Altres Madrid, altres Espanyes

Hi ha un Madrid francament antipàtic vist des de Catalunya (i diria que des de qualsevol lloc). Això no ho podem negar ni tan sols la legió de catalans seduïts per aquesta extraordinària ciutat. El Madrid molt molt oficial, el de les elits extractives, la casta o com es prefereixi anomenar-ho, ple de cognoms compostos i inamovibles amb un poder que enfonsa les seves arrels en el passat més obscur i s'exhibeix en rutilants llotges futboleres; el de les targetes opaques, el dels impostors impensables, el de la intransigència vociferant de les tertúlies. El que menysprea tot allò que ignora. Però hi ha molts altres Madrid. I alguns van seure amb EL PERIÓDICO al Café de Varone de la plaça de Santa Cruz.

Alà hi havia el Madrid ciutadà de tota la vida de Lorena de la Flor, besnéta ni més ni menys que de Cayetano Redondo Aceña, tipògraf, periodista i esperantista, penúltim alcalde republicà de la ciutat, afusellat al final de la guerra; el Madrid de segona generació del seu marit, Luis Sánchez, de 40 anys, informàtic, d'arrels salmantines; el Madrid d'allau de Gema Mora, toledana, i Lorena Nieto, gallega, de 33 anys, consultora mediambiental, arribades a la capital fa nou i set anys.

«Se sabia que a Catalunya hi havia un independentisme latent, però no se sentia tan bestial com ara. Com que la gent està fins als nassos de la crisi i que cada dilluns esmorzem amb un robatori d'algun polític, qualsevol espurneta genera moltíssim soroll», apunta Luis, que malgrat tot sosté que «vist des de fora, sembla una tossuderia dels polítics catalans més que no pas un sentiment de la gent».

 

Les conseqüències

Lorena de la Flor també intueix una estratègia de Mas i companyia: «En un moment de crisi en què no ho faran bé, mouen el tema i així les masses els aclamen». Però Lorena Nieto en discrepa: «Hi ha dos factors clau: per una part l'econòmic, i per una altra que cada vegada hi ha més nacionalisme espanyol. Al venir de Galícia vaig notar que aquí no es coneixen ni es respecten les diferències lingüístiques i culturals, i això alimenta els altres nacionalismes».

 

Gema va viure a Barcelona més d'un any, i li va quedar clar que «el nacionalisme, al carrer, és un sentiment». Però també creu que «els catalans no tenen ni idea de les conseqüències que pot comportar la independència perquè ningú els les ha explicat».

 

Que consti, però, que a l'hora de repartir responsabilitats aquest Madrid ciutadà no s'oblida del Madrid oficial. Ni de bon tros. «No cal ser català per sentir-se ofès per la recollida de firmes contra l'Estatut o la llei Wert. Tot això ho entenc també com una falta de respecte per mi», afirma contundent Lorena de la Flor.

Fractura emocional

Tots quatre volen que Catalunya segueixi a Espanya: «Si se'n va hi perdríem tots», sosté Luis. I la taula consensua la seva fórmula per aconseguir-ho amb matisos, però sense gaire esforç: respecte, diàleg, reforma constitucional i que es faci una consulta «ben feta» en la qual el que seria desitjable a parer de tots és que triomfés el no a la independència. «Però si surt que sí, endavant. Adéu i sort. Ens farà pena, però si aquesta és la voluntat de la gent, hi ha coses que no es poden aturar», convenen a dir.

 

Aquesta taula de la plaça de Santa Cruz ¿és només una bombolla de bon rotllo en un clima enrarit? Lorena de la Flor responsabilitza polítics i mitjans de comunicació d'«una campanya d'uns contra els altres, en què s'enardeixen els ànims a tots dos costats», i alerta de la «fractura emocional». Els altres assenteixen, malgrat que no es veu de la mateixa manera fins a quin punt això fa efecte. Segons Luis, «per sota del radar hi ha molta gent amb altres posicions. Que no es vegi no vol dir que no existeixi». En canvi, Lorena Nieto i Gema coincideixen a pensar que «s'està demonitzant els catalans d'una manera espectacular, i cada cop més», i es remeten al seu propi entorn: «M'ha costat molt trobar algú que volgués venir amb mi a aquesta trobada. Molts m'han dit 'jo dels catalans no en vull saber res'», explica Gema. Per no parlar d'un amic seu empresari que ja prepara els lots de Nadal i que exigeix a l'empresa subministradora que a les cistelles «no hi hagi ni un sol producte català». «'Home, amb el cava serà complicat', li van dir. 'Doncs bevem most', va respondre».

 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Doncs això. Que sí, que malgrat tot hi ha altres Madrid, altres Espanyes. Amb els quals es pot estar d'acord o no, però amb els quals en tot cas parlar no només és possible, sinó que és un plaer.

¿Què opines de com veuen Catalunya des de la resta d'Espanya?