UNA PROPOSTA POLÈMICA

Sí a la música als bars, no al soroll

La 'barra libre' de música als bars rep aplaudiments pel seu impuls de la cultura i xiulets dels que temen que compliqui la convivència

fsp9559

fsp9559 / FERRAN SENDRA

4
Es llegeix en minuts
Joan Cañete Bayle
Joan Cañete Bayle

Sotsdirector de EL PERIÓDICO

ver +

¿Qui està, d'entrada, en contra de la música, així, en general? “La música no és crim”, escriu Yair Agama (cuiner) al debat obert a Entre Tots d'EL PERIÓDICO sobre la decisió de l'Ajuntament de Barcelona de permetre els concerts de música a tots els bars de la ciutat. De l'afirmació de Yair -la seva carta es titula ‘The Beatles van sorgir en un 'pub' musical’- no discrepen ni tan sols els que han rebut d'ungles la idea. Però, i és un però molt gran, una cosa és la música i una altra (sense entrar en gustos musicals) el soroll. Barcelona és una ciutat amb una ànima mediterrània que la porta a viure (i disfrutar) de l'espai públic i això comporta soroll. No és estrany que les xifres indiquin que el sector que perjudica la lluita contra la contaminació acústica és el de l'oci (i el del turisme, evidentment).

Per això, quan s'ha fet pública aquesta barra lliure (amb control de decibels i insonorització) musical impulsada per l'Ajuntament d'Ada Colau, molts veïns el que han sentit no són les noves de la promoció cultural, promoció culturalsinó un molest 'txumba-txumba' fins a ben entrada la nit i grups de melòmans fent els cors al portal, amb el got de tub de plàstic a la mà. “Sí, estic a favor de la música en directe als bars, sempre que els locals s'adaptin a les normatives, insonoritzin l'espai i obliguin els músics a complir l'horari establert i vigilin i controlin la sortida del públic del local per no alterar el descans dels veïns, escriu Ramon Burniol, desocupat veí de la ciutat. Així, qui no.

“De dia, possiblement, 30 decibels no són res, però molt em temo que de nit i quan intentes dormir segur que és molest”, escriu Xavi Ventalló, empleat d'arts gràfiques de Barcelona. “La idea de tenir música en directe en locals ben insonoritzats és bona. No obstant, dubto molt que la insonorització sigui perfecta i, més encara, que es compleixi amb els nivells de so assenyalats i les hores d'obertura i tancament dels locals”, escriu, escèptic, l'enginyer Martín Palomo, que afegeix: “La realitat és que l'Ajuntament, els seus inspectors i els seus agents de l'ordre no són capaços de controlar els sorolls innecessaris i de tota mena que tenim a la ciutat. I més concretament i en aquest cas, els sorolls que es generen al voltant de les terrasses dels bars i restaurants i les places, jardins i platges amb els seus botellons. És en aquesta realitat en què es basen els contraris a la mesura: a un problema mal resolt, se n'hi afegeix un altre. “Sí a la música. No als bars musicals”, encunya com a eslògan Ángel López, jubilat de l’Hospitalet que defensa locals especialitzats lluny dels veïns.

Perquè si del que parlem és de música, insonoritzada i sense soroll als portals i terrasses, la idea rep una gran ovació. Marta López (dependenta) considera que la decisió recupera l'“essència d'aquesta ciutat tan artística i cultural que sempre ha sigut Barcelona, la qual està en decadència ja des de fa uns anys”. Arturo Gaya, músic de l’Ampolla, recorda quants professionals de la música van començar tocant en un bar i denuncia: “Fins ara es criminalitzava la programació quan en realitat el que feia falta és donar ajudes a locals que fan una feina que correspon a l'administració: promoure espais que ofereixin música a l'abast de tothom”.

Els aplaudiments no procedeixen només del flanc cultural del debat. La iniciativa també és vista com un baló d'oxigen econòmic per als músics. “Que els bars puguin celebrar concerts de música en viu és una molt bona oportunitat per a públic i artistes que també pot generar ofertes de treball”, escriu Eduardo Catalá (electricista). “Hi ha molts centres d'estudis superiors i escoles de música en què els seus esforços, durant anys, no s'han traduït en res, perquè només s'ofereix música comercial”, es queixa Montse O. Cazorla, autònoma de Vallirana. La comparació amb altres ciutats d'Europa on l'oferta musical als bars és habitual és freqüent en el debat. En aquest sentit, els partidaris componen una melodia en què Barcelona és més culta, més rica, ‘més maca’. “Els músics es veuran beneficiats, i els propietaris de locals, també. Almenys, jo sortiré més”, escriu Albert Majós, auxiliar d'instal·lacions esportives de Sant Feliu de Llobregat.

Notícies relacionades

Però… “Resulta summament molest el soroll generat de forma quotidiana per bars i clientsAra només falta que posin música amplificada perquè resulti insofrible estar fins i tot a casa teva”, es lamenta Mercedes Rodríguez, administrativa de Barcelona. Toni Artal, educador social, convida els escèptics com Mercedes a donar una oportunitat a la música: “Hi ha gent que diu: ‘Que no em posin el bar sota de casa’. S'ha de recordar que tots patim circumstàncies d'altres: ambulàncies, camions d'escombraries, molèsties dels mercats que obren a les sis del matí… Però necessitem ambulàncies, que recullin les escombraries i comprar al mercat. No ens podem instal·lar en un ‘jo primer’, sinó que hem de crear possibilitats. Si no, no es podria viure”. I sense música, encara pitjor.

¿Estàs a favor que tots els bars de Barcelona puguin oferir música en directe? Si vols opinar sobre aquest tema, pots fer-ho en el debat obert a Entre Tots