Dels 'ni-ni' als 'sí-sí'

MARC VILA

Enginyeria Electrònica

«Fins i tot amb beca aniria curt de diners»

La crisi va canviar la vida de Marc Vila fa un any i mig. El febrer del 2013, mentre el Marc, de 20 anys, estudiava el primer curs d’Enginyeria Electrònica a la Universitat Politècnica de Barcelona, els seus pares es van veure obligats a tancar el negoci familiar. Conseqüència directa: la família ja no podia costejar els estudis universitaris del Marc. Els pares de la seva parella van córrer a ajudar-lo i li van oferir una feina en un supermercat de la seva propietat a Solsona, i d’aquesta manera va poder acabar el curs. Això sí, compaginar la feina amb els estudis va tenir un preu: una assignatura suspesa. Per al curs 2013-2014, l’esperança del Marc era una beca. I l’hi van denegar. «Jo entenc que en el moment de repartir les beques es tingui en compte el resultat acadèmic, però em sembla que s’estudia poc la situació de les famílies dels estudiants. Els meus resultats no van ser dolents, he vist coses pitjors», es lamenta.

Bons o dolents, el cas és que el sou al supermercat –530 euros per mitja jornada– unit a l’ajuda familiar no donaven per cursar el segon de la carrera. Per aquest motiu, el Marc va decidir treballar durant un any sencer, estalviar i tornar-ho a intentar aquest curs. És per això que aquest estiu torna a ser, per a ell, crucial per poder estudiar el curs que començarà a la tardor. Els seus plans passen per matricular-se en una altra universitat, la UAB, i tornar a intentar que li concedeixin una beca per poder centrar-se en els estudis vivint del que ha estalviat i de la beca. Els números diuen que necessita ajuda: només la matrícula ronda els 2.000 euros. Ell, no obstant, és escèptic: «Segons la meva renda familiar, jo hauria de pagar la meitat de la matrícula. Fins i tot si fos així, em quedo curt de diners». És improbable, per tant, que pugui complir el seu pla de màxims: dedicar-se únicament a estudiar. Una opció més realista és que haurà de compaginar estudis i feina, potser els caps de setmana, cosa que seria una sortida ideal per a ell. I estalviar, estalviar i estalviar. A això es dedicarà cada dia durant aquest estiu al supermercat dels seus sogres.

EN MANS DE LA BECA  «Aquesta situació en què em trobo m’està ensenyant que la vida no és fàcil, que si vols tirar endavant has de suar per a això», reflexiona el Marc, que afegeix que el curs passat per a ell hauria estat impossible compaginar estudis i feina. ¿Ho serà aquest any? Dependrà de si al final li concedeixen la beca o no. És una situació, reflexiona el Marc, en què es troben molts companys i amics de la seva generació: la confluència de la crisi, amb l’augment de taxes i l’enduriment per accedir a les beques ha portat molts joves al mercat laboral abans d’hora. A l’estiu o tot l’any.  

SARA LOMAS

Audiovisuals

«No tinc cap més remei que treballar a l’estiu» 

Sara Lomas (20 anys) ho diu de forma clara: «No és una cosa que jo escollís, no va ser una decisió. Simplement, necessito treballar a l’estiu per pagar-me la carrera». Estudiant d’Audiovisuals a la Universitat Ramon Llull, la Sara treballa a l’estiu al restaurant familiar a Palafrugell, a l’hivern si li surt alguna cosa, i demana beca (el curs passat, li van concedir una ajuda de cent euros mensuals a la qual va accedir per renda baixa). El motiu: l’economia familiar, i menys després de la mort del seu pare fa dos anys, no dóna perquè pugui costejar-se els estudis i disfrutar d’unes vacances estivals. Treballar a l’estiu és la forma de tirar endavant la carrera. «Moltes vegades m’agradaria dedicar tot el temps del món als estudis, però no pot ser», admet.

La Sara es defineix com una estudiant conscient tant de la importància de la formació com de l’esforç familiar que suposa pagar-la. «Sempre he volgut sentir-me partícip del pagament dels meus estudis perquè sé que són molt cars i perquè sé que és una cosa que necessito per al meu futur», explica. És per això que els diners que guanya treballant i els de les beques els destina íntegrament al seu fons d’estudis. El problema és que aconseguir ajudes públiques s’està convertint en una cosa molt cara. «Em sembla just que la concessió de beques vagi lligada en certa forma al rendiment acadèmic, perquè és una forma de premiar els alumnes que treballen dur per tirar endavant els seus estudis –reflexiona–. No obstant, que es doni una beca a estudiants que aconsegueixen bones notes però que no necessiten els diners per la seva renda familiar em sembla injust. Els que concedeixen les beques haurien d’avaluar la situació global dels sol·licitants, no només l’acadèmica».

Per la Sara, compaginar estudis i feina és una bona experiència: guanyes disciplina, explica, experiències, tant a nivell professional com personal. «Contribueix a fer que et sentis realitzada», valora. I afegeix: «Em sento útil treballant, ja no veig cap estiu sense treballar». Aquest, sense anar més lluny, també serà un estiu de feina al restaurant de Palafrugell.

MÉS ENLLÀ DE L’ESTIU  Quan s’acabi l’estiu, a la Sara l’espera un any amb incerteses econòmiques. Per al curs que ve, ha tornat a demanar beca, però la seva sol·licitud es va tramitar fora de termini. Si al final no aconsegueix ajudes, és molt probable que, com tants altres estudiants, hagi de treballar la resta de l’any, i no només a l’estiu com fins ara. «No tinc cap problema per treballar si ho necessito», afirma amb contundència. El seu futur, que ella posa en mans de la seva carrera universitària, mereix tota classe d’esforços.

ALBERT GUTIÉRREZ

Física

«Fa anys que no tinc vacances»

Aquest estiu també se’l passarà treballant per pagar-se, entre altres coses, la matrícula dels crèdits que li queden per acabar el grau de Física. Albert Gutiérrez (30 anys), viu amb la seva nòvia a Santa Perpètua de Mogoda. Té dues feines que compagina amb la seva carrera durant tot el curs: serveix taules en un restaurant els caps de setmana i pinta quadros quan pot. A l’estiu treballa diàriament al restaurant. «Fa anys que no sé què és anar-me’n de vacances més de dos o tres dies seguits», diu entre rialles. S’ho pren bé, però reconeix que està esgotat.

L’Albert es va convertir en un sí-sí –treballa i estudia– quan cursava la primera carrera (Enginyeria Elèctrica a la UPC de Terrassa). L’empresa d’injecció de plàstics del seu pare va començar a tenir pèrdues el 2006, una mica abans de l’esclat de la crisi per la competència de productes importats de la Xina, així que es va haver d’arremangar. «Quan sortia de classe anava a l’empresa per ajudar», recorda. Va mantenir aquell ritme fins que, sis mesos abans d’acabar la carrera, la va haver de deixar definitivament, el 2007. «Vaig començar a treballar a jornada completa perquè hi havia risc de perdre la casa». Tot i així la van perdre. Els seus pares es van quedar a l’atur i ell va començar un pelegrinatge laboral en què va fer de tot: professor d’informàtica, cambrer, vigilant de seguretat... «Vaig tenir moltes feines precàries i en negre», diu l’Albert sense compadir-se, tot i que ara reconeix que el preocupa tenir tan poc temps cotitzat.

La multitud de feines li va permetre tornar a estudiar al curs següent. Això sí, ho havia passat tan malament que es veia «incapaç» de tornar a la mateixa carrera. Així que es va matricular en el grau de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i aquest curs va demanar un traspàs del seu expedient a la UNED amb què s’ha estalviat uns 2.500 euros en penalitzacions per assignatures repetides.

Notícies relacionades

Pagar-se el curs en les vacances

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

ALLARGAR LA CARRERA / L’augment de taxes del 66,7% que va aplicar el Govern d’Artur Mas el 2011 va agreujar els problemes econòmics de l’Albert. «Malgrat que demanava beca cada any, mai me la van concedir», diu. A vegades, per suspendre alguna assignatura; altres, perquè al viure amb la seva parella no complia els requisits econòmics. Com que ha hagut de dedicar més temps a la feina, no ha pogut portar els estudis al dia. I això li genera incertesa: «Em comparo amb altres estudiants i veig que ells, amb la meva edat, ja tenen uns quants anys d’experiència. Per això, encara que al començar a estudiar volia dedicar-m’hi, ara em sembla difícil». Veu que el futur l’espera amb els punys tancats, així que ha muntat un «talleret de pintura» amb l’esperança que doni prou per acabar la carrera i per deixar el restaurant.

Fem periodisme amb tu. Podeu enviar testimonis, opinions i històries d’interès a la secció de periodisme amb el ciutadà d’EL PERIÓDICO. Per correu electrònic: entretots@elperiodico.com Per twitter: @EPentretots A la web:entretots@elperiodico.com @EPentretots entretots.elperiodico.cat