25 febr 2020

Anar al contingut

Les voreres pam a pam

Les reformes de sis grans eixos no redueixen la sensació de greuge

Els vianants denuncien pèrdua d'espai a Barcelona davant de motos i terrasses

Inma Santos

Entre tots. Barcelona en obres / CARLA FAJARDO

Les voreres de Barcelona creixen amb les reformes urbanístiques del mandat de l'alcalde Xavier Trias, això és un fet, però per a molts barcelonins vianants la sensació és una altra: pam a pam, van perdent espai públic. En els 10 quilòmetres que sumen el passeig de Gràcia i el de Sant Joan, els carrer Balmes, les avingudes de la Diagonal i del Paral·lel i la ronda del General Mitre (les sis joies de la corona de l'urbanisme de Trias, gairebé 70 milions d'euros d'inversió), les voreres han crescut fins a 7,5 metres a la Diagonal, 5,7 a Mitre o 4,5 a Balmes. I, no obstant, les sensacions són unes altres, com hem pogut palpar en el debat obert a Entre tots aquesta setmana: les terrasses, els aparcaments per a motos, els usos indeguts (de les bicicletes) fan que molts vianants es pensin que estan en guerra per les seves voreres i, el que encara és pitjor, que l'estan perdent.

«El problema és que s'han ampliat les voreres sense adaptar la normativa a aquesta nova realitat. Això ha fet, per exemple, que a Balmes les noves voreres estiguin ocupades per motos i que a la Diagonal proliferin els negocis de restauració que legítimament voldran instal·lar-hi terrasses», sosté Gerard Domínguez (investigador de 25 anys) que viu a mig camí entre aquestes dues vies.

El Gerard és el vianant en una conversa ciutadana que ha impulsat EL PERIÓDICO. Núria Moreno, de 50 anys, és la propietària (en aquest cas, d'una cafeteria al passeig de Sant Joan), i Sergio García (28 anys, funcionari) és el motorista. El Gerard admet que en les reformes impulsades per l'ajuntament hi ha millores: il·luminació moderna, wi-fi, reducció de falques, integració de carrils bici... Però totes aquestes millores no consolen el vianant, que se sent derrotat perquè «la importància d'aquestes reformes radicava en l'ampliació de les voreres amb tot el que això hauria de suposar pel que fa a conquista dels vianants», diu el Gerard. I aquesta conquista s'ha vist minvada amb el beneplàcit de les ordenances.

«A Balmes es queixen perquè les motos aparquen en semibateria. És normal, un dels problemes d'aquesta ciutat és la quantitat de motos que hi ha, 2 de cada 10 ciutadans tenim moto. S'ha d'aparcar en un lloc o altre i la normativa et permet aparcar gratis en semibateria sobre la vorera si aquesta té més de tres metres», defensa el Sergio, malgrat que ell no acostuma a fer-ho. El Sergio, a diferència del Gerard, creu que és el trànsit rodat (i en particular, les motos) el que hi surt perdent. Per una banda, hi ha la reducció de carrils («al passeig de Sant Joan, per exemple, han deixat només un de pujada i un altre de baixada, les motos no podem avançar, perdem agilitat i rapidesa») i per l'altra, el foment del carril bici («és molt còmode per a qui l'utilitza, tenen un carril per a ells sols..., però la visibilitat en alguns trams és difícil i molts no respecten els semàfors»).

PRIVILEGIS / El Gerard, ciclista a més de vianant, en discrepa. «No s'ha volgut treure privilegis a cotxes i motos», i insisteix que les polítiques tendeixen a afavorir les motos: «De la mateixa manera que els cotxes no poden aparcar en qualsevol lloc i si ocupen espai públic han de pagar zona blava o verda, no té sentit que a les motos no se'ls apliqui una política similar. A més, no estan ocupant la calçada, sinó la vorera, l'espai reservat als vianants, amb tots els inconvenients que això suposa», argumenta.

És difícil acostar posicions entre un i altre bàndol de la trinxera, llevat que hi hagi un tercer adversari en la lluita per la vorera. I tots dos coincideixen: bars i restaurants. El Gerard recorda que «durant el mandat de Trias s'ha duplicat el nombre de llicències de terrasses, hi ha hagut més flexibilitat amb l'ordenança i s'ha facilitat el seu auge». Una situació que porta el Gerard, i amb ell molts dels participants al nostre debat a la web, a augurar que les terrasses conquistaran el Paral·lel i la Diagonal, on «han anat obrint negocis de restauració que al final ocuparan legítimament espai públic», diu.

«El carrer és més ample, poden ampliar la terrassa i això suposa més negoci», apunta el Sergio. Però aquest argument, a la Núria, li recorda el conte de la lletera.