Gent corrent

"Amb la jardineria acabes venent salut mental"

El mestre jardiner Toni Segura il·lumina les cares transmetent el que poden fer les flors i plantes a la nostra vida

icoy36912355 toni segura170118182302

icoy36912355 toni segura170118182302 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

Posi un jardí a la seva vida, i la seva vida florirà. Aquest podria ser un de tants eslògans que resumeixen el missatge de Toni Segura (Sant Just Desvern, 1978), el seu discurs i la seva activitat. És professor de jardineria, i gairebé tot el que ensenya ho va aprendre als boscos i muntanyes que es va asseure a observar. El petit de sis germans, va ser el nen que va voler ser nen. A classe s’avorria, volia jugar, córrer i aventurar-se, lliure a l’aire lliure. Durant el curs, ho suspenia tot, i a l’estiu, entre ovelles i gallines, al camp, estudiava, i amb ganes, tot el que no havia estudiat abans. I al setembre, ho aprovava. Així, any rere any.

–¿Era la naturalesa el que li faltava?

–A mi, i a tots els nens. L’educació és una cosa imposada sobre el que és humà i natural. En realitat, ens dificulta l’aprenentatge, perquè tot està basat en la pràctica capitalista. A la meva filla, de 8 anys, li ensenyaven matemàtiques amb exemples de diners i compres. I jo li vaig dir a la seva mestra: ¿no hi hauria una altra manera?, ¿per què no comptar productes d’un hort? I em va invitar a participar en una classe i els vaig fer un hotel d’insectes. Sempre hi ha una altra manera més sostenible de fer.

–¿Els regals dels nens, també?

–En els seus aniversaris, la meva filla regala un clavell d’aire a cada un dels seus amics.

–Això és sembrar, o feina de formiga, o pluja fina, petits canvis poderosos.

–Si li preguntes a un nen quantes marques comercials coneix, segur que te’n dirà unes quantes. ¿I noms de plantes? Cap, i això és per a mi un greu problema.

–¿Per què?

–Sense les plantes no podríem viure. Des que ens llevem, fins que ens en anem a dormir, tot ens arriba de la naturalesa, però en vivim al marge, sense cuidar la relació que hi tenim. El cafè que prenem per esmorzar és una planta; la roba que vestim prové de plantes, la nostra vida està feta de plantes, però les ignorem. Hem fet la geografia humana hegemònica, sense una utilitat social.

–Diumenge que ve (18.00 h), oferirà una ponència a Expohogar (Fira de Barcelona, 21-24 gener). L’ha titulat: Beneficis de la planta viva als espais comercials. Parli’ns d’aquests beneficis.

–Incorporar plantes als nostres espais aporta 20 coses bones. Generen una humitat relativa, beneficiosa per a qui té irritacions pulmonars o mals de cap; la planta en un espai ens guia, és reguladora del fred i de la calor... Jo motivo a introduir plantes als nostres espais, per donar-los vida. Amb la jardineria, acabes venent salut mental.

–¿I en un espai comercial què fan?

–Per exemple, al lloc destinat a la cuina, hi muntes un herbolari, amb farigola, que és l’antibiòtic natural, romaní, marialluïsa, ruca, coriandre, menta, sajolida... Quan proves els ous ferrats amb sajolida, ja no en pots menjar sense. ¿Saps quantes sopes pots preparar amb diferents plantes?

–¿La seva casa és autosuficient?

–Encara no. Però me la vaig fer jo. Ara sé que vaig començar Arquitectura per a això. Abans d’un any, vaig deixar la carrera i em vaig posar a construir casa meva, al Montseny, a prop del bosc. Vaig pensar, ¿per què l’home ha de ser l’únic animal que no construeix casa seva? 

–¿Quant va trigar?

–Deu anys. Vaig demanar una hipoteca per pagar-me a mi mateix la construcció. Després va néixer la meva filla i la vaig cuidar tres anys. I després vaig començar Empresarials.  Al cap d’un any ho vaig deixar per muntar la meva empresa, www.jardiners.cat. I ara estudio Antropologia perquè m’interessa molt l’etnobotànica, les relacions de l’espècie humana amb les plantes. 

Notícies relacionades

–¿D’on acaba traient tot el que sap, sense acabar cap carrera?

–Escolto els més savis, els avis. 

Temes:

Gent corrent