"L'escola innovadora dóna un tracte al nen més humanitzat"

El Nicolás comença avui P3 a la Nova Escola Entença –que literalment és nova–, però allà no hi trobarà ni pupitres, ni pissarres, ni llibres de text. «I a més anirà descalç», afegeix amb cert aire de sorpresa la seva mare, María Estepa. Es tracta d’un dels pocs col·legis innovadors de Barcelona, on el ritme d’aprenentatge el marca l’alumne i no el professor. I s’inspira en el model escandinau, on és habitual que els nens vagin sense sabates a l’aula, ja que defensen que estan més relaxats i en conseqüència més predisposats a aprendre.

    «És una escola d’educació lliure, viva, amb espais oberts i un tracte al nen molt més humanitzat», assegura Estepa. El petit i 25 nens més inicialment es van quedar sense plaça a l’escola; però la seva mare es va mobilitzar –va escriure als diaris (entre els quals aquest), va participar en manifestacions i fins i tot va parlar amb Ada Colau– perquè obrissin una altra línia de parvulari. I ho va aconseguir.

Mètode diferent

Aquesta funcionària, de 35 anys, volia per al seu fill «un altre tipus d’educació», una de molt diferent de la que ella va rebre en un col·legi religiós. «Prefereixo que aprengui el cicle de l’aigua observant el cel i que al final de l’explicació acabi bevent aigua de la font del pati, per exemple, que amb un llibre de ciències». Això sí, Estepa insisteix que el currículum és el mateix que en altres centres. «Un nen de 6 anys ha de saber llegir però el mètode és diferent», explica la mare.

Notícies relacionades

El 'boom' de l'escola innovadora obliga el llibre de text a canviar

"Prefereixo que es quedin una hora més al col·legi que no pas que es portin el col·legi a casa"

    A més a més, explica que l’escola és flexible i s’adapta a les necessitats dels alumnes. «Si en algun moment necessiten taules, en tindran, però amb una disposició diferent de la tradicional, segurament en forma de cercle». Això serà més endavant. De moment avui el Nicolás s’asseurà al terra de la Nova Escola Entença, que havia de ser un flamant col·legi als terrenys de la presó Model, però ara s’ubica en barracons del recinte d’Escola Industrial.

    El petit encara no sap (o no ho diu) què vol ser de gran. «Que sigui el que vulgui, però sobretot que  sigui feliç», diu amb un somriure la seva mare.