Nadal.

Un valor afegit, i una cadena solidària.

Totes les aliances que puguem fer els que som a prop ens enforteixen. A Almacelles tenim el Centre Assistencial Sant Joan de Déu, sempre hem tingut presents la realitat de certes limitacions. Però és veritat que jo fins que no vaig experimentar què és sentir-se limitat físicament no he obert els ulls cap a aquesta realitat.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

També imagino que ho ha fet ara cap a la d’agricultors i pagesos.

A la meva botiga, al carrer Major d’Almacelles (www.elixirsdeponent.com), venc productes d’artesans cervesers, formatgers... i ells tenen el meu licor als seus obradors. Coneixem la història que hi ha darrere de cada producte i assessorem els clients explicant-los què diferencia el que fem. A mi em satisfà sentir que fem pinya.