Pagar-se el curs en les vacances

Treballar a l'estiu sempre ha estat cosa de joves: per pagar-se les seves despeses, per entrar en contacte amb la vida real, per ajudar a casa, per provar quin gust té certa independència econòmica... Però, des que va esclatar la crisi, per a molts joves treballar (ja sigui a l'estiu o durant tot l'any) és una obligació, una qüestió vital: els estudis (el futur, per tant) depenen d'això. Com si a Espanya fos tan fàcil... A l'estiu, això sí, ho és una mica més. Ho sap prou bé Míriam Gou (23 anys, estudiant de 4t de Periodisme a la UAB): ha treballat tots els estius des dels 16 anys com a cangur, com a dependenta o fent classes de repàs. Primer va ser per la qüestió de la independència econòmica. «Però quan vaig començar tercer, la meva mare es va jubilar per problemes de salut i l'empresa del meu pare es va ressentir de la crisi. Ja no podien ajudar-me, així que vaig haver de posar-me les piles per fer-me càrrec de les meves despeses», explica. El més important: la carrera.

L'esclat de la crisi el 2008, que ha deixat uns dos milions de famílies amb tots els seus membres a l'atur, és una de les causes que expliquen que s'hagin duplicat els estudiants d'entre 15 i 29 anys que o treballen o estan buscant feina, en blanc, en negre, en precari, com sigui en un país amb una taxa d'atur juvenil que supera el 55%. Són els sí-sí, els joves que estudien i treballen. Segons Carles Feixa, antropòleg social especialitzat en l'estudi de les cultures juvenils, «educació i feina ja no són fases separades, sinó que es juxtaposen al llarg de la vida, trencant el model tradicional en què primer es feia una cosa i després l'altra». En el cas dels universitaris, dos motius més contribueixen a fer que molts es vegin forçats a treballar i estudiar al mateix temps: l'augment del preu de les matrícules -el cost d'un grau en una universitat pública catalana és el doble de car que la mitjana espanyola i el sisè més costós d'Europa- i l'enduriment dels requisits acadèmics en la concessió de beques, que el curs 2013-2014 han patit, a més a més, una retallada mitjana per beneficiari de gairebé 300 euros. En aquest context, segons Manuel Fernández, vicedegà del Col·legi d'Advocats de Mataró i especialista en Dret Laboral, treballar a l'estiu, quan «la majoria de feines són temporals, precàries i irregulars» és un pal·liatiu: molts necessiten treballar tot l'any per estudiar.

CERCLE VICIÓS  És el cas dels estudiants amb famílies que tenen una situació econòmica fràgil. Això els resta temps de dedicació a la universitat. Conseqüència: o bé no es matriculen de totes les assignatures o bé és probable que en suspenguin alguna. Això els pot costar la beca -s'exigeix aprovar entre el 65% i el 100% dels crèdits, en funció de les titulacions-, cosa que els força a invertir més temps a treballar, en una espiral perversa. És el cas de la Míriam, que va perdre la beca d'aquest any per suspendre una assignatura, tot i que en té prou amb el que guanya en les seves dues feines, un bar de copes i un departament de comunicació d'una cadena de restaurants. Per a Alejandra Valbuena (24 anys, 2n de Polítiques a la UB), les coses són més complicades. «Vaig suspendre una assignatura a primer perquè no tenia diners per a la T-Jove i no podia anar a totes les classes, així que em van denegar la beca a segon», explica. La impossibilitat de trobar feina  a Barcelona la va forçar a treballar amb la seva mare en un taller mecànic per poder pagar la matrícula d'aquest curs.

«Anar a la universitat implica un cost alt, fins i tot amb la matrícula gratis. Per això és bo que els estudiants puguin treballar dues, tres o quatre hores al dia», sosté Sergi Jiménez, professor de la UPF especialista en Economia laboral. Jiménez considera que el model feina+estudi funciona bé en països com Alemanya, els EUA o Holanda. El problema, afirma, és «treballar moltes hores perquè els joves deixen de prestar tanta atenció a l'estudi». Per això, la Míriam, que durant el primer quadrimestre d'aquest curs va treballar a jornada completa, va demanar una reducció a 20 hores. «En alguns moments vaig arribar a tenir atacs d'histèria perquè no arribava a tot», recorda. «Dormia quatre hores i això va començar a afectar-me a la salut, físicament i, sobretot, mentalment».

Notícies relacionades

Dels 'ni-ni' als 'sí-sí'

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

SISTEMA MAL DISSENYAT  La conciliació de la vida laboral amb la universitària a Espanya no funciona. «Hem viscut la il·lusió que era possible una educació superior democràtica, però això és mentida. Si ets pobre, estudiar és molt complicat», afirma l'antropòleg Manuel Delgado. El Pla Bolonya estableix l'avaluació contínua, que obliga els estudiants a assistir a classe i a fer multitud de treballs. En l'àmbit laboral, Jiménez diu que «no existeix un pla per fomentar el treball parcial i complementari amb els estudis». Així que la flexibilitat queda en mans de l'empresari. Els caps de la Míriam li donen dies i nits lliures en època d'exàmens. Té sort, potser per això veu tants avantatges a compatibilitzar feina i universitat: «Aprens a valorar la teva carrera perquè te la pagues, gestiones millor el temps, guanyes experiència i madures». A la força pengen.

Fem periodisme amb tu. Podeu enviar testimonis, opinions i històries d’interès a la secció de periodisme amb el ciutadà d’EL PERIÓDICO. Per correu electrònic: entretots@elperiodico.com Per twitter: @EPentretots A la web:entretots@elperiodico.com @EPentretots entretots.elperiodico.cat