"Podem aconseguir que les mans parlin"

El món de les 'start-ups' és un incert ecosistema on les millors idees pugnen per tirar endavant a partir d’una intuïció. La de Teo Atienza (València, 1991) i els seus tres socis de Showleap, provinents tots del sector de la comunicació i l’enginyeria, és ambiciosa: aspiren a enderrocar el mur d’incomunicació que separa sords i oients amb l’ajuda de dos braçalets, un programa de 'software' i un telèfon mòbil. 

¿Com neix aquest projecte? El meu soci Rubén Martínez i dos enginyers més van guanyar un concurs de 'hackers' amb un invent per convertir gestos i moviments en lletres de text. Ens vam conèixer en l’últim curs de carrera a la Universitat Politècnica de València i vam començar a donar-hi voltes. Rubén té un familiar sord i se’ns va acudir que aquell sistema, potser, podia servir per interpretar el llenguatge de signes.

¿Tenien raó? El primer prototip no va funcionar. Anava amb cable i restava mobilitat a les persones sordes que el van provar. Però de cop i volta se’ns va encendre la bombeta: ¿i si en lloc d’un 'pen' cablejat utilitzem els braçalets sense fil que s’usen per jugar als videojocs? Vam portar aquesta altra solució al Centre de Normalització Lingüística de la Llengua de Signes i es van quedar sorpresos del resultat. Realment, traduir signes manuals en missatges vocals o de text en temps real era possible.

¿Com funciona? La persona sorda es col·loca els braçalets i mou les mans per dibuixar els signes en l’aire. Una càmera, per exemple la del seu mòbil, enregistra els moviments i el nostre 'software' els tradueix en paraules vocals o escrites que pot entendre un oient. I al revés: el programa pot convertir qualsevol missatge parlat o de text en llenguatge de signes sobre qualsevol pantalla. 

Sembla simple. Però a ningú se li havia acudit abans, almenys que sapiguem. Amb aquest sistema podem aconseguir que les mans parlin. Més que això, podem eliminar l’aïllament que separa sords i oients perquè tots dialoguem en temps real. Pensar en l’impacte que això podria tenir en la vida de tantes persones resulta il·lusionant.

¿Quan podria estar acabat? Aquí ve el problema. Som una startup en fase llavor, tenim un prototip testat amb experts en llenguatge de signes que li donen la seva aprovació, però el nostre 'software' actual només és capaç de llegir i construir paraules soltes o frases curtes. Necessitem finançament per desenvolupar el programa i millorar-lo, i no és fàcil trobar-lo. Depenent de la inversió, la feina de tres anys es pot fer en sis mesos.

¿No és fàcil trobar diners per a un projecte tan ambiciós com aquest? És més complicat del que sembla. A molts inversors només els preocupa recuperar aviat els diners que inverteixen i aquest projecte és més social que no pas comercial. Al món hi ha 70 milions de sords i a Espanya són gairebé un milió. Per a nosaltres són molts, però potser per a un gegant com Google, no. Per això encara no s’ha trobat solució a aquest problema, tot i que la tecnologia ja ho fa possible.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿Quin és el seu pla? La nostra idea és desenvolupar el prototip que tenim i començar a implantar-lo en organismes públics abans de comercialitzar-lo entre particulars. Imagini’s que és sord i va a l’ajuntament o al banc a fer una gestió. Allà li prestarien els braçalets i a través d’una pantalla podria dialogar amb la persona que l’atén en finestreta com un oient més. 

¿Es considera un emprenedor? M’agrada això d’emprenedor social. No només es tracta de guanyar diners, sinó també de millorar la vida de la gent.