Llívia. Aquesta és la història d'un part per partida doble en aquest peculiar enclavament espanyol a França

Doblet inesperat TOTS

La farmàcia més antiga d'Europa, reconvertida en museu, és el símbol d'aquesta localitat, que va quedar al marge del Tractat dels Pirineus

Vista de Llívia des de la muntanya del Castell.

Vista de Llívia des de la muntanya del Castell. / ARXIU / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
EROS LÓPEZ MONTURIOL / LLÍVIA

Llívia és una localitat singular per diverses raons. Ho és, en primer lloc, per albergar la farmàcia més antiga d'Europa, ara reconvertida en museu. Documentada des del 1594, i des de principis del segle XVII propietat de la família Esteva, va veure passar set generacions abans de tancar el 1926.

La peculiaritat de Llívia es deu també a la seva situació geogràfica, perquè es troba en territori francès, a escassos quilòmetres de la frontera amb Espanya, aïllada com una gota d'oli en un got d'aigua. De fet, és l'únic municipi d'Espanya que no es troba dins de les seves fronteres. I tot això a causa de l'enginy de Miguel de Salvà i de Vallgornera, representant de Felip IV, que va negociar quins havien de ser els 33 pobles ceretans cedits a França pel Tractat dels Pirineus. L'home es va aferrar al títol de vila que el rei Carles I havia atorgat a Llívia per considerar que no podia incloure's en aquest pacte.

Això és història, però la gent té les seves pròpies històries. I aquest enclavament és i serà especial per a Cristina Casals perquè aquí hi van néixer ella i la seva germana bessona, Carmela, fa 49 anys.

Si bé els lliviencs sempre van tractar la seva família com si fos autòctona, més encara es van agermanar amb ella quan la mare es va posar de part en plena estada vacacional i va requerir l'ajuda dels veïns per donar a llum. En absència del marit, que es trobava a Barcelona per motius laborals, els habitants d'aquesta localitat de la Cerdanya es van mobilitzar perquè la nena que esperava la mama naixés sense complicacions. Gràcies a ells, la Carmela va treure el seu caparró al món i va respirar per primera vegada l'aire pur pirinenc. Però la sorpresa va ser majúscula al veure que, rere seu, un altre nadó anhelava el moment de sortir del ventre matern. ¡Quina sorpresa! Era la Cristina, que d'ara endavant seria la protagonista, juntament amb la Carmela, d'aquesta bonica anècdota.

Els joves se'n van

En aquella època, la família estiuejava en una de les cases de lloguer que hi havia al final de l'avinguda de Puigcerdà, l'artèria principal, i a canvi s'encarregava de cuidar l'arquitecte que vivia al pis inferior de la finca, l'amo d'aquesta. No obstant, aquestes vivendes ja no existeixen. Les van enderrocar temps enrere per construir-ne d'altres, cada una de les quals es divideix en sis apartaments. Cristina, que resideix a Esplugues de Llobregat, recorda perfectament la ubicació de la seva antiga residència d'estiu, la que la va veure créixer: a l'altura de l'actual número 7, amb el riu Segre murmurant a esquena seva . La mare i les dues bessones, molt lligades al poble, continuen visitantlo sovint en companyia dels seus altres tres germans, però ara s'allotgen en el domicili d'uns amics que conserven al carrer del Raval.

Pocs són els veïns que es recorden del que va passar fa gairebé mig segle amb la Cristina i la Carmela. I, de fet, a Llívia van quedant cada vegada menys que ho siguin de tota la vida; els més grans han mort i els joves marxen a estudiar o a buscar-se la vida. La senyora Adela, de 92 anys, sí que continua al seu pis, però es lamenta de l'abandonament progressiu dels seus conciutadans, conscient que la localitat s'està convertint en un refugi d'hivern per a forans.

La Cristina, per la seva part, sosté que és molt més bonica a l'estiu, i seguirà venint per aquestes dates i admirant la naturalesa dels voltants. Aquí, al cap i a la fi, hi ha les seves arrels més profundes.

ACCÉS

El gruix del trajecte es fa per la C-16. Després s'ha de girar a la dreta per la C-162/Alp i la N-152/Puigcerdà per incorporar-se a l'E-9 i més tard agafar la sortida cap a la

N-154/Llivia.

ALLOTJAMENT

Hostal Rusó, al carrer que puja a l'església, entre 50 i 70 euros segons temporada. Hotel Esquirol, a l'avinguda principal, entre 50 i 100 euros. Tots dos amb dinar.

LLOCS D'INTERÈS

Les restes del castell i la Torre Bernat de So, construïda més tard; l'església de la Mare de Déu dels Àngels i el museu de la farmàcia.

L'OFERTA D'OCI

Notícies relacionades

Al llarg d'aquest mes té lloc el Festival de Música Vila de Llívia, que arriba a la 34a edició.

www.llivia.org