El triomf del PP en les eleccions generals i el masclisme acaparen l'opinió més llegida de l'any

El triomf de Mariano Rajoy a les urnes i la pressió que pateix la dona pel seu aspecte des de tots els àmbits han sigut els temes recurrents en els articles d'opinió més llegits a la web del PERIÓDICO aquest any 2016. També ha tingut protagonisme la ciència, en especial la medicina, que planteja reflexions per a una societat hipocondríaca així com nous plantejaments després de l'eliminació del màster d'homeopatia a Barcelona.

En la llista d'articles més llegits i recomanats d'aquest any figuren:

'Aquesta vegada no traieu els cartells', de Jordi Évole, on analitza "el país que tenim" després que el Partit Popular guanyés les eleccions del 26-J a Espanya. Un país que, segons el periodista, no va tenir en compte "ni els casos de corrupció, ni el desgast d'una legislatura marcada per les retallades de l'Estat de benestar, ni que el seu ministre d'Interior hagués conspirat contra formacions polítiques rivals". Évole deixava oberta una possible tercera ronda electoral, d'aquí el nom de l'article. 

'Carta oberta a un votant del PP', on Risto Mejide diu respectar "cada vot d'un compatriota" encara que senti vergonya per un resultat aconseguit mitjançant la "por" i que "aclama i premia" la corrupció en lloc de castigar-se.

En 'Ets real', Ana Pastor lamenta no saber "donar les gràcies" a la dona que cuida la seva mare com si fos la seva i l'encoratja a seguir vivint els seus 76 anys, encara que no tingui per què fer-ho i encara que "no estigui escrit al seu contracte laboral".

Emma Riverola escriu una carta a Pablo Iglesias en 'Et vas oblidar de mi, Pablo', en què li recrimina haver-se oblidat "de molts" i li recorda que no només "és aquí la calç viva", sinó també "els morts i mutilats per ETA" i el "passat de guerra" d'Otegi.

'L'anomalia catalana', de Ramon Folch, aprofundeix en la paradoxal situació del català, que segueix sense ser oficial a la Unió Europea tot i ser "una llengua de cultura de primer nivell" donada la quantitat d'articles en aquest idioma a Viquipèdia, la versió catalana de Wiquipedia, o els 400 títols publicats per la Col·lecció Bernat Metge, "dades que són sorprenents si tenim en compte les xifres demogràfiques o el nombre de catalanoparlants".

En 'L'arrogància dels científics' el metge i investigador de la Universitat de Leicester Salvador Macip, arran de la cancel·lació del màster d'homeopatia de la Universitat de Barcelona i la Universitat de València, es pregunta com pot ser notícia aquest fet i no l'haver mantingut un "curs pseudocientífic durant 13 anys", ja que l'homeopatia "no és més que una forma de disparar l'efecte placebo".

"Només per tu, Diego, estic disposat a creure en el cel del qual parles a la teva carta de comiat". Amb aquestes paraules comença la carta de títol 'Diego i els merdes' que Xavier Sardà li dirigeix al nen que va acabar matant-se a conseqüència del 'bullying' que va patir a l'escola.

En 'Els nostres cossos, nosaltres decidim', Najat El Hachmi explica la seva experiència personal arran de la polèmica prohibició a Niça de cobrir-se el cap en espais públics i que va donar lloc al fet que dos policies "agredissin" una dona a Niça obligant-la a desvestir-se, cosa que El Hachmi considera "un cop de puny, una humiliació" dirigida només a les dones, ja que "amb els homes no s'hi atreveixen".

David Trueba rebutja plenament en 'Preparant el sopar' l'enfocament que li dóna el PP a l'educació, dirigida plenament cap al món laboral. Trueba considera que l'objectiu últim de l'ensenyament no és sinó el de formar "els mecanismes de pensament", fer persones "plenes" i "lliures" i "aspirar a tocar amb els dits" el que s'ha estat estudiant durant els anys d'escolarització.

En 'Grassonetes i ties bones', Olga Grau fa una crítica ferotge sobre la cobertura mediàtica de l'esport femení als Jocs Olímpics de Rio, que va donar lloc a titulars com 'El trio de grassonetes gairebé aconsegueix el miracle olímpic' en lloc de centrar-se únicament en els èxits de les esportistes.

Josep Borell, en 'Tres debats en un', assenyala la dificultat del dilema que plantejava el PSOE "ni Rajoy, ni terceres eleccions, ni govern alternatiu", que Sánchez va intentar trencar i que va donar lloc a la gestora, un escenari que ha provocat que no sigui el PSOE el que posi les condicions per a l'abstenció sinó que sigui Rajoy el que ho faci sabent que per al PSOE seria un "suïcidi" anar a unes noves eleccions.

'Homosexual, sí, però català ¡no!', a més de ser el títol de l'article de Ferran Monegal, és la resposta que un madrileny va donar a 'El hormiguero' a la pregunta: "¿Pot ser president del Govern un polític homosexual i català?", referint-se a Miquel Iceta. Davant la qual cosa el líder del PSC va respondre: "Després es queixen que hi hagi independentistes".

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

El psicòleg Tomàs Navarro posa com a "exemple d'esperit de lluita" i "superatleta" les persones afectades per fibromiàlgia en 'Fibromiàlgia, 'finishers' del dia a dia', i repta el lector que intenti "pentinar-se" posant "uns pesos als canells i als turmells" perquè senti "alguna cosa semblant al que sent una persona afectada" per la malaltia.

'Si pot, no vagi al metge' resumeix la màxima sota la qual el catedràtic de Cirurgia, Antonio Sitges-Serra, basa les seves reflexions i mitjançant la qual intenta tranquil·litzar "la nostra hipocondríaca societat", que és la cinquena amb més esperança de vida.