Enyorança d'un salari

Reinventar-se, emprendre... Per a Rebeca Sábado (32 anys, de Gavà) aquestes paraules són només eufemismes d'una cosa més important: la necessitat de sobreviure. La Rebeca és administrativa i treballant com a tal es va pagar els estudis d'Estètica, que era el que realment li agradava. Precisament d'esteticista va ser la seva última feina abans de quedar-se a l'atur el desembre del 2011. Després va arribar la sequera laboral, la travessia pel desert de l'INEM: «Vaig buscar feina d'administrativa, d'esteticista, de dependenta. Estava disposada a treballar 24 hores setmanals per 300 euros, però sempre volien gent més jove», explica, resignada.

«Després de dos anys a l'atur només tenia una sortida: fer-me autònoma i obrir el meu propi negoci». Així va néixer el desembre del 2012 Estética by Rebeca. No hi havia atur per capitalitzar, així que Rebeca va haver de recórrer als estalvis de tota la seva vida, a més de l'ajuda de la seva mare i sobretot de la seva parella, Jonathan, el seu marit des del setembre de l'any passat.

D'aturada a empresària

De la Rebeca a l'atur a la petita empresària hi va una inversió d'uns 8.000 euros. «El pressupost era limitat i vaig optar per comprar els aparells i màquines de segona mà a altres perruqueries que tancaven», explica. El resultat és un saló de bellesa de 150 metres quadrats amb dues cabines, una perruquera i una esteticista, la mateixa Rebeca, que ha après què és portar un negoci a marxes forçades.

«No és fàcil ser autònom, ni tan maco com ho pinten», es lamenta la Rebeca, que recorda amb enyorança la seva vida d'empleada. «Ara em preocupa aconseguir clients, que no falti res a la botiga, arribar a final de mes, tenir al dia els papers que he d'entregar a la gestora...», recita. I això per no mencionar quant li ha costat trobar una perruquera amb la qual formar tàndem. Aquest va ser un dels primers errors per la inexperiència. «És la tercera treballadora. A la primera la vaig fer fixa perquè la Seguretat Social m'ajudava. No va sortir bé i per acomiadar-la em van reclamar els 1.000 euros que m'havia estalviat per fer-la fixa», explica la Rebeca. I posa aquest exemple per recomanar als nous empresaris que s'informin de les ajudes al contractar personal, però també abans de muntar el negoci. «S'ha de pensar quin negoci obres, fer un estudi de mercat i sobretot informar-se dels impostos i de tot el que s'ha de pagar. No has de permetre que la il·lusió t'encegui», recomana.

Sacrificis

Notícies relacionades

Autoocupació a l'alça

Precarietat a l'alça

Per Rebeca, obrir el seu negoci era l'única sortida a la seva situació laboral, però també ha suposat sacrificis, a vegades més superficials

-«M'encantava viatjar i ara no sé què són unes vacances»-, a vegades vitals: «En dos o tres anys puc oblidar-me de tenir família. El meu fill ara és Estética by Rebeca». Apujar la persiana li va costar 3.500 euros al mes i molts maldecaps. Però, diu, val la pena: «No tinc sou, però cada dia em llevo amb la il·lusió de poder treballar».