Precarietat a l'alça

La d'Esteve Gràcia (35 anys, Barcelona) és la història de molts altres en aquest sistema econòmic precaritzat per la crisi: la del jove en atur que es fa autònom perquè aquesta és la fórmula que li permet treballar. En el seu cas, com a traductor, corrector i redactor de continguts per a

Documenta Universitaria, l'editorial de la Universitat de Girona, al principi el seu únic client i ara, un més dins d'una cartera que sovint no li arriba per pagar la quota d'autònoms.

Llicenciat en Filosofia, l'Esteve feia col·laboracions de docència i investigació amb la càtedra Ferrater Mora i amb Documenta Universitaria, i treballava en diferents projectes educatius i socials vinculats al Pla de l'Estany. Fins a finals del 2012 tenia diverses nòmines que li suposaven uns ingressos d'entre 1.200 i 1.500 euros mensuals. De sobte, alguns dels projectes en marxa van caure. Al final

del procés l'esperava l'atur.

Va deixar Besalú i se'n va anar a viure a Barcelona, amb l'esperança de trobar una oportunitat laboral. «Fins i tot per fer de repartidor em demanaven estar donat d'alta com a autònom», explica. L'oferta de l'editorial de la Universitat de Girona el va animar a llançar-s'hi. «Si m'havia de fer autònom, almenys que fos per treballar fent la meva especialitat», defensa.

Per ser més gran de 30 anys li permetien capitalitzar el 60% del total de l'atur i amb l'altre 40% pagar les 10 primeres quotes d'autònom. No se'n penedeix, perquè diu que en aquell moment era una opció, però des d'aleshores sobreviu gràcies als ingressos de la seva parella i alguns estalvis. «Hi ha mesos que no ingresso ni per pagar els autònoms» (287 euros), explica. Ha recorregut fins i tot a donar classes particulars.

Notícies relacionades

Autoocupació a l'alça

Empresari per força

Per això, a Esteve l'indigna que es pugui fer una lectura positiva de l'augment de joves autònoms. «Si es creen condicions perquè els empresaris precaritzin l'ocupació la gent no té més remei que acollir-se a aquesta fórmula», denuncia. Com més autònoms, més precarietat: «He vist autèntiques barbaritats, com pagar mig dòlar per un article de 500 paraules», explica. L'altra aposta, emprendre, li sembla una fal·làcia: «Te la venen com a solució i t'animen a llançar-t'hi i quan ho has fet, t'adones que és mentida, que no hi ha xarxa i estàs sol o amb altres que també estan sols».

Un empresari, segons Esteve, té capacitat per decidir sobre els seus mitjans de producció. «La majoria dels autònoms no tenim més mitjans de producció que nosaltres mateixos. No som empresaris», sosté. Ni sou fix, ni drets, ni vacances, només despeses i l'IVA i l'IRPF per descomptar... «Si jo fos empresari, també voldria treballadors que em tiressin la feina endavant per poc i no em costessin res», assegura, entre irònic i resignat.  I tot i així, està disposat a continuar lluitant pel que va apostar.