Anar al contingut

A la recerca del zoo del segle XXI

En el debat sobre el futur del parc, molts ciutadans demanen una reforma abans que el tancament

"No s'ha d'improvisar ni deixar-se portar pel populisme", aconsella un ciutadà a l'Ajuntament

Joan Cañete Bayle

A la recerca del zoo del segle XXI

FERRAN NADEU

En un rampell de sinceritat, Sergi Torné, biòleg de Barcelona, comença així la seva aportació al debat d'Entre Tots sobre el futur del Zoo de Barcelona"He d'admetre que el tema dels parcs zoològics és un debat complicat". I tant que ho és, com solen ser-ho aquells debats que tracten d'animals (al circ, al transport públic, a la platja...), ja que les opinions solen tendir als extrems, ser al·lèrgiques al gris. Una cosa així passa en el grup de treball que ha posat en marxa l'Ajuntament de Barcelona per debatre sobre el futur del Zoo, i el mateix procés es dóna en la discussió ciutadana sobre el futur del parc: en els extrems oposats, el Zoo és vist o bé com una horrible presó per a animals que sols mereix ser destruïda o bé com un centre d'entreteniment, diversió i una mica d'educació.

Portat als extrems, en el debat entre per un costat els animalistes i per l'altre els pares (i avis) que disfruten portant els nens al zoo i que no tocarien ni un dofí ni un hipopòtam, l'acord sembla impossible. Enmig, destaca un argument que no es crida amb tanta intensitat però que no per això deixa de tenir força: hi ha d'haver una forma d'adaptar els zoos a les necessitats i exigències socials del segle XXI.

"Diu la dita ‘morta la cuca, mort el verí’. Així ens referim a la problemàtica del zoo; en lloc de buscar la vacuna per salvar l'animal, preferim sacrificar-lo", resumeix Sergi Tomé a la seva carta la postura dels partidaris de tancar el parc. Part de raó sí que en té. La conversa neix amb diversos consensos: el model de zoo actual, en general, està obsolet i les instal·lacions del parc de Barcelona, en particular, són francament millorables després de molt temps de deixadesa pressupostària. A partir d'aquí, els partidaris de tancar-lo esgrimeixen sobretot arguments de protecció i defensa dels animals.

ANIMALS INFELIÇOS

"Els animals són infeliços, no tenen espai, ni diners, perquè puguin viure de forma digna", escriu Neus Torrero, empleada de Recursos Humans de Barcelona; "El zoo, aquest magnífic lloc on pots anar a veure els teus amics animals empresonats. Aquest magnífic lloc on l'egoisme d'una única espècie priva de llibertat totes les altres. ¿Què faria Barcelona sense un lloc tan magnífic?", escriu Jairo Gómez, estudiant de Barcelona.

Jairo afegeix a la seva carta"Una Barcelona on no hi hagués una presó per a animals. Una Barcelona que fos exemple en drets de benestar animal al davant de tot Europa. Una Barcelona antiespecisme. Una Barcelona que trenqués amb les cadenes del costum i digués al món a través del seu exemple que empresonar animals sota qualsevol excusa és una atrocitat i que no vol seguir participant en aquesta violació a la vida dels animals".

Com Jairo, molts dels que escriuen a favor de clausurar el parc empunyen aquesta bandera: el zoo és una rèmora d'un passat en què els animals eren tractats de forma denigrant. "Els zoos són presons per a animals"escriu Nayadi Bon, economista de Blanes; "Em sembla molt cruel tenir animals salvatges engabiats i lluny del seu hàbitat natural", opina Francisco Calatayud, comercial de Barcelona; "Quan era petit m'agradava anar-hi, però ara de gran i amb el meu criteri format no ho accepto més. Educo els meus fills dient-los que els animals necessiten la seva llibertat, disfrutar de la vida en la naturalesa i no separats per presons. ¿No us adoneu de la seva tristesa?", apel·la als sentiments Yair Agama, cuiner de Barcelona.

"ICONA DE BARCELONA"

No, són molts els que no veuen aquesta tristesa. Al contrari, portar els nens al Zoo (és a dir, el seu vessant lúdico-educatiu) és un dels arguments que més s'usen en la conversa en contra de tancar el parc, al qual Natalia Morales, administrativa de Tarragona, anomena "icona de Barcelona". "En la meva infància visitava una vegada cada dos anys el Zoo; quan ja he sigut pare l'he visitat amb les meves filles encara que menys vegades, i ara d'avi ja hi he portat el primer nét quan pot entendre el conjunt. M'agrada que els meus néts sàpiguen què és un elefant", argumenta Armando Higuera.

També hi ha arguments de defensa dels animals per mantenir obert el parc. "La gasela Dorcas, extinta al seu medi natural a la seva zona de distribució, les zones sahelianes de Mauritània, el Sàhara i Senegal, va ser reintroduïda als anys 80 gràcies a un grup que sobrevivia al Zoo de Barcelona", informa des de Dakar Eufrasio Fernández, historiador. "El Zoo, a més de protegir animals, els investiga, i gràcies a això vam tenir Floquet de Nieve", recorda Abundi Solís, jubilada de Sant Vicenç de Montalt. "Clar que s'han de millorar coses, però la possibilitat de desplaçar-te per un recinte ombrejat i poder veure una enorme varietat d'animals és una experiència formativa molt interessant", defensa Daniel Roda, metge de Barcelona. 

Un tema pelut, doncs, per a l'ajuntament, com diu Sergi Tomé. El millor consell l'hi dóna al consitorio Ferran Zurc, enginyer de Barcelona: "No s'ha d'improvisar ni deixar-se portar per pulsions populistes o polítiques. El futur del zoo ha de quedar en mans de professionals que determinin un pla a llarg termini de substitució d'espècies i del disseny dels seus futurs espais vitals". 

0 Comentaris
cargando