Empresari per força

«Per viure en precari treballant com autònom per a altres, ho faig per a mi». Carles Vilardell, veí de Polinyà de 29 anys, va apujar la persiana del seu Centre Fisioteràpia Polinyà l'1 de febrer passat. És un d'aquells milers de joves que en els dos últims anys s'han llançat a obrir el seu propi negoci com a fórmula per sobreviure. «No he arribat fins aquí només per voluntat pròpia, sinó empès per les circumstàncies», sosté.

Quan es va acabar el seu contracte en un hospital públic, l'abril del 2012, el mercat laboral li oferia al Carles feina en diferents centres de fisioteràpia, però en la majoria el requisit era fer-se autònom. «Els números no sortien», afirma el Carles, que ha tastat què significa cobrar 5 euros l'hora o 2,5 euros bruts per pacient.  «Menys de 1.100 euros al mes per 10 hores de feina diàries per a diversos centres, sense contracte, ni pagues, ni vacances, pagant autònoms i descomptant a més IVA i IRPF…», resumeix.

Muntar un negoci no és fàcil, però aquesta situació precària el va animar a capitalitzar l'atur i establir-se pel seu compte. Al ser menor de 30 anys, podia sol·licitar una subvenció que li cobria les quotes d'autònom. No podia deixar-ho passar. No obstant, l'ajuda promesa no va arribar. «Em vaig sentir estafat. Havia de pagar 261 euros al mes d'autònoms amb els quals no comptava, amb el meu xiringuito a mitges i sense marxa enrere», diu el Carles. Per aconseguir algun ingrés mentre condicionava el local i a l'espera d'obtenir l'autorització especial que necessiten aquests centres en concret -un tràmit que dura sis mesos-,  no va tenir més remei que treballar com a autònom per a altres.

Notícies relacionades

Autoocupació a l'alça

Precarietat a l'alça

Una lluita contínua

Però el maig del 2013 va dir prou i es va bolcar definitivament a donar-li l'empenta final al seu centre. Necessitava clients.«Quan vaig començar només tenia conveni amb una mútua; ara ja en són cinc», diu. El Carles treballa al seu centre de 8.00 a 20.00 hores i aprofita el temps lliure per donar-se a conèixer, porta a porta, via Twitter i Facebook, per aconseguir convenis... Al capdavall, ser autònom equival, segons el Carles, a ser una persona inquieta, moure's i escoltar consells d'altres empresaris. No cobreix despeses, però almenys, diu, té la consciència tranquil·la perquè lluita pel seu negoci. «Cada dia em miro al mirall i dic: 'És un dia nou i triomfaràs'».