Maria Josep Estanyol: "Aquí a ningú li interessa el fenici; aquí estic sola"

Professora de la UB, és l'única especialista en fenici d'Espanya; els anys 80 va escriure l'únic diccionari fenici que existeix

2
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal

I, com que el fenici tenia connotacions arqueològiques, Maria Josep Estanyol es va quedar amb el fenici. «Perquè a mi l’arqueologia sempre m’ha agradat molt, i l’epigrafia fenícia té la particularitat que sempre es troba sobre restes arqueològiques». Al seu despatx de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), a la Facultat de Filologia, on dicta entre altres matèries Llengua fenícia, la professora Estanyol es queda pensant i afegeix: «A més, era interessant i tenia recorregut. A Espanya ningú feia fenici». Avui és una autoritat mundial en el tema.

–Vaig llegir alguna cosa. Que no hi ha literatura fenícia. Que tota l’escriptura està en pedra.

–Sí, el fenici ens ha arribat només per inscripcions. No hi ha textos literaris, encara que suposem que n’hi va haver, per exemple els relats dels periples. El periple d’Hanon, o el periple d’Himilcó. Sabem de la seva existència pels textos clàssics. Suposem que van escriure respecte al tema, però probablement molts d’aquets textos es van cremar a la biblioteca d’Alexandria.

–Parlem d’aquest Vocabulari fenici seu.

–Va ser la meva tesi doctoral. És l’únic diccionari fenici que existeix.

–¿L’únic? ¿Al món?

–L’únic. Tothom funciona amb aquest diccionari de l’any 80… ¡que no penso refer! Em va portar tanta feina… Avui hi ha internet, però jo vaig fer això amb una màquina d’escriure… Vaig estar cinc anys fent-lo.

–¿És la seva gran obra?

–Doncs miri, en termes de cultura fenícia, sí, perquè apareixen totes les paraules trobades en totes les inscripcions fenícies.

–Trobades fins llavors.

–Sí, però no es pensi, tampoc se n’han trobat moltes més. ¿I sap què? Sembla que és un llibre rar. L’altre dia vaig entrar a Amazon ¡i resulta que el venen per 300 euros! ¡Si ho hagués sabut...! ¡Jo només en tinc dos!

–¿Hi ha molts especialistes en fenici?

–No. Som pocs. Dels vells no queda ningú, excepte jo, que soc  la jove dels vells. Ara hi deu haver set especialistes en fenici.

–A Espanya.

–Al món. A Espanya, l’única especialista soc jo. Ningú vol saber-ne res de fenici. No interessa. No importa. Els primers que van estudiar això van ser els francesos i els italians, i allà existeix encara un interès, però aquí no. Aquí no hi ha escola, per dir-ho així. Aquí estic sola.

–¿I un relleu?

–Tampoc. Però m’ho passo bé. M’agrada ensenyar-lo i procuro no avorrir els alumnes. No sé com em va agradar el fenici: el meu professor feia que fos molt avorrit.

–Expliqui’m com no avorreix els alumnes.

–Per exemple: avui estudiàvem una inscripció molt llarga que hi ha en un sarcòfag al Louvre. A part de llarga, és una inscripció on hi ha una maledicció.

–¿Sí? ¿Què diu?

–Diu que si obres el sarcòfag no tindràs espai entre els vius ni entre els morts. S’esborraran els teus avantpassats i també la teva descendència. S’oblidarà el teu nom.

–Carai.

–Sí, avui en dia no n’hi ha per tant, però llavors feia por. La maledicció va lligada a la cultura, i si no entens la cultura no entens aquestes malediccions. Aprendre llengua fenícia és aprendre cultura fenícia.

–Digui’m, ¿quin deute tenim amb els fenicis?

–Hi ha un gran deute a reconèixer als fenicis. A mi el que m’entusiasma de l’escriptura fenícia és que és una escriptura alfabètica: ells van inventar l’alfabet.

Notícies relacionades

–Com si res. 

–La gent sol associar el fenici amb el comerç. Però eren molt més que això.