«És més que una victòria del Barça»

Per a Nazario (Castilleja del Campo, Sevilla, 1949), creador de les historietes d'Anarcoma, el detectiu transvestit i rambler, Barcelona existeix a partir de la font de Canaletes cap avall, cap a aquell port on es va ancorar el 1972 i d'on mai més s'ha allunyat. El dibuixant escull com a icona Canaletes no per ser el punt de trobada dels culers per celebrar els èxits del Barça, sinó per delimitar l'entrada de Ciutat Vella, el seu hàbitat urbà.

«Més amunt de Canaletes, Barcelona no té caràcter. El que hi ha a partir de l'Eixample, tret d'excepcions, ho trobes en altres grans ciutats»,considera Nazario, assegut en una taula de l'Ocaña de la plaça Reial, un bar en honor del seu amic, el desaparegut actor, artista i pintor de verges i de colorits altars, amb qui tantes vegades es va asseure en una terrassa de la Rambla.«Ara és impossible. Els que vivim al barri procurem evitar la Rambla, caminem per carrerons paral·lels», manté.

Li agradaven aquelles cadires de tisora que llogava un senyor als anys 70.«Era un espectacle, la gent s'hi asseia però quan apareixia l'home sortien corrent».Avui, per no haver-hi, no hi ha ni bancs.«A la plaça Reial també han desaparegut. Deu ser perquè els turistes no s'hi asseguin a menjar bocates al carrer, i així facin caixa els bars de la zona».

El 'hooligan' sense pantalons

Al seu dibuix de la font, unhooligannu de cintura cap avall beu embriagat d'una aixeta fàl·lica.«És anecdòtic, perquè Canaletes és molt més que una victòria del Barça», descriu l'autor de còmic. Cada dia s'hi citen centenars de persones.«És al davant de la boca del metro més concorreguda de tot Barcelona».

La tradició de celebrar-hi els triomfs del Barça es remunta al 1930, quan els seguidors de la Lliga de futbol anaven a informar-se diumenge al vespre dels resultats a la redacció del diari esportiuLa Rambla, situada al davant de la font.

Canaletes va ser construïda el 1888, juntament amb altres fonts, amb motiu de l'Exposició Universal. L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Pere Falqués, conegut també pels bancs i els fanals modernistes del passeig de Gràcia, que molts erròniament atribueixen a Gaudí.

Turistes i mosquits tigre

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

Nazario no dóna crèdit a la quantitat de turistes que es concentren per metre quadrat a la Rambla.«Són com mosquits tigre, no te n'adones i ja t'han picat. Quan me'n trobi un sota el llit, em fugo, deixo Barcelona»,diu de broma el pare del còmicundergroundde Barcelona, en al·lusió als veïns que lloguen«impunement» pisos per dies, cosa que deriva en la pèrdua de tranquil·litat i de mínima convivència.«Ciutat Vella ha canviat massa i per malament. La primera vegada que vaig trepitjar la plaça Reial hi recordo bancs, jardins i hippiesfumant porros camí d'Eivissa»,explica Nazario, que va obtenir el 2001 el gran premi del Saló del Còmic de Barcelona. En els últims anys es dedica a pintar quadros, alguns d'ells adquirits pel Centre d'Art Reina Sofia.

Malgrat tot, la Rambla continua sent una via única.«No existeix res igual enlloc més del món. Res podrà amb ella, encara que l'ajuntament aprovi disbarats com voler convertir en una discoteca el Teatre Principal, el que va ser el Teatre de la Santa Creu, el més antic de Barcelona. Si això passa serà una decepció per al barri i per a tota la ciutat», assegura.